SAP Barcelona 1132/2005, 20 de Diciembre de 2005
| Ponente | SANTIAGO VIDAL MARSAL |
| ECLI | ES:APB:2005:10707 |
| Número de Recurso | 185/2005 |
| Procedimiento | PENAL |
| Número de Resolución | 1132/2005 |
| Fecha de Resolución | 20 de Diciembre de 2005 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 10ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
Secció 10ª penal
Rotlle d'Apel.lació nº 185/05-C
Procediment Abreujat nº 308/05
Jutjat Penal nº 16 de Barcelona
S E N T È N C I A
Il.lms Srs.
D. JOSE MARIA PLANCHAT TERUEL
D. SANTIAGO VIDAL MARSAL
D. DANIEL DE ALFONSO LASO
Barcelona, vint de desembre de dos mil cinc
Vist en grau d'apel·lació davant aquesta Secció desena de l'Audiència provincial, la causa
procedent de procediment abreujat nº 308/05 del Jutjat Penal nº 16 dels de Barcelona, en tràmit en
aquest tribunal amb motiu del recurs formalitzat per la representació processal de l'acusat Antonio contra la sentència dictada per l'esmentat òrgan unipersonal el dia 4 d'octubre de 2005 per delicte de trencament de condemna d'ordre d'allunyament. Ha estat
designat ponent l'Il.lm Sr. SANTIAGO VIDAL MARSAL, qui exposa la decisió de la Sala.
Antecedents Processals
La part dispositiva de la sentència apel.lada recull el següent contingut literal: "FALLO que debo condenar y condeno a Antonio como responsable criminalmente en concepto de autor de un delito de quebrantamiento de medida cautelar, sin la concurrencia de circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, a la pena de SEIS MESES DE PRISIÓN, que se sustituye por su expulsión del territorio nacional, así como al pago de las costas procesales. Absuelvo al acusado del delito de amenazas por el que también venía siendo acusado en esta causa."
Contra l'esmentada sentència va interposar -dins de termini legal- recurs d'apel·lació la defensa de l'acusat. Admès a tràmit per provisió de 13 d'octubre de 2005, prèvia impugnació del Ministeri Fiscal es van elevar les actuacions a aquesta Superioritat per a la seva resolució. Per provisió de 9 de novembre es va designar magistrat ponent i es va senyalar el proppassat dia 30.11.05 per a deliberació, votació i decisió de la Sala. No s'ha celebrat vista pública en no haver estat demanada pel recurrent ni considerar-la necessària el tribunal.
En la tramitació d'aquest recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la llei d'enjudiciament criminal.
FETS PROVATS S'accepta íntegrament el relat fàctic de la sentència apel.lada, que es dóna per reproduït a fi d'evitar reiteracions inútils.
FONAMENTS DE DRET
El recurrent fonamenta l'apel.lació a l'empara del que permet l' art. 790 de la Lecrim 38/02 de 24 d'octubre, en un escrit d'al·legacions que recull dos motius subsidiaris: 1)- Error en la valoració de la prova i conseqüent aplicació indeguda de l' art. 468 del Codi penal ; 2) Infracció de llei derivada d'aplicació indeguda de l' art. 89.1 del Codi penal en relació a la substitució de la pena privativa de llibertat per l'expulsió del territori nacional sense audiència prèvia a l'interessat.
-
En relació a l'abast del material provatori aportat al plenari, al·lega la defensa de l'acusat com a primer motiu de recurs, l'hipotètic error comès pel jutge "a quo" en la valoració de la prova de càrrec, i com a conseqüència jurídica, denuncia la infracció de llei per aplicació indeguda de l' art. 468.2 del Codi Penal vigent . Conclou sol·licitant la lliure absolució de l' avui apel·lant condemnat en la primera instància.
En recolzament d'aquesta tesi, afirma que no estem davant d'un cas de trencament dolós de mesura cautelar de prohibició d'apropament a la persona de Carla, sinó que va ser aquesta la que -sobtadament- es va apropar a l'acusat quan romania a l'andana del Metro (estació de La Torrassa) i es va posar a parlar amb ell.
La Sala és plenament conscient - a l'hora d'analitzar aquesta qüestió- que una hipotètica trobada casual és factible en una ciutat com l'Hospitalet de Llobregat, atès que és resident en aquella localitat. Tanmateix, com recull la sentència apel·lada, esdevé prou rellevant en seu de determinat la concurrència o no de l'element subjectiu de l'injust previst en l' art. 468.2 del Codi penal, analitzar l'abast de la primera declaració de la víctima i de l'acusat davant el Mossos d'Esquadra. Allí, la primera afirma que va ser l'home qui se li va acostar quan romania esperant el tren, i la va amenaçar amb diverses frases que consten recollides en la denúncia. El jutge "a quo" no ha considerat provades aquestes amenaces atès que no ha declarat en el plenari l'únic testimoni presencial ( una amiga de la víctima anomenada "Patricia"). Tanmateix, l'absolució del delicte d'amenaces en estricta aplicació del principi jurídic "in dubio pro...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba