SAP Barcelona 317/2012, 24 de Mayo de 2012
| Ponente | JOAN FRANCESC URIA MARTINEZ |
| ECLI | ES:APB:2012:5170 |
| Número de Recurso | 119/2012 |
| Procedimiento | APELACIóN PENALES RáPIDOS |
| Número de Resolución | 317/2012 |
| Fecha de Resolución | 24 de Mayo de 2012 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 22ª |
Audiència Provincial de Barcelona
Secció Vint-i-dosena
Rotlle apel·lació penals ràpids núm. 119/2012
Referència de procedència:
JUTJAT PENAL 26 BARCELONA
Procediment Abreujat núm. 370/2011
Data sentència recorreguda: 13/12/2011
SENTÈNCIA NÚM. 317/2012
Magistrats/des:
Joan Francesc Uría Martínez
Juli Solaz Ponsirenas
Francesc Abellanet Guillot
La dicta la Secció Vint-i-dosena de l'Audiència Provincial de Barcelona en recurs d'apel·lació núm. 119/2012, interposat contra la Sentència pronunciada pel JUTJAT PENAL 26 BARCELONA en data 13/12/2011, en procediment Abreujat núm. 370/2011. Han estat parts l'apel.lant, Ovidio, representat pel Procurador Josep Manuel Puig Abos i defensat per la Lletrada Meritxell Valls Oliver, i el Ministeri Fiscal. D'aquesta sentència, que expressa l'opinió del Tribunal, ha estat ponent Joan Francesc Uría Martínez.
Barcelona, vint-i-quatre de maig de dos mil dotze.
Antecedents de fet
El 13 de desembre de 2011 el Jutjat del penal núm. 26 de Barcelona dictà sentència amb la decisió següent: " Que debo condenar y condeno a Ovidio como autor responsable de un delito de malos tratos en el ámbito familiar, sin concurrencia de circunstancias modificativas de la responsabilidad penal, a la pena de nueve meses de prisión, privación del derecho a la tenencia y porte de armas por tiempo de dos años y seis meses y a la prohibición de aproximarse a menos de 1000 metros de distancia de Natividad, a su persona, domicilio, lugar de trabajo o cualquier otro que la misma frecuente por tiempo de tres años.
Se imponen al penado las costas de este procedimiento ".
A la sentència es declaren provats els següents fets: " Único.- Se declara probado que el acusado Ovidio, mayor de edad, natural de Perú, con permiso de residencia y sin antecedentes penales el cual está casado con Natividad desde el año 2005 teniendo un hijo menor de 4 años de edad, conviviendo todos ellos en el domicilio familiar sito en la CALLE000 NUM000, NUM001 - NUM002 de la localidad de Cornellà de Llobregat.
El día 28 de Mayo de 2011, en el domicilio arriba indicado sobre las 17:00 horas, iniciaron ambos una discusión por motivos que se desconocen y en el curso de la misma, el acusado con evidente ánimo de menoscabar la integridad física de su esposa, le comenzó a dar puñetazos en la cabeza cayendo ésta al suelo donde continuó dándole patadas por todo el cuerpo y le agarró fuertemente del pelo arrancándole un mechón de este.
La Sra. Natividad no ha querido ser visitada por el médico forense ".
Formulat recurs d'apel·lació per la representació processal de Ovidio, el Jutjat l'admeté a tràmit, li'n donà curs i finalment remeté les actuacions a aquest Tribunal per a la decisió.
Fets provats
No s'accepten els fets declarats provats en la sentència recorreguda, que substituïm pels següents:
Ovidio i la seva esposa, Natividad, ambdós majors d'edat, cap a les 17 hores del dia 28 de maig de 2011 eren al domicili familiar, situat al carrer CALLE000, núm. NUM000, NUM001 - NUM002, de Cornellà de Llobregat.
Fonaments de dret
L'apel·lant impugna la sentència dictada en primera instància esgrimint dos motius, que enuncia: " error en la apreciación de la prueba " i " incongruencia de la sentencia ", aquest per imposar-se penes no demanades pel Ministeri fiscal, única part acusadora. D'aquests motius de recurs, el segon només l'haurem d'examinar si no prospera el primer, doncs si el primer l'estimem el pronunciament haurà d'esser absolutori, essent indiferent si la jutgessa del penal va incórrer en incongruència en la imposició de les penes.
El primer motiu del recurs ha de prosperar, perquè més que en error en l'apreciació de la proba, la condemna de l'acusat a la sentència apel·lada es produí sense que al plenari es practiqués prova de càrrec suficient per enervar la presumpció d'innocència que emparava aquell, mancança derivada de la decisió de la fins el judici oral acusadora particular d'acollir-se a la dispensa a testificar, autoritzada per l' article 416 de la Llei d'enjudiciament criminal .
Les conseqüències d'aquesta decisió, que privada l'acusació d'obtenir el testimoniatge de càrrec de la dona de l'acusat, la jutgessa del penal les ha obviat per via de les manifestacions referencials d'agents de policia que no van ser testimonis dels fets, i d'informe mèdic que, com la generalitat dels informes d'assistència mèdica, del que dóna raó és de la producció d'un resultat lesiu, no de la concreta dinàmica del fet causant, i molt menys de la realització per l'acusat de l'acte lesiu. Aquesta "substitució" de la prova no obtinguda, no es admissible, com ja ha digué el Tribunal suprem en sentència de 10 de febrer de 2009, als fonaments jurídics cinquè i sisè de la qual es llegeix:
" QUINTO.- No ha existido en este caso prueba de cargo que desvirtúe la presunción de inocencia. En reciente Sentencia de esta Sala de 27 de enero de 2009, hemos señalado las razones que impiden valorar, en supuestos como éste, la declaración sumarial:
-
...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba