SAP Girona 302/2007, 13 de Julio de 2007
| Ponente | CARLES CRUZ MORATONES |
| ECLI | ES:APGI:2007:1169 |
| Número de Recurso | 313/2007 |
| Número de Resolución | 302/2007 |
| Fecha de Resolución | 13 de Julio de 2007 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Girona, Sección 1ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL
SECCIÓ PRIMERA
GIRONA
APEL·LACIÓ CIVIL
Rotlle núm. 313/2007
Actuacions: judici verbal núm. 86/2007
Jutjat Primera Instància 4 Santa Coloma de Farners
SENTÈNCIA NÚM. 302/07
PRESIDENT
Fernando Lacaba Sánchez
MAGISTRATS
Fernando Ferrero Hidalgo
Carles Cruz Moratones
Girona, tretze de juliol de dos mil set
Hem vist el rotlle d'apel·lació núm. 313/2007, en el qual ha estat part apel·lant Andrés , representada pel procurador CARLOS JAVIER SOBRINO CORTÉS i dirigida pel lletrat
SEBASTIA SALELLAS MAGRET, i part apel·lada Simón , representada pel
procurador JOAQUIM GARCÉS PADROSA i dirigida pel lletrat JOSEP LOPEZ GARCIA. Ha actuat
com a ponent en la vista d'aquest recurs el magistrat Carles Cruz Moratones.
ANTECEDENTS DE FET
El Jutjat Primera Instància 4 Santa Coloma de Farners, en les actuacions 86/2007, que se segueixen a instància Andrés , representat pel procurador CARMINA JANER MIRALLLES i defensat pel lletrat SEBASTIA SALELLAS MAGRET, contra Simón , representat pel procurador EVA GARCIA FERNANDEZ, i defensat pel lletrat JOSEP LOPEZ GARCIA, va dictar Sentència la decisió de la qual, literalment copiada, diu així: "Que desestimo la demanda de juicio verbal promovida por don Andrés contrra don Simón y en consecuencia absuelvo a éste de los pedimentos deducidos. Con imposición de costas a don Andrés .".Segon. La part demandant va recórrer en apel·lació contra la Sentència esmentada i per aquest motiu les actuacions es van elevar a aquesta Audiència, i es van seguir els tràmits establerts a la LEC.
En la tramitació d'aquest recurs s'han observat les prescripcions legals corresponents.
FONAMENTS DE DRET
Acceptem els de la Sentència contra la qual s'apel la.
En el present plet, la part arrendadora considera que el contracte d'arrendament vigent de data 1.1.94 s'ha extingit amb totes les seves pròrrogues legals i contractuals amb efectes del 31.12.06 i que demana que es declari resolt el contracte i es procedeixi al desallotjament de l'habitatge situat al carrer Camprodon 65,2on. de la localitat d'Arbúcies. La sentència considera que aquest contracte porta causa d'un original preexistent de 1.12.59 el qual estava sotmès a la clàusula de prorroga forçosa que va establir la LAU de 1964 i, per tant, el contracte d'1.1.94 no és eficaç als efectes de renunciar a la dita pròrroga forçosa.
Hem de recordar el que ja hem dèiem en la nostra sentència de 10.12.03 en un cas similar, en el sentit de que perquè una obligació contractual sigui substituïda per una altra posterior, aquest canvi ha de fer-se constar de manera terminant, indubtable, perquè així ha exigeix l' article 1204 del CC. Com ja ha reiterat el TS (S. 23.3.01,29.1.99, 2.10.98 ) la novació (substitució d'una obligació que desapareix per una altra de diferent que s'imposa entre les parts) mai es pot presumir sinó que s'ha de fer constar de manera clara la voluntat de substitució d'una per una altra, encara que si hi ha una absoluta i manifesta incompatibilitat entre elles, ja no cal expressar aquella voluntat de canvi. També s'ha distingit entre aquella modificació puntual que altera algun extrem del contracte però que en essència el manté vigent (novació modificativa o impròpia) i la extinció total d'un obligació o d'un contracte que queda substituït totalment per un altre de diferent (novació extintiva o pròpia) . És en aquest darrer cas, quan s'exigeix que aquella voluntat clara i terminant quedi expressament palesa.
En els casos d'arrendaments no es estrany trobar aquest debat en els Tribunals, en especial a partir del RDL ja esmentat de l'any 1985 que va canviar el mercat de l'arrendament de manera radical. Així convé fer nostres els raonaments de la sentència de la AP de Barcelona (secció 4ª) de 22.3.02 quan diu:
"Es cierto que el Tribunal Supremo en sentencia de 17 de marzo de se ha pronunciado en el tema objeto de debate, señalando .."Ciertamente los contratos de arrendamiento urbano anteriores a la fecha de promulgación del RDL, 2/1985 de 30 de abril (medidas de política económica) tuvieron la protección especial del legislador, que les dio la prórroga forzosa y declaró nulos los actos de renuncia de derechos de los arrendatarios, pero ni la ley ni la jurisprudencia impidieron a los arrendatarios, tras gozar el derecho de prórroga, incorporado a su acervo jurídico, pactar el término voluntario de un contrato, es decir, renunciar a la prórroga; en consecuencia, cuando las partes, en el caso libérrimamente, firman un nuevo contrato sometiéndose al régimen de dicho Real-Decreto- Ley, no persiguieron nada prohibido por la ley ni, en consecuencia, incurrieron en fraude de ley para eludir la aplicación del art. 57 de la LAU .". , por lo que esta claro y así lo ha mantenido la Sala que cuando las partes en uso de aquella libertad celebran una nueva convención esta es válida y puede renunciarse a aquella prórroga. Mas ello no es lo sucedido en el caso presente en que no existía voluntad de celebrar ningún otro contrato ni renunciar a la prórroga sino que la suscripción del nuevo ejemplar tenía tan solo como causa el continuar con la picaresca mantenida hasta aquel momento por la propiedad de cada determinados meses o años ir suscribiendo contratos .simulando una naturaleza diversa de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
SAP Barcelona 115/2014, 27 de Marzo de 2014
...esta norma es "proteger al cónyuge no titular cuando se rompe la convivencia". En este sentido cabe citar la sentencia de la Audiencia Provincial de Girona de 13 de julio de 2007 (ROJ 786/07 Constituirá casi un fraude de ley la aplicación de este artículo que obligaría a la propiedad a acep......