SAP Lleida 264/2013, 4 de Julio de 2013
Ponente | ALBERTO GUILAÑA FOIX |
ECLI | ES:APL:2013:517 |
Número de Recurso | 138/2012 |
Procedimiento | RECURSO DE APELACIóN |
Número de Resolución | 264/2013 |
Fecha de Resolución | 4 de Julio de 2013 |
Emisor | Audiencia Provincial - Lleida, Sección 2ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL
DE LLEIDA
Secció segona
El Canyaret, s/n
Rotlle núm. 138/2012
Procediment ordinari núm. 722/2011
Jutjat Primera Instància 3 Lleida (ant.CI-3)
SENTÈNCIA núm. 264/2013
PRESIDENT:
EN ALBERT GUILANYÀ I FOIX
MAGISTRATS:
EN ALBERT MONTELL GARCIA
NªANA CRISTINA SAINZ PEREDA
Lleida, quatre de juliol de dos mil tretze
La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau d'apel·lació, les actuacions de procediment ordinari número 722/2011, del Jutjat Primera Instància 3 Lleida (ant.CI-3), en virtut del recurs interposat per BANCO MARE NOSTRUM anteriormente CAIXA D'ESTALVIS DEL PENEDÈS representata per la procuradora MARÍA ORTIZ SALILLAS i assistida pel lletrat JUAN IGNACIO SANZ CABALLERO contra sentència de data vint-i-vuit de novembre de dos mil onze dictada en el procediment esmentat, rotlle de sala núm. 138/2012.Ës va oposar CERVERA CORREDURIA DE SEGUROS SL, representada pel procurador JORDI DAURA RAMON i assistida pel lletrat ENRIC RUBIO GALLART impugna l'apel·lació. És ponent d'aquesta resolució el magistrat Il.lme Sr ALBERT GUILANYÀ I FOIX.
ANTECEDENTS DE FET
La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data vint-i-vuit de novembre de dos mil onze, és la següent: "
Por todo lo expuesto,
ESTIMO PARCIALMENTE la demanda interpuesta por Procurador Sr Daura en representación de CERVERA ASESORES CORREDURÍA DE SEGUROS S.L. y asistido en calidad de LETRADO/A por el SR Rubio contra CAIXA D'ESTALVIS DEL PENEDÉS representado por la procuradora SRa. Ortiz y asistido/a por el letrado SR/A. Monne y por ello, DECLARO a la nulidad de la relación contractual derivada de la operación SWAP suscrita el 31 de diciembre de 2009, que vincula a las partes, debiendo la demandada restituir a la demandante las prestaciones derivadas de ese contrato con el interés legal desde que se hicieron efectivos los cobros.
CONDENO a CAIXA D'ESTALVIS DEL PENEDES a estar y pasar por las anteriores declaraciones.
CADA PARTE pagará las costas causadas a su instancia y las comunes por mitad..]"
Contra l'anterior sentència, 28 novembre 2011 CERVERA ASESORES CORREDURÍA DE SEGUROS, SL i BANCO MARE NOSTRUM SA van interposar un recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.
La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat/ada ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna.
En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.
FONAMENTS DE DRET
Ambdues parts recorren contra la sentència de primera instància per bé que ho fan per motius ben diferents. La part actora per considerar que l'acció de nul·litat dirigida contra el primer dels swaps signats no estaria caducada, raó per la que cal declarar-ho així i condemnar a la part demandada a la mútua restitució de les prestacions també d'aquell. Per contra la part demandada manifesta la seva conformitat en la declaració de caducitat del primer swap i considera que la valoració efectuada pel jutge a quo en el segon dels swaps és errònia atès que no s'ha tingut en compte la prova practicada que demostra que la part actora estava perfectament informada del producte al punt que va signar davant notari un fiançament de les operacions derivades del swap. Demana en tot cas la desestimació del recurs de l'actora i de la totalitat de la demanda.
La part actora així mateix s'oposa al recurs de la demandada i es ratifica en el seu d'apel·lació.
No és el primer cop que aquesta sala es pronuncia sobre aquest tipus de producte, sent que des de que ho varem fer per primer cop en la nostra sentència de data 8 de juny de 2012, els pronunciaments jurisprudencial sobre la matèria han sovintejat, de tal manera que hores d'ara, també el Tribunal Suprem ha tingut ocasió d'analitzar aquest producte, i més concretament aquells supòsits en que el motiu de la nul·litat al·legada és l'error com a vici del consentiment, i en aquest sentit només cal veure la darrera Sentència de 21 de novembre de 2012 .
Efectivament el TS en aquesta sentència recull com la Secció 5ª de l'audiència provincial d'Oviedo revocant la sentència del jutjat de primera instància que havia desestimat la demanda, localitza l'error vici patit per la demandant, en el sentit de formació de llur voluntat defectuosa, en un "...conocimiento equivocado o un desconocimiento de la realidad - en una creencia inexacta sobre los resultados económicos de los contratos." I més concretament declara que la causa de l'error va ser "... la insuficiente información suministrada por Banco Español de Crédito, SA sobre dichas consecuencias . Així en el seu fonament de dret setè la sentència recorreguda posa de manifest quina era la informació que hagués resultat rellevant per a la demandant, i que va ser omesa per l'entitat "[...] la relativa a la previsión razonada y razonable del comportamiento futuro del tipo variable referencial ", única con la que " el cliente puede valorar con conocimiento de causa si la oferta del banco, en las condiciones de tipos de interés, periodo y cálculo propuestas, satisface o no a su interés "."
Amb aquest antecedents el TS realitza un anàlisi detallat de la teoria de l'error com a vici del consentiment i arriba a conclusions diametralment oposades a les de l'audiència provincial. Així i com a premissa bàsica, el TS conclou que no pot entendre's de forma automàtica que hi hagi error en el consentiment sempre que hi hagi un defecte en la informació. Al respecte afegeix, i en certa mesura critica, que l'audiència hagi equiparat el defecte d'informació a l'error vici en el consentiment, la qual cosa considera totalment improcedent al tractar-se de dos patologies contractuals diferents en el seu contingut i abast. A més considera que l'audiència tampoc ha tingut en compte que l'error només invalida el contracte si la ignorància o equivocació determinant de la voluntat negocial es va produir en el moment de la seva perfecció i no si recau sobre una variació dels fets posterior a la mera prestació del consentiment (risc aquest inherent al contracte) como hauria passat justament, amb la brusca evolució dels tipus d'interès.
Tot plegat ho analitza dient el següent:
"Hay error vicio cuando la voluntad del contratante se forma a partir de una creencia inexacta -sentencias 114/1985, de 18 de febrero, 295/1994, de 29 de marzo, 756/1996, de 28 de septiembre, 434/1997, de 21 de mayo, 695/2010, de 12 de noviembre, entre muchas -. Es decir, cuando la representación mental que sirve de presupuesto para la realización del contrato es equivocada o errónea.
Es lógico que un elemental respeto a la palabra dada - "pacta sunt servanda" - imponga la concurrencia de ciertos requisitos para que el error invalide el contrato y pueda quien lo sufrió quedar desvinculado. Al fin, el contrato constituye el instrumento jurídico por el que quienes lo celebran, en ejercicio de su libertad -autonomía de la voluntad -, deciden crear una relación jurídica entre ellos y someterla a una "lex privata" (ley privada) cuyo contenido determinan. La seguridad jurídica, asentada en el respeto a lo pactado, impone en esta materia unos criterios razonablemente rigurosos - sentencia de 15 de febrero de 1977 -.
-
En primer término, para que quepa hablar de error vicio es necesario que la representación equivocada merezca esa consideración. Lo que exige que se muestre, para quien afirma haber errado, como suficientemente segura y no como una mera posibilidad dependiente de la concurrencia de inciertas circunstancias.
-
Dispone el artículo 1266 del Código Civil que, para invalidar el consentimiento, el error ha de recaer - además de sobre la persona, en...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba-
STS 197/2017, 23 de Marzo de 2017
...contra la sentencia dictada, con fecha 4 de julio de 2013, por la Audiencia Provincial de Lérida, sección 2.ª, en el rollo de apelación núm. 138/2012 . 2. Estimar el recurso de casación contra la citada sentencia que casamos y anulamos y asumiendo la instancia estimamos el recurso de apelac......
-
ATS, 26 de Octubre de 2016
...dictada en segunda instancia, el 4 de julio de 2013, por la Audiencia Provincial de Lérida, Sección 2.ª, en el rollo de apelación n.º 138/2012 , dimanante del juicio ordinario 722/2011, seguido ante el Juzgado de Primera Instancia n.º 3 de Por la indicada Audiencia Provincial se tuvo por in......