SAP Tarragona 357/2012, 2 de Octubre de 2012
| Ponente | GUILLERMO EDUARDO ARIAS BOO |
| ECLI | ES:APT:2012:2048 |
| Número de Recurso | 572/2012 |
| Procedimiento | RECURSO DE APELACIóN |
| Número de Resolución | 357/2012 |
| Fecha de Resolución | 2 de Octubre de 2012 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Tarragona, Sección 3ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA
SECCIÓ TERCERA
APEL·LACIÓ 572/2012
PROCEDIMENT ORDINARI 689/2011
JUTJAT DE PRIMERA INSTÀNCIA NÚM. 4 DE TARRAGONA
SENTÈNCIA
MAGISTRATS:
IL·LMS. SRS.:
GUILLERMO ARIAS BOO (PRESIDENT)
JOAN PERARNAU MOYA
MANUEL GALÁN SÁNCHEZ
Tarragona, dos d'octubre de dos mil dotze
Vist en aquesta Secció Tercera de l'Audiència Provincial de Tarragona el recurs d'apel·lació que ha interposat el procurador Juan Carlos Recuero Madrid, en representació de la Sra. Joaquina i la Sra. Raquel, defensades per l'advocat J. I. Prieto Rodríguez, contra la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 4 de Tarragona, amb data de setze de març de dos mil dotze, a les seves actuacions de procediment ordinari de protecció del dret a l'honor, en què han estat parts, com a demandants, les pròpies apel·lants, i, com a demandada, la Sra. Angustia, i en el qual hi ha hagut la preceptiva intervenció del Ministeri Fiscal.
ANTECEDENTS DE FET
La resolució impugnada té aquesta part dispositiva: "Desestimo la demanda interpuesta por doña Joaquina y doña Raquel contra doña Angustia y en consecuencia condeno a la parte actora al pago de las costas procesales causadas."
Les demandants hi van interposar un recurs d'apel·lació, pels motius que van trobar adients.
Se'n va donar trasllat, del recurs, a l'altra part, que s'hi va oposar pels motius que li van semblar adequats al cas, i al Ministeri Fiscal.
Hi ha actuat com a ponent el magistrat GUILLERMO ARIAS BOO.
FONAMENTS DE DRET
BREU HISTÒRIA DEL PLET. La Fundació Privada Onada presta ajut a persones que pateixen discapacitats intel· lectuals. Ho fa en diversos àmbits de la seva activitat, tant pel que fa a la seva integració professional, com pel que fa al lleure. En aquest segon context, organitzen activitats d'esbarjo, guiades per monitors, per a les persones usuàries dels seus serveis. Així, el disset de juny de dos mil deu, van fer una excursió a Port Aventura, amb dos grups, un de Torredembarra i un altre de Tarragona, comandats per sengles equips de monitors del centre. Una de les persones que havia de viatjar amb el grup de Tarragona patia unes afeccions força importants, i dues de les persones de l'equip de monitors que n'havien de tenir cura, Joaquina i Raquel, van suggerir a la direcció de la Fundació que adoptés alguna solució per cobrir les necessitats especials que se'n derivaven, d'aquest fet. Segons el que han afirmat Joaquina i Raquel, els van donar un permís verbal perquè assignessin dos dels usuaris del seu grup al de Torredembarra. Una de les persones que ha declarat com a testimoni en aquest procediment ha afirmat que en va sentir a parlar, de la qüestió, a la gerent, però els responsables de la Fundació han negat que atorguessin el seu consentiment al canvi d'assignació. Aquest fet, però, va generar una certa tensió entre els monitors dels dos grups, que va créixer amb un incident derivat d'un malentès relatiu als bitllets del menjador. Va ser, però, en ocasió del propi dinar, que van fer a la Cantina Mariachi, quan, segons la versió d'una de les parts d'aquest litigi, s'esdevingué el fet que ha desfermat la controvèrsia. Segons el que va explicar Angustia, havent-hi tornat, a una de les psicòlogues de la Fundació, mentre l'altre monitor del grup de Torredembarra, que hi era present, durant la seva narració, hi assentia, les monitores Joaquina i Raquel havien fet escarn, durant el dinar, del noi que patia aquestes afeccions especials. Havien aplegat uns macarrons que havien sobrat, els havien ficat dins un cucurutxo de gelat, i l'hi havien donat, al temps que, amb rialles i comentaris de mal gust, se'n rifaven, i fins i tot, en treien fotografies, del noi, amb aquesta fila tan galdosa. La notícia d'aquesta denúncia va fer que les autoritats de la Fundació incoessin un expedient disciplinari contra Joaquina i Raquel . Hi van tenir en compte altres infraccions - l'assignació a un altre grup, sense permís, de dos usuaris, i el fet que, contra la indicació de l'Equip Tècnic a les directrius del qual restaven subjectes, els monitors del grup de Tarragona haguessin menjat en una taula separada de les de les persones que tenien el seu càrrec- Cal pensar, però, que va ser l'escarn cruel d'una persona discapacitada el que va pesar més, en considerar que havia quedat acreditat, en la decisió de la Fundació d'acomiadar totes dues monitores. D'altra banda, la Fundació va acabar reconeixent, després d'una negociació, que l'acomiadament no havia estat procedent.
Les dues monitores afectades van interposar una demanda de protecció del seu dret a l'honor contra la persona que va denunciar els fets a què ens acabem de referir. El jutge de primera instància va desestimar aquesta demanda. Hi va argumentar, a la seva sentència, que la valoració de la prova practicada l'havia conduït a la convicció que els fets denunciats eren certs, i que, en qualsevol cas, l'única intenció de la demandada, en posar-los en coneixement dels responsables de la Fundació -sense afegir al relat dels fets cap valoració personal ni cap qualificació de la conducta de les monitores al·ludides- era que els interpel·lats prenguessin les mesures adients, i no desprestigiar les demandants. Les demandants hi han interposat un recurs d'apel·lació, contra aquesta sentència, en què denuncien un error en la valoració de la prova.
OBJECTE DE DEBAT. La conducta atribuïda a les demandants és roïna i abjecta. Fer befa d'una persona que no pot capir com la resta de persones el que passa al seu voltant és una cosa de tot punt menyspreable. Si qui ho fa és, precisament, qui n'ha de tenir cura, la vilesa s'eleva al quadrat. Així doncs, la denúncia d'un fet d'aquest tipus rebaixa de forma evident la consideració que pugui tenir en el seu cercle la reputació personal i professional de la persona al·ludida. Narrar uns fets d'aquesta naturalesa constitueix, doncs, ni que sigui en un cercle reduït, una intromissió evident en l'honor de la persona afectada, que esdevé il·legítima si, en la mesura que té com a objecte un episodi inventat, i no real, hem de concloure que la intenció de la persona que els difon no és el condigne càstig de l'autor de la malvestat. No podem compartir, doncs, el criteri del jutge de primera instància quan afirma que, encara que no fossin certs els fets denunciats, la conducta de la demandada restaria emparada per l'exercici del seu deure de comunicar als responsables del centre una irregularitat en el capteniment de les altres monitores. Aquesta causa de justificació només és concebible si els fets són reals i no inventats, si la irregularitat existeix. D'altra banda, la part demandada ha insistit a remarcar, durant el procediment, que l'acomiadament de les monitores no es basava únicament en l'incident del cucurutxo, sinó també en unes altres infraccions, que ja hem dit. És evident, però que, en un procediment que té com a objecte la defensa de l'honor, no hem de prendre en consideració si s'han produït, o no, unes infraccions disciplinàries referides a conductes que, d'haver-se esdevingut, no tindrien cap importància per a la reputació de les autores. Comparar aquests fets -desobeir instruccions, fer coses sense permís de la direcció- amb una conducta que, segons hem dit, és vertaderament menyspreable des del punt de vista del més elemental concepte d'ètica, no té cap sentit.
REVISIÓ DE LA VALORACIÓ DE LA PROVA. El nucli de la discussió és, doncs, si es va produir, o no, aquesta menyspreable conducta. Hem de revisar, doncs, la valoració de la prova que ha fet el jutge de primera instància. Aquest reconeix que cap de les persones que eren presents al dinar on suposadament es va produir l'escarn no ha corroborat les manifestacions de la demandada. Dos dels monitors del grup de Tarragona han assegurat, en declarar com...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
ATS, 10 de Septiembre de 2013
...Sentencia dictada, con fecha 2 de octubre de 2012, por la Audiencia Provincial de Tarragona (Sección Tercera), en el rollo de apelación nº 572/2012 , dimanante de los autos de juicio ordinario número 689/2011 del Juzgado de Primera instancia nº 4 de - Mediante Diligencia de Ordenación de 13......