SAP Lleida 33/2005, 24 de Enero de 2005
| Ponente | ALBERT MONTELL GARCIA |
| ECLI | ES:APL:2005:57 |
| Número de Recurso | 528/2003 |
| Número de Resolución | 33/2005 |
| Fecha de Resolución | 24 de Enero de 2005 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Lleida, Sección 2ª |
D. ALBERTO GUILAÑA FOIXD. ALBERT MONTELL GARCIADª. ANA CRISTINA SAINZ PEREDA
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE LLEIDA
Secció Segona
ROTLLE NÚM. 528/2003
Procediment ordinari núm. 401/2002
Jutjat Primera Instància 3 Lleida (ant.CI-3)
SENTÈNCIA NÚM. 33/2005
Il·lms. Srs.:
President:
SR. ALBERT GUILANYA FOIX
Magistrats :
SR. ALBERT MONTELL GARCIA
SRA. ANA CRISTINA SAINZ PEREDA
Lleida, vint-i-quatre de gener de dos mil cinc
La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, formada pels magistrats que s'esmenten al
marge, ha vist, en grau d'apel·lació, les actuacions de procediment ordinari número 401/2002, del
Jutjat Primera Instància 3 Lleida (ant.CI-3), en virtut del recurs interposat per la part demandada Sr.
Jose Ángel, representat/da pel procurador/a Sr/a. ISIDRO GENESCA
LLENES i assistit/da pel/per la lletrat/da HERMEGILDO REMOLA REMOLA contra sentència de data vint-i-tres de setembre de dos mil tres dictada en l'esmentat procediment, Rotlle de Sala núm.
528/2003. S'oposa a l'apel·lació la part actora María Luisa, representat/da
pel/per la procurador/a Sr/a. CONCEPCION GONZALO UGALDE i assistit/da pel/per la lletrat/da
Sr/a. RAMON BARRUFET OLIVART, que també impugna la sentència. És ponent d'aquesta
resolució l'I·lm. magistrat Sr. ALBERT MONTELL GARCIA.
ANTECEDENTS DE FET
La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en
data vint-i-tres de setembre de dos mil tres, és la següent: "DECISIÓ. ESTIMO la demanda presentada per María Luisa, contra Jose Ángel, i en conseqüència, declaro la rescissió del contrate privat de data 11 de juliol de 1998, atorgat entre les parts, deixant-lo sense efecte legal i condemno a la part demandada a estar i passar per tal declaració, sense perjudici del dret que reconeix l'art. 325 de la Compilació para que, si el convingués en el termini de 30 dies, faci pagament del just preu determinat pericialment en la meitat indivisa de l'habitatge, amb els seus corresponents interessos."
Contra l'anterior sentència, la representació processal de Jose Ángel va/n interposar recurs d'apel·lació, que el Jutjat admeté, i la representació processal de María Luisa. Seguits el tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.
La Sala decidí formar Rotlle i designa magistrat ponent. al qual es lliuraren les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 20 de gener de 2005 per a la votació i decisió
En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.
FONAMENTS DE DRET
Constitueixen antecedents bàsics d'aquest procés que els litigants, el 12 de maig de 1998, van subscriure un conveni regulador dels efectes personals i patrimonials del seu divorci que, instat de mutu acord el juny de 1999, va acabar amb sentència de divorci de 2 de juliol de 1999. En aquest conveni s'atribuïa l'ús de l'habitatge conjugal al Sr. Jose Ángel, i així, en data d'11 de juliol de 1998, és a dir, abans de dictar-se la sentència de divorci, van atorgar escriptura privada en virtut de la qual acorden que a partir d'aquell moment el Sr. Jose Ángel es farà càrrec exclusivament del pagament de la hipoteca que gravava el domicili familiar, fixen en 2.600.000 pessetes la quantitat en la qual ha contribuït la Sra. María Luisa al seu pagament, comprometent-se el Sr. Jose Ángel a tornar-li: "una vez cancelada la hipoteca que afecta a la vivienda y de la forma que le resulte menos gravosa, sin que la misma genere ningún interés". En base a aquests antecedents, la Sra. María Luisa va exercitar acció de rescissió per lesió "ultra dimidium" i, subsidiàriament, acció de resolució contractual per incompliment del demandat en la devolució dels 2.600.000 pessetes convinguts. La sentència de primera instància dóna lloc a l'acció de rescissió per lesió i contra la mateixa s'alça ara el demandat per entendre que no és d'aplicació aquesta institució atès que el document d'11 de juliol de 1998 és un document de liquidació del règim econòmic matrimonial atorgat en execució del conveni regulador dels efectes del divorci, contràriament a la tesi sostinguda per la sentència d'instància que, acollint els plantejaments de la demanda, considera que es tracta d'una compravenda. Sent aquests els termes del debat, cal dir que el recurs haurà de ser estimat, però per arguments diferents a l'al·legat per l'apel·lant. Efectivament, la qüestió que es planteja ja va ser resolta en supòsit idèntic pel TSJC, a la seva sentència de 25 de maig de 2000, on va considerar que aquest tipus de transmissions efectuades en el marc d'un procediment de separació o divorci tenen el caràcter de transacció i, per tant, estan excloses de l'àmbit de l'art. 321 de la Compilació. Així, es diu a aquesta resolució que: "Es la propia transacción en si la que se realiza o pratica sobre «bienes litigiosos» en los términos en que se expresa la Audiencia. Recordemos que la misma se define, en el Código Civil, art. 1809, como «contrato por el cual las partes, dando, prometiendo o reteniendo cada una alguna cosa, evitan la provocación de un pleito o ponen fin al que había comenzado»", i afegeix que: "Resulta claro, en consecuencia, que, con la división de la cosa común se pretendía, en aquellos momentos por las partes definir su situación económica matrimonial ante la existencia del proceso de separación". Més detalladament, indica que: "Este motivo encubre, aunque no se diga de forma contundente, la argumentación que ha venido sosteniendo la parte recurrente a lo largo de todo el pleito: que el convenio alcanzado por los cónyuges y protocolizado ante Notario es pura y simplemente un contrato de compraventa y, como tal, incluido expresamente en la dicción del primer párrafo del art. 321 de la Compilació. Con tal argumentación la parte, no sólo pretende rediscutir en casación la naturaleza jurídica de un contrato contra el criterio de la sentencia, sino que olvida y desconoce los argumentos que le han suministrado las dos anteriores decisiones judiciales. En efecto, en ambas se hace ver a la recurrente lo siguiente: 1º) que, como ya dijo esta Sala en su...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba