SAP Barcelona 118/2011, 21 de Marzo de 2011

JurisdicciónEspaña
Fecha21 Marzo 2011
Número de resolución118/2011

Audiència Provincial

de Barcelona

Secció 11a

Rotlle Núm. 286/2010

Jutjat de Primera Instància núm. 29 de Barcelona

Actuacions de procediment ordinari núm. 118/2009

Sentència Núm. 118

Il·lms. Srs.

Josep Mª Bachs Estany

Francisco Herrando Millán

Antonio Gómez Canal

Barcelona, 21 de març de 2011.

HAVENT ESTAT VISTES per la Secció Onzena de l' Audiència de Barcelona, amb el núm. 286/2010, les actuacions de

recurs d' apel·lació interposat pel Procurador Sr. Grasa i Fàbrega, en nom i representació de la Sra. Bibiana, part

actora, contra la sentència dictada el 16 de desembre de 2009 pel Jutjat de Primera Instància núm. 29 de Barcelona a les actuacions de procediment ordinari núm. 118/2009, ha estat dictada aquesta sentència.

  1. Antecedents de Fet:

Primer

La part dispositiva de la Sentència apel·lada és la següent: "FALLO.- Desestimo la demanda

presentada por el procurador Sr. Grasa, en nombre y representación de Dª Bibiana frente a D. Segundo y, en su virtud, absuelvo a la parte demandada de las pretensiones formuladas en su contra, con imposición de costas a la parte actora".

Segon

Ha comparegut en aquesta alçada la part recurrent a través del Procurador Sr. Grasa i Fàbrega.

Ha comparegut en aquesta alçada la part oponent a través del Procurador Sr. Gassó i Espina.

Fou assenyalada per a deliberació, votació i decisió del recurs l'audiència del dia 9 de març d'enguany, el que va tenir lloc a l' hora prevista.

HA ESTAT VIST, essent ponent l' Il·lm. Sr. Magistrat Josep Mª Bachs Estany, President de la Secció.

  1. Fonaments Jurídics:

Primer

Apel·la la representació de la part actora la sentència d'instància (f. 325-326 i f. 334 i ss.)

pels següents motius: 1er) errònia valoració de la prova: es va demanar que el demandat rendís comptes sobre determinats actes de disposició de numerari sobre compte de titularitat conjunta amb aquesta part a Caixa Terassa. A l'empara de l' art. 1720 Cc . La sentència diu que no hi ha mandat. nar dos crèdits per a la compra d'un terreny i per a l'edificació d'un immoble a Cabrils quan convivien com parella de fet. L'any 2001. Que per a vehicular aquests préstecs van obrir un compte conjunt. I que l'administració es va deixar en mans del demandat per l'ara actora. El demandat va declarar al judici que ell fou qui va tenir relació directa amb els industrials i tècnics de l'obra (min. 4:51 DVD), qui controlava les despeses econòmiques de l'obra. També va reconèixer que se li va disparar el control exhaustiu dels pagaments (min. 6:05 DVD). L'arquitecte de l'obra també ha declarat que era qui s'encarregava dels pagaments.

Malgrat tot, el Jutjat diu que no hi ha mandat i que la intervenció del demandat fou residual. L'actora va dir que només havia fet un parell de pagaments sobre aquest compte, sagrat, només per a pagar la hipoteca i les despeses de la llar (min. 26:49 i ss. DVD). Caixa terrassa diu que els pagaments poden ser 5, molt allunyat tot plegat del que va fer el demandat.

2on) errònia interpretació del Dret: la sentència considera que les parts el que van constituir fou una comunitat de béns o societat civil ( art. 1692 i ss. CC ) on, com es pot deduir (cita a Bercovitz), l'administrador es fa per mandat dels demés socis (art. 1710 CC) i l'administració, a manca d'altres regles, es regeix per les normes del mandat ( art. 1709 i ss. CC ). De manera que en tot cas l'administrador ha de rendir comptes. Considera que hi ha moviments estranys al compte, detectats i no justificats. És increïble que no es reconegui l'existència d'aquest mandat tàcit.

3er) malgrat reconèixer l'existència d'una societat civil, el que implica una presumpció de participació igualitària, i sens perjudici de que la sola obertura de compte comuna no pressuposa comunitat, la sentència no valora que resulta clar que l' art. 394 CC impedeix l'ús de les coses comunes en perjudici dels demés comuners. Ha quedat provat aquí que les parts van pactar l'ús i administració del compte comú a favor del demandat però en interès de la millor administració de la casa.

Postula la revocació i l'estimació íntegra de la demanda.

S'oposa al recurs la representació de la part demandada (f. 350 i ss.) pels següents motius:

1er) aquest procediment només cerca apropiar-se de la quota d'aquesta part.

2on) no hi ha cap error de valoració de la prova: és l'actora qui ha de demostrar el mandat que invoca. No solament no hi és sinó que el que s'ha acreditat és una cogestió de l'obra, amb intervenció rellevant de l'actora. Reconeix qu va fer despeses per 140.000 euros. Amb diners que li deixaven els seus familiars. Pretenia no haver fet cap reintegrament del compte i la prova n'ha demostrat 5. Es remet al declarat al judici (min. 13:14 i ss. DVD). La prova testifical és de parents i amics i no presenta imparcialitat suficient. El demandat si va gestionar pagaments a industrials fou per encàrrec directe i perquè el seu horari flexible li ho permetia, podia anar a l'obra en horari laboral. Complia simplement el que li manaven.

3er) cap error de Dret: argumenta ex novo la recurrent que com que la sentència entén que hi ha una comunitat de béns o una societat civil, aquestes situacions impliquen mandat. Es tracta de vestir la qüestió d'altra manera, pel que es veu. No hi ha una gestió encomanada al demandat. En exclusiva. Tot es consensuava.

4rt) mala fe de l'actora: vol fer justificar a aquesta part unes despeses quan ella és la única que té els justificants que van quedar en el seu poder quan el demandat se'n va anar a un altre domicili. El demandat els hi va deixar en dipòsit. Que té aquests justificants ho demostra que va ser capaç de quantificar l'obra al cèntim sense aportar cap factura. Ho deixa entreveure clarament al min. 28:50 d ela seva declaració. D'una banda diu haver puntejat i sumat totes les factures i després diu que no les té.

Postula la desestimació del recurs i la confirmació de la sentència.

Segon

L'anàlisi de les actuacions revela acreditats els següents antecedents i fets:

  1. A la demanda (28-1-2009) l'actora reclama del demandat rendiment de comptes de determinats actes de disposició sobre el compte comú de Caixa Terrassa núm. NUM000 oberta per a les obres d'una casa situada a Cabrils que les parts van edificar a partir de 2001. Així com l'abonament del saldo que resultés a favor de l'actora.

    L'actora reconeix la relació de parella estable amb el demandat des de l'any 2000 a l'any 2008, que no van pactar cap règim econòmic concret per a la seva relació ni van regular els efectes de l'extinció de dita convivència, però sí que van posar en comú béns tàcitament. Invoca la presumpció de participació igualitària

    de l' art. 393 CC .

    Reconeix també l'actora que van demanar el 12-1-2001 a caixa Terrassa la concessió d'un préstec hipotecari de 108.182,22 euros (f. 14 i ss.) per a l'adquisició del terreny, sobre garantia de la llar dels pares del demandat, sita al c/ DIRECCION000 NUM001 de Barcelona. A finals de l'any 2000 van obrir, amb aquesta finalitat, el compte indistint a Caixa Terrassa (llibreta al f. 64). Posteriorment van ampliar el préstec en 90.000 euros més el 22-7-2004, ampliat novament el 29-12-2005 fins a 231.000 euros. Paral·lelament s'havia demanat un segon préstec hipotecari (f. 83 i ss.) el 11-10-2002 de certificacions o disponibilitat a mesura que s'executava l'obra, per import total de 270.455,45 euros, cancel·lat el 11-6-2004 i substituït per un altre de 268.815,80 euros, sobre garantia de l'habitatge a construir. Total, els préstecs van ascendir a 499.815,80 euros.

    Reconeix l'actora que els préstecs es pagaven amb diners dels dos. Reconeix que la despesa total de terreny i construcció fou de 497.781,22 euros. Reconeix que el demandat hauria aportat des de l'obertura del compte 215.663,21 euros i l'actora 143.511,63 euros per la venda d'un pis en data 16-9-2003. I que dit compte segueix a nom dels dos a data 27-11-2008 (f. 72).

    Sobre la base de l'extracte de moviments de l'any 2001 ençà (f. 73 i ss.) l'actora demana el rendiment de comptes en qualitat de mandatari o administrador de la gestió del compte (apunts subratllats en groc, f. 150 i ss.) per tal d'aclarir la destinació de determinades disposicions fetes pel demandat (per import de 235.580 euros) per a finalitats diferents que el pagament de les obres.

    Sosté l'actora que no va disposar ni va fer cap reintegrament de dit compte.

  2. En contestar la demanda (f. 181 i ss.), la demandada va dir que el litigi venia del desencontre quant a la liquidació del seu patrimoni comú, ja que el demandat ha contribuït en més del 50%.

    Reconeix que van invertir les dues parts en la construcció de la casa tot el capital que tenien, i que la capacitat econòmica del demandat (protèsic dental) és molt superior a la de l'actora (funcionària amb uns ingressos d'uns 1200 euros al mes) fou determinant (la casa abans de la crisi estava valorada en 1.100.000 euros).

    Explica que un primer constructor va abandonar l'obra a la meitat, havent cobrat a compte part de l'obra que no havia fet, i que aquesta bancarrota va descontrolar el pressupost, fins el punt que va obligar a la venda del pis de l'actora. I que passar d'un sistema de pagaments sobre certificacions a un altre de pagaments -en bona mesura a compte- a diversos industrials alguns del quals només volien cobrar en efectiu va descontrolar les sortides del compte. Admet això i sosté que l'actora sap que és impossible quadrar els comptes.

    Reconeix que tot i ser conscient de que pagaria més ell, va consentir l'escripturació a mitges.

    Sosté que l'únic ingrés de l'actora ha estat el producte de la venda del seu pis, de 143.511,63 euros. I que ell ha aportat 251.858,08 euros (un xic més del que sosté l'actora) i, afegint-hi els 10.818,22 euros de les arres, 262.676,30 euros. Acompanya l'extracte de 2008 (f. 212 i ss.)

    Des de gener de 2007 tot ho paga ell sense viure a la casa, ja que la ruptura...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba
1 temas prácticos
  • Cataluña: Regímenes económico-matrimoniales distintos del de separación
    • España
    • Práctico Derecho de Familia Régimen económico-matrimonial Especialidades en territorios de derecho propio
    • May 9, 2023
    ... ... nº 143/2008 de AP Tarragona, Sección 3ª, 25 de Marzo de 2008 [j 1] menciona el artículo 1425 del Código ... Por esto la Sentencia nº 118/2011 de AP Barcelona, Sección 11ª, 21 de Marzo de 2011 [j 2] ... ...

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR