SAP Barcelona 113/2005, 8 de Marzo de 2005

És del tenor literal següent: "FALLO: QUE DESESTIMANDO LA DEMANDA de nulidad matrimonial interpuesta por el Procurador don JAIME PALOMA CARRETERO, en nombre y representación de don Armando y de doña Marí Juana, que al amparo del art. 16.1 de la L.E.C . continúan la accción inicialmente planteada por su fallecido hijo don Jose Ramón, contra doña Edurne, DEBO ABSOLVER Y ABSUELVO a la expresada demandada de los pedimentos formulados en su contra, con expresada imposición a la parte actora de las costas del presente juicio".

Contra la Sentència anterior va interposar recurs d'apel·lació la part ACTORA mitjançant el seu escrit motivat, i es va donar trasllat a la part contrària es va oposar en el temps i la forma legals. Les actuacions es van elevar a aquesta Audiència Provincial.

Es va assenyalar per a votació i decisió el dia 23 de febrer de 2005.

En aquest procediment s'han observat i complert les prescripcions legals.

Hi ha actuat com a ponent el Magistrat Il·lm. Sr. JOSEP Mª BACHS ESTANY.

FONAMENTS DE DRET

Preparat el recurs per la part actora (f. 276) per entendre que no s'ajusta la sentència a Dret quant a desestimació de la demanda i imposició de costes, l'interposa pels següents motius: 1er) nul·litat d'actuacions: per manca d'intervenció del Fiscal a tota la primera instància; essent un cas de litisconsorci passiu necessari; en qualsevol cas la opinió del Fiscal no consta; 2on) la causa de nul·litat que s'invoca és la manca de consentiment de l' art. 73.1 C.c .; la declaració de voluntat ha d'anar dirigida als continguts bàsics de la institució; i aquí no anava dirigit a una unió consistent en els continguts dels arts. 66, 67 i 68 del C.c .; la greu malaltia de l'actor, la inexistent vida comuna, els continus canvis de domicili de la demandada, fan concloure que mancà el consentiment; aquí s'examina erròniament la voluntat de l'actor i ni s'examina la de la demandada, que no hi ha dubte que no en va tenir; el seu pla fou preparar el camp per adquirir la residència i la nacionalitat; 3er) no es va impugnar el contingut del dictamen metge de l'Hospital Sant Jaume de Torrevella (Alacant) sinó la seva aportació per fotocòpies d'extracció gens clara; no ve al cas, vulnera la intimitat de l'actor, i si el que es pretenia era qüestionar-ne la lucidesa, no es discuteix aquesta lucidesa del demandant; 3er) mai van conviure: s'ha aportat una documentació de la que resulta que ella va utilitzar un servei de taxi 47 dies entre 4-4-02 i 3-3-03 de c/ DIRECCION000 NUM000 de Terrassa a c/ DIRECCION001 de Barcelona enlloc de c/ DIRECCION002 NUM001, NUM002, NUM003, NUM004 on constava convivent amb els seus tres fills i el demandant des de 24-10-02 i també a finals d'octubre i diversos dies de novembre, tot i haver afirmat al judici que vivia a Terrassa, c/ DIRECCION000 des d'abril de 2001 i qu aleshores vivia amb un germà; al c/ DIRECCION003 NUM001, NUM004, com abans ho havia fet tant a DIRECCION000 com a DIRECCION003, un cúmul de contradiccions; 4rt) la prova practicada demostra la concurrència de la causa (manifest de 25-2-03 demanant als pares que iniciessin la causa de nul·litat si la malaltia progressava més del compte, lloguer del pis de c/ DIRECCION000 el 3-2-03, quin arrendador és amic íntim d'ella, amb qui ja havia conviscut abans de l'arrendament, lloguer concertat en un moment en que ja no era pensable que s'hi traslladés el marit a viure-hi; a més, l'informe i cinta de vídeo demostra que després de dita data el Sr. Jose Ramón va seguir visquent-hi; el contracte respondria només a la seva necessitat per tal d'obtenir la nacionalitat; altre document indicatiu seria el testament a favor dels pares de data 9-1-01); 4rt) la sentència tampoc valora el testimoni del Sr. Narciso (que afirmà que el setembre de 2002 els va dir als dos que una de les formes de regularitzar la residència era per matrimoni); 5è) el testimoni Dr. Jose Daniel va expliocar cóm s'havien conegut, per Internet, com sabia pel demandant que era una persona que el feia riure i com estava aleshores molt frustrat per la malaltia insuperable que patia i el fet que la seva promesa l'abandonés; en aquestes condicions no es pot entendre que tingués una voluntat autènticament matrimonial; el testimoni Dr. Rubén és contundent en dir que el comentari que li va fer és que s'havia casat per tal d'intentar arreglar la situació d'ella; 6è) el vídeo no és tan positiu com creu la sentència; en ell el propi actor li demana a ella que no el filmi més dues vegades; 7è) la pròpia demandada admet que està tramitant la residència des de fa temps, és a dir, que no pot demanar la nacionalitat; un ofici a la DGRN demostra que a la seva data encara no havia demanat la nacionalitat; 8è) mai van conviure els esposos; o ho van fer just una setmana; després ell va tornar a casa dels pares i ella a terrassa; van passar les festes de Nadal amb els pares d'ell; admet el recurrent que va decidir l'actor quan el setembre de 2002 se li va agreujar la malaltia, muntar unes noces el més aviat possible per alliberar la Sra. Edurne d'una situació precària però amb tots els requisits perquè semblés certa; en la intimitat i amb 20 convidats a tot estirar; la conclusió és que no hi va haver consentiment matrimonial.

S'oposa la part demandada (f. 330 i ss.) pels següents motius: 1er) és la primera vegada que s'invoca la pretesa nul·litat d'actuacions; la finalitat és dilatòria; però a més res es diu a la preparació; això és mala fe processal; a més, el Fiscal ha intervingut com a part, que és el que demana la Ll.E.C., i se li ha donat trasllat de tota la documentació; una altra cosa és que no hagi actuat; 2on) quant al fons, no hi ha errònia valoració de la prova, car el Jutjat ha estat exhaustiu en la seva anàlisi; a més, la causa de nul·litat ha anat variant al llarg del procés; a la demanda ja es veu l'animadversió dels actors front la demandada; és fals que la convivència durés una setmana solament, van ser promesos abans, i després van residir a Tarragona (Roda de Barà) de lloguer; no és cert que la única intenció d'ella fora adquirir la nacionalitat espanyola (a data 3-12-03 el Ministeri de Justícia aclareix que no ha fet cap petició), ni que li impedís de prendre la medicació, essent cert que fins i tot l'acompanyà a Alacant amb la seva mare; té estatut de refugiada política a Canadà (manifesta ser filla d'un ministre del que fou president de Veneçuela, Sr. Benito ) i no necessita una nacionalitat nova, és perit agrònom i diplomada en petroli, té quatre anys de la llicenciatura de Dret i diplomada en llengua francesa; si la seva única finalitat hagués estat la nacionalitat hauria pogut casar-se amb el seu suposat amant a qui coneixia d'abans i té una posició acomodada; 3er) no hi ha manca de consentiment ni engany; a més, s'ha d'interpretar restrictivament; la prova ha de ser plena; també la reserva mental; el matrimoni és de 5-12-02 però hi hagué una amistat prèvia i una convivència de parella prèvia també; no d'altra manera s'expliquen les complicitats de la carta de felicitació d'aniversari que ell li tramet a 11-9-02 i on li demana que es casi amb ell; fou ell qui va insistir en el matrimoni; 4rt) reconeix que ell va posar abans d'aquesta demanda una de separació, el que demostraria la seva convicció de que el matrimoni fou vàlid; el cert és que sempre han pensat que fou pressionat a interposar aquella demanda de separació, amb immediatesa a un informe de detectius parcial, en un moment en que vivia amb els pares i que segons l'informe mèdic de parc Sanitari Pere Virgili podia estar afectat en orientació temporo- espaial, atenció, memòria i discerniment; en conclusió, a manca de motivacions econòmiques la demanda s'escuda en la nacionalització com a fita; no hi ha reserva mental.

El Ministeri Fiscal (f. 345) es dóna per notificat de la sentència a 29-4-04.

L'examen de tot l'actuat revela acreditats els següents antecedents i fets:

- el matrimoni es va celebrar a Roda de Barà el 5-12-02 (f. 15); invoca el demandant (3-3-03) que només van conviure una setmana; i que la demandada se'n va anar a viure a Terrassa amb el seu company vuit dies després del casament, fent-li signar en una de les seves visites aprofitant l'absència dels pares el contracte de lloguer que s'acompanya (f. 23, per fotocòpia de la seva primera pàgina de data 3-2-03); signat pel propietari de l'habitatge i company d'ella; acusa la demandada d'haver-lo allunyat de la medicació i invoca manca de consentiment matrimonial ja que el matrimoni -ja en moment de greu declivi, després d'haver passat per centres dels EE.UU. i haver estat operat dues vegades a Espanya (f....