SAP Barcelona, 17 de Noviembre de 1997

PonenteJORDI SEGUI PUNTAS
ECLIES:APB:1997:1596
Número de Recurso90/1997
ProcedimientoCIVIL
Fecha de Resolución17 de Noviembre de 1997
EmisorAudiencia Provincial - Barcelona, Sección 16ª

SECCIÓ SETZENA

ROTLLE NÚM. 90/97-B

DRET HONOR I D. FONAMENTALS Ll. 62/78 NÚM. 445/95

JUTJAT DE PRIMERA INSTÁNCIA NÚM. 13 DE BARCELONA

SENTENCIA Núm.

Il.lms. Srs.

Sr. AGUSTIN FERRER BARRIENDOS

Sr. JORDI SEGUI PUNTAS

Sra INMACULADA ZAPATA CAMACHO

En la ciutat de Barcelona, a disset de novembre de mil noucents noranta-set.

VISTES, per la Secció Setzena a'aquesta Audiéncia Provincial les actuacions de judici D. Honor i D Fonamentals Ll. 62/78, núm., 445/95 promogudes pel Sr. Paulino, Sr. Juan Ramón, Sra. Mónica, Sr. Gabino, Sra. Encarna, Sr. Jose Ignacio, Sr. Benedicto i Sra. Angelina representats pel Procurador Sr. Antonio de Anzizu Furest i defensats per l'Advocada Sra. Cinta Caminals Hernández, contra la Sra. Sandra, TELEVISIO DE CATALUNYA S.A. i ENS PUBLIC CORPORACIO CATALANA DE RADIO I TELEVISIO, representats pel Procurador Sr. Narciso Ranera Cahis, i defensats per l'Advocada Josep Lluis Vilaseca i Requena i el MINISTERI FISCAL; i que estan pendents davant aquesta Superioritat en virtud del recurs d'apel.lació interposat pel la part demandada, adherit el Mínisteri Fiscal, contra la Senténcia dictada en les mateixes actuacions el día 20-12-96.

ANTECEDENTS DE FETS

PRIMER

La part dispositiva de la Senténcia recorreguda conté el segúent PRONUNCIAMENT: Que estimando la demanda interpuesta por el Procurador D. ANTONIO MARIA DE ANZIZU FUREST, en representación de Dª Angelina, D. Benedicto, Dª. Encarna, D. Jose Ignacio, D. Gabino, D. Juan Ramón, Dª. Mónica y D. Paulino contra ENTE PUBLICO CORPORACIO-CATALANA DE RADIO I TELEVISIÓ; TELEVISIO DE CATALUNYA, S.A. y Dª Sandra, debo declarar y declaro: 1) La existencia de intromisión o agresión ilegítima contenida por los demandados contra el honor de D. Juan Ramón .- 2) Qué condeno a los demandados a publicar a su costa y en la propia TVE3 la Sentencia condenatoria con la misma publicadas y en lugar de igual audiencia.- 3) Que condeno a suprimir de todas las copias de documental los, siguientes párrafos e imágenes que les acompañan: "El Tribuna va-condemnar Abelardo basant-se exclusivament en el testimoni de vuit catalans residents en Burgos". Es van presentar voluntáriament davant del Jutgé instructor. Tenem noms i cognoms: Jesús María, cap de la falange de Catalunya, Evaristo, falangista, Jose Augusto, periodista, Benito, periodista, Rodolfo, periodista, Marco Antonio, advocat, Joaquín, advocat, Luis Enrique, advocat. No van tenir compassió, Abelardo era rojo y era separatista. La defensa els va denominar testimonis fantasmes, resentits, propagadors del rumors.- 4) Que condeno a suprimir de todas las copias del documental el texto sobre escrito que figura al final del programa, en el que infiriendo claramente la obtención de prebendas gracias a la declaración testifical se indica: "Tots els testimonia de cárrec a l'Administració i la premesa franquista des de 1940".- 5) Condenar y condeno a los demandados a indemnizar a los actores con la suma de cinco pesetas.- 6) Condenar a los demandados al pago de las costas del presente litigio".

SEGON

Contra l'esmentada senténcia fou interposat recurs d'apelació per la Sra. Sandra, TELEVISIO DE CATALUNYA S.A. EN PUBLIC CORPORACIO CATALANA DE RADIO I TELEVISIO i, comparegudes aquestes, es varen seguir els trámits legalment previts tenint lloc la vista pública el día 7-10-97 amb assisténcia dels Procuradors i Advocats de les parts.

TERCER En la tramitació d'aquest recurs s'han observat les prescripcions legals.

VIST, essent Ponent l'Il.lm. Sr. Magistrat en JORDI SEGUI PUNTAS.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER

La periodista/historiadora senyora Sandra i els altres dos demandats, Corporació Catalana de Rádio i Televisió i Televisió de Catalunya S.A., han sostingut el recurs d'apel.lació contra la senténcia del Jutjat raonant fonamentalment que el judici valoratiu o ponderatiu fet pel jutge a quo no s'ajusta a la parámetres establerts de manera reiterada pel Tribunal Constitucional quan es tracta de resoldre els conflictes derivats de la col.lisió entre dos drets fonamentals, sancionats a la articles 18, parágraf 1, i 20, parágraf 1; apartats a i d de la Constitució espanyola : les llibertats d'expressió/informació versus el dret a l'honor. Malgrat que la esmentada doctrina jurisprudencial és exposada a bastament per les parts en llurs escrits al-legatoris inicials, es fa necessari en aquesta segona instancia un recordatori i detall d'aquella i aixó per una sobrevinguda raó: aixi com els demandsits subratllaren en el seu primer escrit al.legatori (contestació de la demanda.) que el reportatge litigiós era una mostra de l'exercici constitucional de la llibertat d'informació a través d'un mitjá de comunicació de titularitat pública, en cánvi en la vista del present recurs la defensa dels apel.lants ha posat méá émfasi én l'exercici de la primera de les, llibertats reconegudes en l'esmentat art. 20 CE, la d'expressió, en un intent de mistificar el contingut del treball periodístic; que d'aquesta manera contindria indestriablement tant simples i objectius relats de fets com judicis de valor o opinions subjectives de la seva directora.

SEGON

Partint de les bases que establiren les conegudes senténcies-del Tribunal Constitucional 107/88 i 105/90 pel que fa a aquesta última década, l'esmentat órgan-súprem intérpret de la Constitució- ha anat recordant el criteris interpretatius imprescindibles per a resoldré les inevitables col.lisions entre els drets abans citats.

Així, la STC 173/95, diu que "como todos los derechos fundaméntales, el que consiste en comunicar o recibir libremente información no es absoluto pues su ejercicio se justifica en atención a la relevancia social de aquello que se comunica y recibe para así contribuir a la formación de la opinión pública, ya que únicamente aquellas sociedades que pueden recibir informaciones veraces y opiniones diversas de cuanto constituyen los aspectos más importantes de la vida comunitaria, están en condiciones de ejercitar; después, sus derechos y cumplir sus deberes como ciudadanos", la qual cosa el diu a afirmar que "él concepto de intromisión ilegítima en el derecho al honor, a que se refiere el art. 7, 7 de la Ley Orgánica 1/82

; debe ser interpretado y aplicado de forma que respete el contenido esencial del derecho a difundir información", i a concloure que un punt just d'equilibri i proporcionalitat en la materia "nace de la exclusión del carácter ilegítimo de la divulgación de hechos concernientes a una persona que pudieran hacerla desmerecer en la opinión ajena cuando ello pueda entenderse ejercicio legítimo del derecho a difundir información, lo que exige la necesaria concurrencia en la noticia de unos requisitos esenciales: de una parte, el interés y la relevancia de la información divulgada como indicio de la correspondencia de la información con un interés general en el conocimiento de los hechos sobre los que versa; de otra parte, la necesidad de que la información sea veraz; y por último, la no utilización lo que es predicable de la información y de la expresión en general de palabras o frases insultantes, Vejatorias o descalificadoras de la persona a que se refieren, innecesarias para el fin perseguido con la información y la opinión".

Pel que fa a la veracitát de la informació ex art 20, 1, d CE, la sentencia del TC 3/97 tot subratllant la importancia d'aquest dret "en atención a su doble carácter de libertad personal y garantía de una opinión pública en un Estado democrático, a cuya formación contribuye", destaca que "aunque la veracidaci de la información no se identifica con la verdad material en el proceso penal ni con una realidad incontrovertible, pues ello restringiría el ejercicio de la libertad de información sólo a los hechos que pudieran ser plena y exactamente comprobados, su respeto requiere un especifico deber de diligencia del informador: que lo que el medio transmita como hechos haya sido objeto de previo contraste con datos objetivos; ello excluye que se transmitan como hechos simples rumores o; peor aún, meras invenciones o insinuaciones insidiosas". Finálment, intimáment lligada amb la qúestió anterior, cal dir que el TC ha maldat per distingir els res pectius continguts essencials de les llibertats de expressió (emissió de judicis i opinions) informació (manif estaaió de fets), partint de la, base que no es tracta de círcols exacta ment concéntrica. En aquest sentit, la STC 214/91 ja establí qué "los pensamientos, ideas, opiniones o juicios de valor, a diferencia de lo que ocurre con los hechos, no se prestan por su naturaleza abstracta, a una demostración de su exactitud, y ello hace que al que ejercita la libertad de expresión no le sea exigible la prueba de la verdad o diligencia en su averiguación, y por tanto, respecto del ejercicio de...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba
1 sentencias
  • STC 43/2004, 23 de Marzo de 2004
    • España
    • 23 Marzo 2004
    ...de la Sección Decimosexta de la Audiencia Provincial de Barcelona de 17 de noviembre de 1997 recaída en el recurso de apelación núm. 90/97, instado contra la del Juzgado de Primera Instancia núm. 13 de Barcelona de 20 de diciembre de 1996 en autos del juicio incidental por intromisión en el......

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR