SAP Girona 340/2014, 3 de Diciembre de 2014
| Ponente | JOAQUIN MIGUEL FERNANDEZ FONT |
| ECLI | ES:APGI:2014:984 |
| Número de Recurso | 489/2014 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 340/2014 |
| Fecha de Resolución | 3 de Diciembre de 2014 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Girona, Sección 2ª |
AUDIENCIA PROVINCIAL DE GIRONA
SECCIÓ SEGONA
Rotlle d'apel-lació civil núm. 489/2014
Prové: JUTJAT PRIMERA INSTANCIA 1 GIRONA (ANT. CI-1)
Procediment núm. 1219/2013
Classe: Procediment Ordinari
SENTENCIA 340/2014
Il-Ilms. Srs.
PRESIDENT
JOSÉ ISIDRO REY HUIDOBRO
MAGISTRATS
JOAQUIM FERNÁNDEZ FONT
MARIA ISABEL SOLER NAVARRO
Girona, tres de desembre de dos mil catorze
En aquesta segona instancia ha comparegut com a part apel-lant BANCO SANTANDER S.A., representat per la procuradora CARME PEIX ESPIGOL, i defensada pel la lletrat ALEJANDRO FERRERES COMELLA, i com a part contra la qual s'apel-la Dª Pilar, representada per la procuradora GREGORIA TUEBOLS MARTINEZ, i defensada pel lletrat D. MIGUEL ANGEL SARTO MARTI.
ANTECEDENTS DE FET
Aquest procés es va iniciar arran de la demanda presentada en nom de Dª Pilar contra BANCO SANTANDER S.A.
La decisió de la Sentencia que va posar fi a la primera instancia diu aixi: "Estimo la demanda interposada per Pilar contra BANCO SANTANDER, SA, per la qual cosa
(a) declaro anul.lats els dos contractes d'adquisició de Valores Santander celbrats entre les parts, les quals s'hauran de restituir recíprocament les prestacions d'aquests contractes, és a dir, per part de BANCO SANTANDER 900.000 l per part de Pilar 215.969,81 euros, així com les 69.444 accions i 5.76 euros que va percebre en el moment de la conversió:
(b) condemno les parts a restituir - se recíprocament els interessos i fruits generats pel contracte Valores Santander, que per part de BANCO SANTANDER són 135.110,32 euros i per part de Pilar són 16.604,02 euro, més els rendiments produït per les 69.444 accions de Banco Santander percebudes en el moment de la conversió ( que en el moment de presentar-se la demanda eren 5.966 accions i 10.768,66 euros) fins el moment de la plena restitució. (c) condemno ambdues parts al pagament d'interessos legals sobre les quatitats pecunaries des de la presentació de la demanda;
(d) condemno BANCO SANTANDER, SA, al pagament de les costes processals.
En aplicació de les normes de repartiment vigents en aquesta Audiencia Provincial, aprobadse per la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, ha correspost el coneixement d'aquest recurs a la Secció Segona.
CUART. En la seva tramitació s'han observant les normes processals aplicables a aquesta classe de recurs, les parts han efectuat les al-legacions que es poden veure en els respectius escrits presentats en aquesta seguna instancia, als quals es respon en els fonaments jurídics següents. Per a la deliberació i votació del recurs, s'assenyala el dia 1 de desembre de 2014.
CINQUÉ.- Conforme al que estableixen les normes de repartiment indicades, es va designar com a ponent d'aquest recurs l'll-lm. Sr. JOAQUIM FERNÁNDEZ FONT, qui expressa en aquesta Sentencia el criterio unánime de la Sala.
FONAMENTS DE PRET
Tema litigios
La demandant reclamava la declaració de nul-litat per falta de consentiment dels contractes de compra del producte bancari conegut amb el nom de "Valores Santander" que havia signat amb l'entitat financiera demandada (Banco de Santander SA).
Aquesta pretensió es basa jurídicament en qué l'hauria compart per un error esencial en la representació del producte que adquiria, el que faria que el su consentiment estigués radicalment viciat per l'error esmentat.
Aquest error s'hauria produït per una manca total d'informació verídica i comprensible de la demandada respecte de les característiques essencials d'aquest producte bancari, molt especialment dels riscos de perdre el capital invertit. Aquesta manca d'informació hauria provocat que la demandant creies que estava invertint en un producte que li garantia una rendibilitat fixa i del qual en podría disposar en tot moment, sense que mai arribés a entendre que, en definitiva, esta adquirint acciones del banc demandat.
La sentencia de primera instancia ha estimant Integramente la demanda.
Aquesta decisió ese basa en qué hauria quedat demostrat que la demandant va prestar el su consentiment a la compra d'aquest producte sobre la base d'un error esencial provocat per la manca d'informació de la entitat financiera demandada sobre les característiques básiques, el funcionament i els riscos d'aquesta mena de producte financer.
La consequéncia d'aquesta declaració és la condemna a la demandada a retomar a la demandant els imports invertits en la compra, més els seus interssos legals.
Aquesta, al seu torn, haurá de retornar els rendiments rebuts durant la vigencia de contracte i les accions en qué es van convertir els valors que va adquirir, més els corresponents interessos.
Banco de Santander no está d'acord amb aquesta decisió.
El seu recurs es basa en els arguments que resumim tot seguit, tot i que en un ordre diferent que com els exposa el recurs.
La comercialització del producte es va produir per la filla de la demandant, que treballava com agent comercial del Banco de Santander SA. Per aquesta raó, s'ha d'entendre que la filla va asesorar la seva mare i va ponderar si el producte era adequat a lese seves necessitats, recomanat-li la seva compra.
Segon, el banc li va donar un ainformació suficient sobre les característiques del producte. Així, li va lliurar un tríptic explicatiu de l'emissió, que resumia el fulletó informatiu del producte que tenía a la seva disposició tant a qual sevol punt de la xarxa comercial del banc com a la seva página web.
Tercer, el banc no tenia cap mena de contracte d'assessorament amb la demandada del qual se'n derivés una obligació d'assessorar-la, independentment de l'assessorament o els consells que particularment rebés de la seva filla per la relació familiar entre ambdues.
Quart, ens trobem davant d'un producte senzill, que no permet entendre a qui l'adquireix que está fent una imposició a termini. Cinqué, a quest producte s'ajusta perfectament al perfil inversor de la demandant, que tenia molts productes de renda variable i de risc.
Sisé, la vendano es va produir abans que es registrés l'operació en la CNMV. Amb anterioritat al registre només hi había hagur una declaració de voluntat de la demandant en el sentit d'estar interesada en la compra del producte que properament habia de sortir al mercat,pero mai es va fer la compra.
Per altra banda, aquesta afirmació de la sentencia impugnada seria incongruent amb les respectives al-legacións de les parts perqué la demandant mai ha dit que adquirís el producte abans de l'obertura legal de la seva comercialització.
Seté i subsidiáriament, la sentencia no ha tingut en compte que amb posterioritat a la compra la demandant va fer molts actes confirmatoris del contracte i de la seva voluntat d'adquirir. Per exemple, empenyorar els valors adquirits en garantía del compliment de les obligacions d'una línea de créditi concedida per la demandada a una empresa de la seva filla, optar per rebre els dividens derivats de les accions del banc i no noves accions en compt d'aquells.
Igualment, la continua correspondencia que va rebre del banc des del moment del contracte de compra, deixaba ben clar que el que havia adquirit eren valors.
A continuació estudiarem de manera separada els diferents motius del recurs.
Deure d'informació al client. Normativa aplicable.
La demanda fonamenta l'error esencial que hauria patit la demandant en una falta d'informació suficient per part de la demandada sobre la naturalesa, característiques i riscos del producte conegut com "Valores Santander".
Aixó ens porta a analitzar quines són les obligacions legals imposades a les entitats financeres en materia d'informació als seus clients.
Ens hem pronunciat moltes vegades sobre aquesta qüestió jurídica. Per exemple, a les senténcies de 3 de març de 2.014, 27 i 20 de novembre 2.013 i a les de 5 de desembre i 26 de novembre de 2.012, en casos en què els productes adquiritis eren permutes finaceres (swaps), i també quan eren participacions preferents com en els caos resolts per les senténcies de 18 de desembre de 2.013 i de 26 de febrer i 30 d'octubre de 2.014 .
En qualsevol cas, la normativa aplicable per a determinar quin és l'abast del seu deure d'informació és exactament la mateixa en el cas que ara ens ocupa, atés que també ens trobem davant de la compra de productes bancaris per part d'una usuaria dels serveis bancaris.
Als efectes de precisar quina és la normativa aplicable per raons temporals, hem de distinguir entre els productes adquirits abans de l'entrada en vigor de la Llei 47/2.007, de 19 de desembre, de reforma de la llei del mercat de valors, i els posteriors.
Aquesta norma va entrar en vigor el dia 21 de desembre de 2.007, d'acord amb el que preveu la seva disposició final sisena.
Els contractes la nul.litat dels quals reclama la demandant són del mes d'octubre de 2.007, per tant no els hi és aplicable la nova normativa, sinó l'anterior.
CINQUÉ. Pel que fa als deures d'informació derivats de la normativa anterior a la reforma esmentada, la sentencia de la Seció Primera d'aquesta Audiencia de 27 de juliol de 2.011 argumentava:
"Dada la fecha de suscripción del contrato -marzo de 2007- la normativa aplicable en lo referente a la información que debía suministrarse al cliente era la exigida por el Real Decreto 529/1993, de 3 de mayo, sobre Normas de actuación en los Mercados de valores y Registros Obligatorios. No era aplicable al caso la Ley 47/2007, de 19 de diciembre que transpuso al ordenamiento jurídico interno la Directiva 2004/39/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 21 de abril de 2004, relativa a los mercados de instrumentos financieros, por la que se modificaban las directivas 85/611/CEE y 93/6/CEE del Consejo y la Directiva 2000/12/CE del Parlamento Europeo y del Consejo y se deroga la Directiva 96/22/CEE del Consejo. A este respecto el referido decreto establecía como...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
SAP Barcelona 72/2018, 24 de Enero de 2018
...sospecha de parcialidad que la relación laboral que une al otro testigo, Sr. Benjamín, con Banco Santander. Por lo demás, la SAP Girona de 3 de diciembre de 2014 que cita la demandada para negar todo valor probatorio a la declaración testifical del Sr. Hilario, no es aplicable al supuesto d......