SAP Barcelona 501/2006, 16 de Mayo de 2006
| Ponente | SANTIAGO VIDAL MARSAL |
| ECLI | ES:APB:2006:5985 |
| Número de Recurso | 276/2005 |
| Procedimiento | PENAL |
| Número de Resolución | 501/2006 |
| Fecha de Resolución | 16 de Mayo de 2006 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 10ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
Secció Desena penal
Rotlle d'apel·lació nº 276/05-C
Procediment Abreujat nº 288/03
Jutjat Penal nº 9 de Barcelona
S E N T È N C I A
Il.lms Srs.
D. JOSE MARIA PLANCHAT TERUEL
D. SANTIAGO VIDAL I MARSAL
Dª ELISENDA FRANQUET FONT
Barcelona, setze de maig de dos mil sis
Vist en grau d'apel.lació davant aquesta Secció desena de l' Audiència provincial, la causa procedent de procediment abreujat nº 288/03 del Jutjat Penal nº 09 dels de Barcelona, en tràmit en aquest
tribunal amb motiu del recurs formalitzat per la representació processal de l'acusat José contra la sentència dictada per l'esmentat òrgan unipersonal el dia 29 de juny
de 2005 per delictes de robatori amb força, falsedat en document mercantil i estafa. Ha estat
designat ponent l'il.lm Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL, qui exposa la decisió unànime de la Sala.
Antecedents Processals
La part dispositiva de la sentència apel.lada recull el següent contingut literal: "FALLO que debo condenar y condeno a José como autor responsable de un delito continuadode robo con fuerza, un delito de falsedad en documento mercantil en concurso medial con una falta continuada de estafa, y una falta de apropiación indebida, sin concurrir circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, a la pena de: A) Por el primer delito, DOS AÑOS Y UN MES DE PRISIÓN con inhabilitación especia para el derecho de sufragio pasivo; B) Por el delito continuado de falsificación en documento mercantil en concurso con la falta de estafa, se le impone la pena de DOS AÑOS Y DOS MESES DE PRISIÓN, con inhabilitación especial para el derecho de sufragio pasivo, y DIEZ MESES DE MULTA con cuota diaria de 6 euros, y responsbilidad personal subsidiaria en caso de impago, así como UN MES Y 15 DIAS DE MULTA con cuota diaria de 6 euros; ©) Por la falta de apropiación indebida, se le impone la pena de UN MES MULTA con cuota diaria de 6 euros, y responsabilidad personal subsidiaria en caso de impago. Asimismo, deberá indemnizar al perjudicado Gonzalo en 266'79 euros. Dicha cantidad devengará el interés legal, siendo condenado también al abono de las costas procesales".
Contra l'esmentada condemna, va interposar -dins de termini legal- recurs d'apel·lació la defensa de l'acusat. Admès a tràmit per provisió de 21 de juliol de 2005, prèvia impugnació del Ministeri Fiscal es van elevar les actuacions a aquesta Sala. En interlocutòria de 12 d'abril de 2006 es va designar magistrat ponent, i es va senyalar el proppassat dia 3 de maig per a deliberació, votació i decisió. No s'ha celebrat vista pública en no considerar-la necessària el tribunal ni haver-ho sol·licitat el recurrent.
En la tramitació d'aquest recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la llei d'enjudiciament criminal.
FETS PROVATS
S'accepta el relat fàctic de la sentència apel.lada, que es dóna per reproduït a fi d'evitar repeticions inútils, llevat d'esmenar l'error involuntari de datació de les dues compres efectuades per l'acusat en l'Estació Servei ubicada a l'Avda Barcelona 222 de Molins de Rei, que escau situar el dia 24 d'octubre de 1.999, i no pas l'endemà com consta en el paràgraf 2on dels Fets Provats.
FONAMENTS DE DRET
-
La defensa del recurrent fonamenta l'apel.lació de la sentència condemnatòria dictada en la primera instància penal, en dos motius complementaris a l'empara del que permet l' art. 799 de la Lecrim 38/02 de 24 d'octubre, consistents en: 1) Error en l'apreciació de la prova sobre l'autoria dels fets; 2) Infracció del principi constitucional de presumpció d'innocència i aplicació indeguda de l' art. 392 i 74 en relació al 238.4 del Codi Penal.
Afirma en primer lloc el recurrent, que la prova practicada en el judici oral celebrat davant del jutjat penal no és apta ni suficient per a bandejar el dret constitucional a la presumpció d'innocència, que l' art.
24.2 CE reconeix "prima facie" a tota persona acusada d'un fet delictiu. Insisteix en negar l'autoria dels fets que se li imputen, puix no va signar els tiquets de compra del gènere facturat per l'empleada de l'Estació de Servei ubicada a l'Avda. Barcelona de Molins de Rei, amb càrrec a la targeta de crèdit sostreta per un tercer no identificat a Gonzalo, ni aquests documents poden se admesos com a prova vàlida en dret per a desvirtuar la presumpció d'innocència, atès que són simples fotocopies il·legibles. Finalment, argumenta que àdhuc acceptant a títol d'hipòtesi l'autoria de l'esmentada compra i signatura, tampoc es compliria l'element objectiu del tipus penal de l'estafa, atès que l'engany d'utilitzar una targeta de crèdit aliena és inidoni quan la part venedora coneix d'antuvi al comprador, com va succeir en aquest cas.
La pretensió haurà de ser desestimada. En efecte, l'estudi de les actuacions palesa que la pràctica provatòria ha consistit en declaracions testificals, informes pericials i aportació de documents al plenari, que s'ha desenvolupat sota els principis d'oralitat, contradicció en debat públic d'acusació i defensa, amb immediació del jutge que ha dictat sentència, la qual conté una motivació raonada ( art. 120.3 CE ) de quines han estat les proves concretes que han format la seva plena convicció de culpabilitat, d'acord amb el que preveu l' art. 741 Lecrim. En conseqüència, no apreciem pas que s'hagi infringit el dret constitucional garantit a tot acusat per l' art. 24.2 CE, doncs la condemna es recolza precisament en la valoració objectiva i imparcial de les esmentades proves.
Escau recordar, que el Tribunal Constitucional ja va exigir des dels seus inicis que les proves de càrrec aportades a judici siguin vàlides i avaluables per l'òrgan jurisdiccional, - STC 70/85- practicades amb immediació del tribunal sentenciador - STC 98/90 - i sota els principis de publicitat, oralitat i contradicció - STC 31/91 -. Partint d'aquestes premisses jurisprudencials, que en l'afer sotmès a judici es compleixen amb escreix, cal concloure que no es produeix pas infracció del dret fonamental a la presumpció d'innocència sempre i quan la sentència relati uns fets que -a criteri del jutjador- han quedat provats amb l'anàlisi contrastat de les diferents proves practicades en el judici Qüestió distinta és que la defensa discrepi de l'abast més o menys incriminatori de la testifical, documental i pericial, però llavors ja no estem dins l'àmbit de constitucionalitat sinó front del principi jurídic "in...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba