SAP Girona 410/2002, 13 de Julio de 2002
Ponente | CARLES CRUZ MORATONES |
ECLI | ES:APGI:2002:1312 |
Número de Recurso | 264/2002 |
Procedimiento | CIVIL |
Número de Resolución | 410/2002 |
Fecha de Resolución | 13 de Julio de 2002 |
Emisor | Audiencia Provincial - Girona, Sección 1ª |
SENTENCIA NUM. 410/2002
PRESIDENT
FERNANDO LACABA SANCHEZ
MAGISTRATS
FERNANDO FERRERO HIDALGO
CARLES CRUZ MORATONES
Girona, 13 de juliol de 2002
Aquesta Sala ha vist el Rotlle d'apel.lació núm. 264/2002 en el qual ha estat part apel.lant ALLIANZ
RAS, SEGUROS Y REASEGUROS, SA, representada i defensada pel lletrat ANTONI SANT
BLANCH i part apel.lada CAISSE PRIMAIRE D'ASSURANCE MALADIE DES HAUTES-DE-SEINE,
representada per la procuradora ASSUMPCIÓ BORDAS POCH i defensada pel lletrat SEBASTIÁ
ROCA ROQUER i essent també part apel.lada Millán , no
comparegut davant d'aquesta alçada. Ha actuat com a ponent el magistrat CARLES CRUZ MORATONES.
ANTECEDENTS DE FET
El Jutjat de Primera Instáncia i Instrucció núm. 2 FIGUERES, en les actuacions de PROCEDIMENT ORDINARI núm. 289/2001, incoades a instáncia de CAISSE PRIMAIRE D'ASSURANCE MALADIE DES HAUTES-DE-SEINE, representada per la procuradora ASSUMPCIÓ BORDAS POCH idefensada pel lletrat SEBASTIÁ ROCA ROQUER, contra ALLIANZ RAS, SEGUROS Y REASEGUROS, SA, representada per la procuradora ROSA MARIA BARTOLOMÉ FORASTER i defensada pel lletrat ANTONI SANT BLANCH i contra Millán , no comparegut a primera instáncia i declarat en rebel.lia processal, va dictar Senténcia en data 7 de març de 2002, la decisió de la qual, literalment copiada, diu així: "DECIDEIXO Que estimando totalmente la demanda interpuesta por CAISSE PRIMAIRE D'ASSURANCES MALADIE DES HAUTES DE SEINE contra los codemandados Millán y la compañía de seguros ALLIANZ RAS, SEGUROS Y REASEGUROS, SA, como responsable civil, condeno a Millán y a la entidad ALLIANZ RAS, SEGUROS Y REASEGUROS, SA a abonar solidariamente a la actora la suma de doscientos veintidós mil quinientos cincuenta y veintitrés francos franceses (222.550'23 francos franceses) más los intereses legales previstos. Se imponen de acuerdo con el art 394 de la LEC las costas de este procedimiento a la parte demandada"
La part demandada va recórrer en apel.lació contra la Senténcia esmentada i per aquest motiu es van elevar les actuacions a aquesta Audiéncia, i es van seguir els trámits establerts en la Llei d'enjudiciament civil.
En la tramitació d'aquest recurs s'han observat les prescripcions legals corresponents.
FONAMENTS DE DRET
Acceptem els de la Senténcia contra la que s'apel.la, excepte en alló que es dirá a continuació.
Ens trobem en un cas en que una entitat integrada en la Seguretat Social francesa, la CAISSE PRIMAIRE D'ASSURANCE MALADIE DES HAUTES-DE-SEINE que va donar l'assisténcia sanitária a una lesionada en un accident de tránsit que va tenir lloc en el partit judicial de Figueres en el día
15.7.95 reclama davant el Jutjat d'aquella localitat en demanda presentada en el día 21.11.01, l'import de les despeses medico-hospitaláries a la companyía asseguradora del vehicle culpable en l'accident. Aquesta reclamació ja s'havia fet de manera extrajudicial des del día 15.3.96 en que consta feta la primera. La companyia asseguradora demandada només al.lega la prescripció de la reclamació i aquest és l'únic debat que té lloc en la instància. El jutge considera que el termini en aquest cas específic és el de 15 anys previst en l'article 1964 del Codi civil i per tant que el dret no ha prescrit. En conseqüéncia, condemna la demandada a pagar el total reclamat.
En el recurs torna a plantejar la demandada el debat sobre la prescripció.
En el tema de la prescripció convé sempre tenir present les coordenades sobre les que ve orientada la qüestió. No per conegudes i acceptades per tothom cal evitar-les. La primera d'elles és que la prescripció és una institució que no está fonamentada en raons de justicia material sinó en raons de seguretat jurídica. No es convenient que l'exercici d'un dret resti permanentment obert sense cap limitació perqué aixó genera inseguretat en si realment es vol exercir o no. D'aquí que la prescripció com a límit en l'exercicí d'un dret hagi de ser examinada sempre amb carácter restrictiu com excepció que és. Cal tenir sempre la seguretat que efectivament el transcurs del termini previst per la llei ha transcorregut sense cap actuació del sea titular perqué no ha volgut exercir-lo peró no que no ha pogut. És la concurréncia del animas conservandi (o element subjectiu) com la denominat el Tribunal Suprem en diverses ocasions (STS
12.7.91; 14.10.91) el que descarta tota possibilitat de considerar que un dret a prescrit.
La segona coordenada és la de que per conéixer quan un termini ha transcorregut resulta fonamental fixar de manera clara quin ha de ser el punt de partida d'aquell termini, es a dir, el dies a quo. Si no el coneixem resultaría impossible poder fer el cómput correcte,
En aquest sentit hem d'analitzar el supósit especific de l'exercici de l'acció civil i l'existéncia d'un procés penal. Com ja es conegut el perjudicat pot exercir les accions civils dins el procés penal, o bé ha d'esperar que aquest hagi finalitzat per poder-les exercir separadament (articles 111 i 114 de la LECR). Aixó vol dir dues coses: a) que el perjudicat ha de tenir coneixement de l'existéncia d'un procés penal i b) el moment en el qual aquest ha acabat. El coneixement de la data de fi del procés penal determina d'una banda l'inici del termini per reclamar les responsabilítats civils si no les ha renunciat de manera expressa. Així ho ha proclamat el Tribunal Constitucional en les seves senténcies 220/93, 89/99 i 298/2000. I ha arribar més enlla en considerar que no afecta al perjudicat el fet que no s hagi personat com a part perjudicada en el procés penal si li han fet l'oferiment d'accions (ex article 109 de la LECR), perqué ni és una obligació legal fer-ho (el personar-se) i a més l'acció civil també está confiada al Ministeri Fiscal. El que sí resulta rellevant és que al perjudicat se li notifiqui la fi del procés penal perqué a partir d'aquell moment se li comenci a computar el termini per reclamar les responsabilitats civils (STS de 3.3.98, 27.4.92, entred'altres). No estará de més recordar que l'article 1969 del Codi civil...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba-
Facultades y cargas de la parte interrogada
...y, pese a no haber sido solicitado el exhorto, rechaza por tal motivo aplicar la admisión tácita de hechos. [17] La Sap Girona, secc. 1ª, de 13 de julio de 2002, fto. jco. 2º (EDJ 2002/48706), sin embargo, da a entender que solo habría de resultar indefensión para la parte que propuso la pr......