SAP Lleida 100/2004, 22 de Marzo de 2004
| Ponente | ALBERTO GUILAÑA FOIX |
| ECLI | ES:APL:2004:258 |
| Número de Recurso | 362/2003 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 100/2004 |
| Fecha de Resolución | 22 de Marzo de 2004 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Lleida, Sección 2ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE LLEIDA
Secció Segona
El Canyaret, s/n
ROTLLE NÚM. 362/2003
Procediment ordinari núm. 527/2002 - Jutjat Primera Instància 4 Lleida (ant.CI-4)
SENTÈNCIA NÚM. 100/2004
Il·lms. Srs.:
President:
D. ALBERT GUILANYA I FOIX
Magistrats jutges:
DÑA. ANA CRISTINA SAINZ PEREDA
D. ANTONI VAQUER ALOY
Lleida, vint-i-dos de març de dos mil quatre
La Secció Segona de l=Audiència Provincial de Lleida, formada pels magistrats que
s'esmenten al marge, ha vist, en grau d=apelAlació, les actuacions de procediment
ordinari número 527/2002, del Jutjat de Primera Instància núm. 4 Lleida (ant.CI-4), en
virtut del recurs interposat per la part demandant i la part demandada Isabel , Juan Pablo I María Inmaculada ,
representats, respectivament, pels procuradors Sra. EVA SAPENA SOLER i JOSÉ Mª
GUARRO CALLIZO i assistits, respectivament, pels lletrats JOSE RAMON CASAÑE
ALBAREDA i JAVIER REVES NORIEGA contra sentència de data vint-i-sis de maig de
dos mil tres dictada en l'esmentat procediment, Rotlle de Sala núm. 362/2003. Ambdues
parts s'oposen al recurs interposat de contrari. És ponent d'aquesta resolució l'IAlm/a.
magistrat/da Sr/a. ALBERT GUILANYA I FOIX.ANTECEDENTS DE FET
La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data vint- i-sis de maig de dos mil tres, és la següent: "FALLO.- Que, estimando parcialmente la demanda rectora de este proceso, debo condenar y condeno a D. Juan Pablo y a Dª María Inmaculada al pago a la actora de la suma de
10.517,71 ¿; y todo ello, sin hacer expresa condena en costas. [...]"
Contra l'anterior sentència, la part demandant i la part demandada Isabel , Juan Pablo i María Inmaculada van interposar recurs d=apelAlació, que el Jutjat admeté en ambdós efectes, i seguits el tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.
La Sala decidí formar Rotlle i designa magistrat ponent al qual, un cop ferma la interlocutòria de data 23 de gener de 2004 per la que es va inadmetre practicar prova en aquesta segona instància, es lliuraren les actuacions perquè,desprès de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Assenyalant el dia 3 de març de 2004 per a la votació i decisió
En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment..
FONAMENTS DE DRET
En primer lloc cal assenyalar que recorren en apel·lació ambdós parts, per be que ho fan per motius ben diferents. Així la part demandada ho fa tot al·legant novament, el que estem en presencia d'un reconeixement de deute simulat, amb simulació absoluta que provoca la nul·litat del mateix per manca de causa. Entén l'apel·lant que la valoració de la prova feta pel jutge a quo, es insuficient i no feta en conjunt sinó de forma parcial i deslligada. La part actora, aixi mateix apel·la la sentencia al entendre que s'ha de considerar correcta la resolució anticipada del contracte de reconeixement de deute i condemnar a la demandada al pagament de la total quantitat amb mes els interessos corresponents tot posant de manifest els mateixos arguments ja donats en primera instància. Dons be, per resoldre els motius d'apel·lació al·legats als escrits de recurs, convé tenir com a punt de referència el contingut i abast del reconeixement de deute. Efectivament i com ja hem dit en nombroses ocasions (Sentencies d'aquesta Sala de data 5 de març, 20 i 27 de setembre de 2.001 i 12 de novembre de 2.002, per citar les mes properes en el temps), es aquest un negoci jurídic unilateral pel qual es declara l'existència d'un deute prèviament adquirit, sent-li d'aplicació l'art. 1277 del C.c. que estableix la presumpció d'existència de causa i, per tan, que pot ser destruïda per ser inexistent o il·lícita sempre que així s'acrediti per part del deutor (sentències del Tribunal Suprem de 28 de setembre de 1998, 8 de juny i 23 de desembre de 1999). La seva admissibilitat es basa en el principi de l'autonomia de la voluntat (art. 1255 del C.c.), de forma que per a qui la realitza té caràcter vinculant, fins al punt que es poden diferenciar dos tipus diferents de reconeixements: un primer, en el qual el reconeixement es realitza de forma abstracta, és a dir, sense indicar al mateix temps la causa, la qual cosa no vol pas dir que sigui un negoci abstracte o sense causa sinó que simplement no ha estat expressament indicada al mateix acte de reconeixement de deute; i una segona modalitat, en la qual sí que s'indica la causa justificativa, i aquí, el reconeixement té caràcter constitutiu. En aquesta darrera modalitat no només es produeix l'efecte de proporcionar al creditor un mitjà de prova del seu dret, sinó que també comporta que se'l rellevi d'haver d'acreditar el deute que s'ha reconegut. Això és el que succeeix en el supòsit plantejat atès que les parts no només fixen el deute, sinó que indiquen que procedeix de "...las relaciones comerciales mantenidas hasta el día de hoy..". Per tant, estem davant un negoci jurídic de fixació, que té com a causa unes relacions anteriors, pel qual les parts fixen o estableixen el contingut de la prestació del deutor en quan a la forma i condicions de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STS 35/2011, 1 de Febrero de 2011
...sólo genera obligaciones en el prestatario, en concreto, la obligación de devolver lo recibido. Y, como viene a señalar la SAP de Lleida de 22 de marzo de 2004 , dejando a salvo alguna construcción de la doctrina francesa acerca del carácter bilateral del préstamo con interés -no es éste el......