AAP Barcelona 90/2012, 3 de Mayo de 2012
| Ponente | MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA |
| ECLI | ES:APB:2012:3875A |
| Número de Recurso | 15/2012 |
| Procedimiento | INCIDENTE |
| Número de Resolución | 90/2012 |
| Fecha de Resolución | 3 de Mayo de 2012 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 14ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
SECCIÓ CATORZENA
Rotlle 15/2012
Qüestions competència (declinatòria) 744/2011
Jutjat de 1a. Instància núm. 35 de Barcelona
INTERLOCUTÒRIA N. 90/2012
Magistrat/ades:
Il·lm. Sr. FRANCISCO JAVIER PEREDA GÀMEZ
Il·lma. Sra. MARÍA DEL CARMEN VIDAL MARTÍNEZ
Il.lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA
Barcelona, tres de maig de dos mil dotze
ANTECEDENTS DE FET
La Secció Catorzena de l'Audiència Provincial de Barcelona ha vist en apel·lació la declinatòria de jurisdicció plantejada per BBVA en el procediment núm. 744/2011 seguit en el Jutjat de 1a Instància núm. 35 de Barcelona a instàncies del Sr. Benjamín, TECDIM, S.L., PODIUM EDICIONES, S.L. i el Sr. Evelio, representats per la Procuradora Sra. Mª. Francesca Bordell Sarro, contra BANCO BILBAO VIZCAYA ARGENTARIA, S.A. representada pel Procurador Sr. Ignacio López Chocarro.
Aquestes actuacions estan pendents de ser resoltes en virtut del recurs d'apel·lació interposat per la representació processal Don. Benjamín, Tecdim, S.L., Podium Ediciones, S.L. i Don. Evelio contra la resolució dictada el dia 16 de febrer de 2012 pel titular del Jutjat de Primera Instància. Trameses les actuacions a l'Audiència Provincial, van quedar pendents de deliberació per part del Tribunal que es va assenyalar pel dia 16 de febrer d'enguany.
La ponent d'aquesta resolució ha estat la magistrada Il·lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA.
FONAMENTS DE DRET
Tecdim, S.L., Podium Ediciones, S.L. i Don. Benjamín i Evelio formulen demanda contra el Banco Bilbao Vizcaya Argentaria, S.A. Sol.liciten que es declari la nul.litat dels contractes de permuta financera de interessos que van subscriure tots ells amb la demandada.
La demandada, abans de contestar la demanda, interposa declinatòria de jurisdicció per submissió a arbitratge que ha estat estimada en primera instància. Contra aquesta resolució recorren en apel.lació els demandats. Denuncien en primer lloc que el Jutjat no ha donat resposta a la totalitat de les seves al.legacions. I en segon lloc, en resum, mantenen que:
a).- La clàusula de submissió d'arbitratge es troba inclosa en un contracte d'adhesió (article 9.2 LA) b).- a efectes de la seva validesa ( article 90 LGDCU ), tan els particulars com les societats, han de ser
considerats consumidors perquè els contractes litigiosos no es van subscriure en l'àmbit de la seva activitat.
c).- en tot cas, seria aplicable la normativa protectora dels consumidors per la remissió que efectua la Llei del mercat de valors per tal de protegir els petits inversors. L'aplicació d'aquella legislació ha de comportar la nul.litat de la clàusula perquè la submissió a arbitratge no s'efectua a favor d'un òrgan institucional creat per normes legals per a un sector o un cas específic.
d).- subsidiàriament i respecte Tecdim, S.L. i les dues persones físiques, la nul.litat dels contractes no es troba inclosa dins de l'objecte del conveni arbitral; respecte a Podium Editores, S.L. la clàusula s'ha de tenir per no posada perquè el document de confirmació no es por desvincular d'un contracte marc que mai se li ha entregat.
e).- finalment, sol.licita que encara que es confirmi la interlocutòria, no es faci imposició de les costes pels dubtes jurídics existents.
La primera de les qüestions que ha de ser examinada és la pretesa incongruència de la interlocutòria dictada pel Jutjat de 1a instància.
Examinada la resolució que es recorre, s'ha de descartar que s'hagi incorregut en la incongruència que denuncien els apel.lants.
Per determinar si una sentència és o no incongruent, s'ha d'examinar si concedeix més del que s'havia sol.licitat (ultra petita), o s'ha pronunciat sobre qüestions no demanades per les parts, amb alteració de la causa petendi (extra petita) o si es deixen incontestades i sense resoldre alguna de les pretensions mantingudes per les parts (citra petita) llevat que l'omissió es pugui interpretar com a desestimació tàcita - SSTS de 27 de maig de 1996, 18 de novembre de 1996, 29 de maig, 28 d'octubre i 5 de novembre de 1997, 11 de febrer, 10 de mar ç i 27 d'octubre de 1998 . Com raona el Tribunal Suprem a la sentència de 4 de març de 2000 -- doctrina a la que es refereixen altres posteriors com la de 26 de juliol del 2006-- el deure de congruència suposa l'existència de conformitat entre la part dispositiva de la sentència i les pretensions que constitueixen l'objecte del procediment i per les quals s'ha d'entendre les que s'han deduït a les súpliques dels escrits rectors i no pas els raonaments o argumentacions que s'han fet. S'ha de distingir, per tant, entre les veritables pretensions i aquelles peticions que constitueixen simples pressupostos o antecedents.
Per la seva part, el Tribunal Constitucional als efectes que ara s'analitzen, ha distingit entre las alegaciones aducidas por las partes para fundamentar sus pretensiones y las pretensiones en sí mismas consideradas . I així, mentre que no és necessària una contestación explícita y pormenorizada de todas y cada una de las alegaciones formuladas, pudiendo ser suficiente a los fines del art. 24.1 CE, en atención a las circunstancias particulares del caso, una respuesta global o genérica, aun cuando se omita una contestación singular a cada una de las alegaciones concretas no sustanciales, les al.legacions substancials que contenen els fets o arguments jurídics bàsics fonamentals que nodreixen la pretensió (no les instrumentals), han de ser tractades de forma expresa o, en su caso, consideradas en forma siquiera implícita por la sentencia, pues de otro modo se desatiende la defensa esgrimida por la parte en un aspecto con posible incidencia sobre el fallo, dando lugar a una denegación de justícia ( SSTC 24/2010, de 27 de abril i 51/10 de 4 d'octubre ).
En conseqüència, no queda viciada de incongruència una sentència pel fet de no haver contestat a totes i cada una de les al.legacions o raonaments jurídics exposats en els escrits processals a no ser que es tracti d'un argument jurídic bàsic que no és el que succeeix en el present cas. La part demandant en oposar-se a la declinatòria mantenia la nul.litat de les clàusules de submissió a arbitratge per abusiva. Ho fonamentava, d'una banda, en la legislació protectora dels consumidors que considerava aplicable al Sr. Benjamín, al Sr. Evelio i Tecdim, S.L. Subsidiàriament mantenia que la nul.litat dels contractes no es trobava dins de l'objecte del conveni arbitral. Respecte Podium Editores negava el mateix conveni arbitral per no haver-li entregat ni subscrit el conveni marc al que es remet el contracte que varen subscriure.
El Jutjat examina els contractes subscrits pels litigants i les clàusules de submissió a arbitratge així com la condició de consumidor dels demandants, per descartar-la respecte tots ells. Analitza la legislació que considera que és d'aplicació, nega el caràcter abusiu de la clàusula pel fet de sotmetre's a un tribunal arbitral d'una altra ciutat i descarta que la nul.litat del contracte no estigui inclosa en l'objecte del conveni arbitral.
És possible que el Jutjat s'hagi referit només implícitament a alguna de les argumentacions jurídiques de la demandant però no per això es pot apreciar incongruència en aquesta resolució, d'acord amb la doctrina jurisprudencial exposada, tant pel caràcter instrumental d'aquelles al.legacions com per la resposta que ha rebut del Jutjat que s'ha de considerar suficientment motivada i justificada, al marge de la seva correcció.
Realment no es qüestiona que els convenis arbitrals que s'examinen (la validesa dels quals es planteja de nou en apel.lació) tenen la consideració de condicions generals de la contractació incloses en contractes d'adhesió subscrits entre les ara litigants. El conveni arbitral ha estat tot ell prerredactat per l'entitat bancària. Ara bé, que sigui així no vol dir que dita clàusula sigui automàticament nul.la sinó que queda sotmesa al control del contingut que estableix la Llei sobre condicions generals de la contractació. És a dir, una cosa és que una clàusula sigui condició general de contractació (predisposada i incorporada a una pluralitat de contractes exclusivament per una de les parts) i una altra distinta que per aquest sol fet sigui abusiva i per tant nul.la. Com raonava el Tribunal Suprem a la sentència de 29 de juny de 1995 "la contratación por adhesión no es, por sí misma, una fuente automática de nulidades".
Per la seva banda, l' article 9.2 de la Llei 60/2003 d'Arbitratge disposa que si el conveni arbitral està inclòs en un contracte d'adhesió (com és el cas), la seva validesa i la seva interpretació es regiran pel que disposen les normes aplicables en aquests tipus de contractes (en aquest sentit, les interlocutòries del Tribunal Suprem de 28 de novembre de 2000 i 21 de setembre de 2004). En definitiva, el conveni arbitral, com a clàusula preredactada per un dels contractants i inclosa en un contracte d'adhesió, es troba sotmesa al control que fixa la llei de condicions generals de la contractació, i els dubtes d'interpretació es resoldran a favor de l'adherent, sigui o no consumidor (article 9.2 Llei d'arbitratge)
La part demandant, com a primer argument, fonamenta la nul.litat de la clàusula de submissió en la legislació protectora de consumidors (en concret l' article 90-1 del RD-Leg 1/07 ), en considerar que aquesta legislació els és d'aplicació per la seva condició de consumidors, i en base a l' article 14 del RD 629/1993 de 3 de maig sobre normes d'actuació en els mercats de valors i registres obligatoris.
En primer lloc assenyalar que la segona de les normes invocades (derogada pel RD 217/2008 de 15 de febrer) tenia per objecte "contribuir a la transparència dels mercats i a la protecció dels inversors, així com disposar d'una ordenació més completa de les relacions entre aquests i les entitats que actuen en els...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
AAP Barcelona 217/2012, 26 de Octubre de 2012
...1 del 12 de Julio del 2005 (ROJ: STS 4671/2005 )". En el mismo sentido, nuestros AAP, Civil sección 14 del 03 de Mayo del 2012 (ROJ: AAP B 3875/2012) AAP, Civil sección 14 del 27 de Enero del 2012 (ROJ: AAP B 271/2012) En el mismo sentido, también, siempre respecto, concretamente, a la cláu......