SAP Barcelona 432/2008, 29 de Julio de 2008

PonenteMARTA FONT MARQUINA
ECLIES:APB:2008:7724
Número de Recurso654/2007
Número de Resolución432/2008
Fecha de Resolución29 de Julio de 2008
EmisorAudiencia Provincial - Barcelona, Sección 14ª

SENTENCIA N ú m. 432/2008

Ilmos. Sres.

D./Dª. FRANCISCO JAVIER PEREDA GAMEZ

D./Dª. MARIA CARMEN VIDAL MARTINEZ

D./Dª. MARTA FONT MARQUINA

En la ciudad de Barcelona, a veintinueve de julio de dos mil ocho

VISTOS, en grado de apelación, ante la Sección Catorce de esta Audiencia Provincial, los presentes autos de Ejecución de Títulos no Judiciales nº 1141/2004, seguidos por el Juzgado de Primera Instancia nº 5 de Mataró, a instancia de D/Dª. BSCH LEASING S.A., E.F.C. y ahora BANSALEASE, contra TRANS GARCIA JAF, S.L., Augusto , Dª. Laura , Dª. Valentina y Dª. Claudia ; los cuales penden ante esta Superioridad en virtud del recurso de apelación interpuesto por la parte actora contra la Sentencia dictada en los mismos el día 24 de enero de 2007, por el/la Juez del expresado Juzgado.

ANTECEDENTES DE HECHO
PRIMERO

La parte dispositiva de la Sentencia apelada es del tenor literal siguiente: "FALLO: Que desestimando la impugnación de tasación de costas planteada, se mantiene la efectuada por la Secretaria Judicial de este juzgado."

SEGUNDO

Contra la anterior Sentencia interpuso recurso de apelación la parte actora mediante su escrito motivado, dándose traslado a la contraria que se opuso; elevándose las actuaciones a esta Audiencia Provincial.

TERCERO

Se señaló para votación y fallo el día 13 de marzo de 2008.

CUARTO

En el presente procedimiento se han observado y cumplido las prescripciones legales, salvo el plazo para dictar sentencia.VISTO, siendo Ponente el/la Ilmo/a. Sr/a. Magistrado/a D/Dª. MARTA FONT MARQUINA.

FUNDAMENTOS DE DERECHO

No se aceptan los fundamentos de la sentencia apelada.

PRIMERO

Se apela por la actora la sentencia desestimatoria de la impugnación de las costas de fecha 10 de noviembre de 2005 , en la que no se incluyen las tasas judiciales satisfechas por la instante.

El Juzgador de instancia rechaza la inclusión de esta tasa por entender que no cabe considerarla gasto procesal conforme al artículo 241 de la Ley de Enjuiciamiento Civil , y por entender que se trata de un título que grava a determinadas entidades.

SEGUNDO

La Sala, conocedora de que el acuerdo de esta Audiencia Provincial de fecha 29 de marzo de 2004 no es ahora pacífico ha adoptado la solución de mantener la inclusión de la tasa en la tasación de costas, de manera que aceptadas por los cuatro Magistrados que la componen, ha resuelto abundando en los motivos que abogan por dicha inclusión.

Al efecto se transcribe la resolución dictada en fecha 26 de junio de 2008 en el rollo de apelación 772/07, aplicable a todos los procedimientos en que es exigible a la parte el pago de la tasa,

"1. L'ESTAT DE LA QÜESTIÓ. És sabut que les Audièncias Provincials (i fins i tot les diferents Sales d'aquesta Audiència Provincial de Barcelona, malgrat el criteri governatiu aprovat el març del 2004) es troben dividides, ara per ara, sobre la inclusió o no de la taxa judicial en la taxació de costes:

  1. Es mostren a favor d'incloure la taxa, entre d'altres, les AAPP de Zaragoza (Sec. 4ª, S. 23 de març i 27 de desembre de 2004 -RA 685 i 28304), Cáceres (Sec. 1ª, S. 7 de juliol de 2004 -RA 191762). Cádiz (Sec. 4ª, S. 1 d'abril de 2005 -RA 1612 ) i Badajoz (Sec. 2ª, 12 de gener de 2006 -ra 17). També s'hi mostren a favor, en aquesta Audiència Provincial, les Seccions 1ª (S. 24 de maig de 2005 -RA 169174 i 18 de desembre de 2007 -ROJ 7947), 11ª (S. 17 de gener de 2008) 16ª (SS. 9 i 28 de març de 2007 - RA 120421- i 22 de novembre de 2007 -ROJ 12737- amb argument d'indemnitat econòmica) sota la base de que el pagament del tribut es una despesa del procés) i 13ª (S. 2 de febrer de 2006 -amb l'argument de que el fet d'incloure la taxa en la taxació no suposa una repercussió del pagament de l'impost a una persona que no té la obligació d'abonar-lo). Aquesta mateixa Secció ha decidit en aquest sentit en casos precedents, amb simple remissió a l'acord governatiu.

  2. Es mostren en contra les AAPP de Madrid (Sec. 10ª, 12 d'abril de 2005- RA 106439), Santa Cruz de Tenerife (S. 18 de febrer de 2005 -RA 85037), Lleida (S. 14 de febrer de 2005 -RA 83346), Navarra (Sec. 1ª., S. 14 de juny de 2006 -RA 1061, defensant que la repercussió només es possible si la llei la estableix), Sevilla (Sec. 6ª, S. 9 de desembre de 2005 -RA 75912), Castelló (Sec. 3ª, S. 2 de març de 2005 -RA 141763 i 0 de setembre de 2007 -RA 228352) i Màlaga (Sec. 6ª, 6 d'abril de 2005 -RA 150179- amb l'argument de que l'import de la taxa judicial no està inclòs en l' art. 241 LEC expressament com a despesa del procés i el seu pagament no afecta a la relació jurídic -privada controvertida en el procés), Alacant (S. 6 d'octubre de 2004 -RA 154506 ) i València (Sec. 1ª, S. 14 de març de 2006 -RA 1499), Sala que parteix de la definició de la taxa com una classe de tribut que grava a determinats obligats tributaris, com a subjectes passius, per la utilització dels órgans de l'Administració de Justícia com a servei públic i que no pot ser repercutida sobre altre persona diferent, especialment sobre una persona física exclosa expressament del pagament de la taxa). També es mostra a favor la Sec. 17ª d'aquesta Audiència (S. 12 de novembre de 2007- Rotlle 6/2006- ROJ 12850 ) recollint la tesi d'un vot particular de la Secció 16ª, sobre els efectes perversos de repercutir la taxa).

L'ampliació dels arguments obliga a estudiar de nou la qüestió, en la mesura en que la jutgessa basa la seva resolució en la impossibilitat legal del reemborsament i en que l'impost es merita amb abstracció del resultat del procés i ha de ser suportat pel subjecte passiu del tribut.

  1. ELS ANTECEDENTS HiSTÒRICS I LA REINTRODUCCIÓ DE LA TAXA.

    És innegable que, sota la vigència dels Reals Decret 1034/1959, de 18 de juny, i 1035/1959, de 22 de jun, que regulaven, respectivament, l'exacció de les taxes administratives del Ministeri de Justícia i les taxes judicials (normes derogades per la Ley 25/1986, de 24 de desembre), la pràctica judicial era unànime en el sentit de la inclusió, en la taxació de les costes, de les taxes judicials del beneficiat per la sentència.Durant la vigència d'aquest Decrets, reguladors de les taxes s'admetia la repercussió de la taxa judicial en la taxació de costes com a part de la condemna, amb una acceptació expressa o tàcita en les resolucions dels tribunals superiors (entre altres, SSTS, Sala 1ª, 30 de maig de 1988 -RA 4351-, Sala, 2ª de 27 de març de 1990 -RA 2630- i 16 de febrer de 1989 -RA 1582- i Sala 3ª, 30 de juny de 1980 -RA 3380) i sense plantejar-ne cap dubte sobre el seu caràcter de despesa judicial.

    L'article 36 de la Ley 53/2002 dona nova redacció al paràgraf m) de l'...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba
1 sentencias
  • AAP Barcelona 296/2010, 23 de Noviembre de 2010
    • España
    • 23 d2 Novembro d2 2010
    ...SAP, Civil sección 14 del 13 de Septiembre del 2007 (ROJ: SAP B 9555/2007) y SAP, Civil sección 14 del 29 de Julio del 2008 (ROJ: SAP B 7724/2008). Por dar somera respuesta al juez de instancia, cabe recordar que, al igual que lo sucedido con las viejas tasas (que siempre se consideraron re......

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR