SAP Barcelona 6/2017, 12 de Enero de 2017
| Ponente | JOSE MARIA BACHS ESTANY |
| ECLI | ES:APB:2017:327 |
| Número de Recurso | 26/2015 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 6/2017 |
| Fecha de Resolución | 12 de Enero de 2017 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 11ª |
Audiència Provincial
de Barcelona
Secció 11a
Rotlle núm. 26/2015
Jutjat de Primera Instància núm. 21 de Barcelona
Actuacions de procediment ordinari núm. 284/2014
Sentència núm. 6/2017
Il·lms. Srs.
Josep Mª Bachs i Estany
Francisco Herrando Millán
María del Mar Alonso Martínez
Barcelona, 12 de gener de 2017
La Secció Onzena de l' Audiència Provincial de Barcelona ha vist amb el núm. 26/2015 les actuacions de recurs d'apel·lació interposat pel procurador Sr. Cucala i Puig, en representació de Zurich Insurance Pcl, Sucursal en España, part demandada, i ha pronunciat la següent Sentència.
-
Antecedents de fet:
La part dispositiva de la Sentència apel·lada és la següent: "FALLO.- Que estimando
íntegramente la demanda interpuesta por D. Alfonso, Dª Melisa, D. Erasmo, D. Justiniano y Dª Adriana, condeno a Zurich Insurance Plc Sucursal en España a pagar las cantidades siguientes a los actores y costas: A D. Alfonso, 22.213,20 € más los intereses previstos en la póliza, más los del art. 20 de la Ley de Contrato de Seguro ; a Dª Melisa 17.762 € más los intereses previstos en la póliza, más los del artículo 20 de la Ley de Contrato de seguro ; a D. Erasmo 20.651 euros más los intereses previstos en la póliza más los del art.
20 Ley de Contrato de Seguro ; a D. Justiniano y Dª Adriana 21.935 euros más los intereses previstos en la póliza más los intereses del art. 20 de la ley de Contrato de seguro ".
Ha comparegut en aquesta alçada la part recurrent a través del procurador Sr. Cucala i Puig.
Ha comparegut en aquesta alçada la part oponent a través del procurador Sr. Sanz i López.
Ha estat assenyalada per a deliberació, votació i decisió del recurs l'audiència del dia 30 de novembre de 2016, el que ha tingut lloc a l'hora prevista.
HA ESTAT VIST, essent ponent l'Il·lm. Sr. Magistrat Josep Mª Bachs i Estany, President de la Secció.
-
Fonaments Jurídics:
Apel·la la part demandada la Sentència d'instància (f. 373 i ss.) pels següents motius: 1er) Com a antecedents entén que la controvèrsia rau en si es donen els supòsits activadors de les garanties de les pòlisses i al reemborsament de les quantitats anticipades pels diferents compradors/ assegurats i en segon lloc si l'acció d'aquests està o no prescrita.
Aquesta part manté que no es donen els requisits de la Llei 57/1968 per a la cobertura del risc en limitar-se l'assegurança de fiançament de quantitats anticipades a garantir única i exclusivament el no inici de la construcció o la no expedició de la llicència de primera ocupació en el termini convingut però no pas qualsevulla altra contingència.
En aquest cas es va expedir la llicència dintre del termini pactat i amb anterioritat al venciment de les pòlisses subscrites, de forma que no hi ha sinistre a entendre d'aquesta part. Altrament es va oposar la prescripció de l' art. 23 LCS .
2on) La resolució es basa en el concurs de la promotora Ediman i en la resolució per aquesta dels contractes de compravenda, en seu concursal, en veure's impossibilitada financerament d'atorgar l'escriptura d'obra nova i divisió horitzontal i procedir a la divisió de la càrrega hipotecària entre les finques resultants, destacant el jutjat la impossibilitat de dita promotora de lliurar els habitatges. Per al Jutjat aquesta impossibilitat de lliurament equival a no construcció.
Oblida el Jutjat que l'obra està acabada, que ha obtingut llicència de primera ocupació. El no atorgament de l'escriptura d'obra nova i divisió horitzontal no és objecte ni risc cobert per aquest contracte. tampoc la problemàtica per a distribuir la càrrega hipotecària. S'ha infringit la Llei 57/1968. les obres s'han acabat. (acta de final d'obra de 12-9-2007) i s'ha obtingut la cèdula d'habitabilitat (29-8-2007).
Invoca la sent. AP Almeria -1a- de 5-9-2014, Barcelona -16a- de 20-7-2007, Sevilla -6a- de 17-2-2011 que es refereix a l'anterior, i AP Segovia -1a- de 21-6-2011.
3er) Quant a la prescripció, el Jutjat determina primerament que estem davant d'un cas de solidaritat impròpia i, per tant n'hi ha prou que aquells contra els que no s'ha adreçat la reclamació tinguin coneixement de la reclamació interruptiva, sempre que la demanda s'adreci després contra ells, per a interrompre dita prescripció. també determina que el termini de prescripció no és el contractualment fixat de 2 anys sinó el de 15 anys establert per la Llei comuna (CC) ja que l'assegurat és un mer beneficiat de la pòlissa.
Estima la recurrent que el termini de prescripció és el contractualment fixat de 2 anys que coincideix amb el de l' art. 23 LCS ( lex spoecialis ). Invoca sent. TS 5- 6-19920.
A més, la sentència indica que el dies a quo comença el gener de 2011, mentre que en realitat aquest termini arrenca des de que puguin exercitar-se les accions. Defensa la recurrent que des del venciment de la pòlissa (28-2-2008) atès que el contracte fixa un termini determinat per al lliurament de l'obra que és també la data de venciment de la pòlissa a no ser que es lliuri abans.
Aquí la data de venciment és 28-2-2008. Per tant l'acció prescriu per tot el 28-2-2010. Si fora cert el que defensa la sentència, que no es pogués exercitar l'acció fins la resolució dels contractes (febrer de 2011) patiria extremament la seguretat jurídica. Dintre del termini senyalat res ha interromput la prescripció. la primera comunicació entre part és el refús de sinistre de 4-8-2010. Invoca la sent. AP Madrid -20a- de 29-4-2013, un cas molt similar, i diverses resolucions de Jutjats de Primera Instància.
4rt) Quant als interessos de l' art. 20 LCS subsidiàriament entén que no és aplicable al cas, de grans riscos. En aquesta pòlissa no s'ha pactat interès de cap mena. Subsidiàriament encara, s'aplicaria l' art. 20.8 LCS perquè la causa de no pagament o consignació està ben justificada (invoca sent. TS 7-6-2013 entre d'altres).
Postula la revocació i la desestimació íntegra de la demanda amb costes a l'actora.
S'oposa la part actora (f. 398 i ss.) pels següents motius:
1er) La absoluta impossibilitat de lliurar els habitatges equival a la manca de construcció. L' art. 1 de la Llei 57/1968 ens diu que opera quan la construcció no arribi a bon fi per qualsevulla causa. I l'art. 4 exigeix per a la cancel·lació de la pòlissa no solament el lliurament de la cèdula d'habitabilitat sinó de l'habitatge en si mateix.
La pròpia Condició General sisena del contracte preveu com a supòsit de sinistre que no s'hagi lliurat l'habitatge. El TS entén per bon fi no solament l'acabament de l'obra sinó el lliurament dels habitatges (sent. 13-9-2013 ). En la mateixa línia la sent. AP Barcelona -16a- de 23-10-2012 i -11a- de 28-6-2011 (Rotlle 1138/2011 ). Mai va estar la promotora en condicions de lliurar els habitatges ni va citar mai (ni ho farà) als compradors a escripturar. El propi Jutjat Mercantil 3 que ha tramitat el concurs ha dictat Actes declarant impossible el compliment de dita obligació. Mai s'ha provat el contrari.
Jurídicament és impossible lliurar cap habitatge com a objecte separat del conjunt de l'obra ja que no es pot dividir en horitzontal aquesta ni redistribuir la hipoteca.
2on) No hi ha prescripció: el termini és de 15 anys. Invoca la sent. AP Madrid -12a- de 18-5-2014 que entén que només regeix el termini de 2 anys de l' art. 23 LCS en la relació prenedor-asseguradora, no en la relació (la present) entre beneficiari i asseguradora.
Invoca les sents. TS 28-2-2008, 17-1-2003, 30-11-2000 i 7-11-2003 que, en temes diversos, van excloure l'aplicabilitat de l' art. 23 LCS . El dies a quo és el 28-8- 2008, o la data de resolució dels contractes de compravenda per part del Jutjat del concurs (28-5-2010).
En tot cas hauria de començar el dia de lliurament previst dels habitatges. No el venciment, que seria anterior, de la pòlissa. En tot cas això vincularia prenedor- asseguradora. Posa per exemple el criteri de la sent. AP A Coruña -3a- de 2-8-2014, AP Madrid -10a- de 23-10-2012 i AP Barcelona -16a- de 23-10-2012 .
Entén que la declaració de concurs de la promotora per Acte de 3-6-2008 hauria interromput la prescripció si es parteix de que hom requereix una declaració judicial de que el lliurament serà impossible ( art. 60 LC anterior a la reforma operada el 2011). Li afectaria per solidaritat impròpia (sents. TS 12-11-1986, 14-3- 2003, 15-6-2003 i 19-10-2007 ).
Ressalta també que en contestar les reclamacions prèvies mai es va invocar prescripció. Així com la interpretació restrictiva que la institució mereix.
3er) L' art. 20 LCS és perfectament aplicable. No hi ha exclusió expressa, sinó que el primer paràgraf de les condicions generals és de submissió a la LCS. No hi ha causa per a aplicar el paràgraf 8 è de l'art.
20 LCS al cas.
Postula la confirmació amb costes.
L'anàlisi de l'actuat revela acreditats els següents antecedents i fets:
-
A la demanda, la part actora (4-3-2014) reclama contra l'asseguradora demandada l'abonament de les quantitats lliurades al seu dia per cada actor (22.213,20 + 17.762 + 20.651 + 21.935 €) a la promotora com a senyal o suma a compte per a la compravenda de sengles habitatges que mai han estat lliurats, interessos de l' art. 20 LCS i costes.
El cas de l'actora es basa en que
1) el 2005 (7-2-2005 en tres casos i 24-2-2005 en el quart) Ediman SA va subscriure contractes de reserva de futurs habitatges amb ells (f. 30 i ss.), pel 20% del respectiu preu (103.800, 102.500, 96.500 i
83.000 sempre + IVA) comprometent-se a garantir dites sumes a compte (f. 139 i ss., talons de pagament).
Va subscriure a l'efecte una pòlissa amb ACC Seguros y Reaseguros de Daños SA (f. 143 i ss. condicions particulars i generals de la pòlissa) en quina posició es va subrogar l'ara demandada (f. 149 i ss.) per fusió, assegurança que garantia aquestes sumes amb interessos (25.623,69 -22.213,20 + 3.410,49-,
25.241,48 -21.935 + 3.306,48-, 23.821,64 -20.651 +...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
SAP Barcelona 1412/2019, 17 de Julio de 2019
...esto es, los contemplados en el artículo 4 y concordantes. Como hemos señalado en anteriores ocasiones (SS de 18 de enero de 2007- ECLI:ES:APB:2017:327 y 5 de febrero de 2008 - ECLI:ES:APB:2008:1863 -), la patentabilidad implica la exigencia de que la innovación haya sido fruto de la conduc......
-
SAP Barcelona 546/2018, 25 de Julio de 2018
...esto es, los contemplados en el artículo 4 y concordantes. Como hemos señalado en anteriores ocasiones ( SS de 18 de enero de 2007- ECLI:ES:APB:2017:327 y 5 de febrero de 2008 - ECLI:ES:APB:2008:1863 -), la patentabilidad implica la exigencia de que la innovación haya sido fruto de la condu......