SAP Lleida 302/2017, 7 de Julio de 2017
| Ponente | ALBERT MONTELL GARCIA |
| ECLI | ES:APL:2017:537 |
| Número de Recurso | 377/2016 |
| Procedimiento | Recurso de Apelación |
| Número de Resolución | 302/2017 |
| Fecha de Resolución | 7 de Julio de 2017 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Lleida, Sección 2ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL
DE LLEIDA
Secció segona
Rotlle núm. 377/2016
Procediment ordinari núm. 281/2015
Jutjat Primera Instància 3 Lleida (ant.CI-3)
SENTÈNCIA núm. 302/2017
PRESIDENT:
ALBERT MONTELL GARCÍA
MAGISTRATS:
ANA CRISTINA SAINZ PEREDA
Mª CARMEN BERNAT ÁLVAREZ
Lleida, set de juliol de dos mil disset
La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau d'apel lació, les actuacions de procediment ordinari número 281/2015, del Jutjat Primera Instància
3 Lleida (ant.CI-3), en virtut del recurs interposat per ZURICH SEGUROS, representada per la procuradora MARIA FERRE TORNOS i assistida pel lletrat MIQUEL ANGEL PORTOLES AIXALÀ contra sentència de data vint-i-nou de març de dos mil setze dictada en el procediment esmentat, rotlle de sala núm. 377/2016. FIATC MUTUA DE SEGUROS Y REASEGUROS A PRIMA FIJA, representada per la procuradora CARMEN GRACIA LARROSA i assistida pel lletrat CELESTI POL VILAGRASA impugna l'apel lació.
És ponent d'aquesta resolució el magistrat ALBERT MONTELL GARCÍA.
ANTECEDENTS DE FET
La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data vint-i-nou de març de dos mil setze, és la següent:
F A L L O
Por todo lo expuesto,
ESTIMO la demanda interpuesta por FIATC MUTUA DE SEGUROS Y REASEGUROS A PRIMA FIJA S.A. representada por el/la PROCURADOR/A SR/A. Gracia y asistida en calidad de LETRADO/A por el/la Sr/a. Pol
contra ZURICH SEGUROS S.A. representada por el/la procurador/a Sr/a. Ferré y asistida por el/la letrado/a Sr/
a. Bonet y por ello,
CONDENO a ZURICH SEGUROS S.A. a pagar a FIATC MUTUA DE SEGUROS Y REASEGUROS A PRIMA FIJA S.A. la cantidad de 100.510'00 euros más el interés legal desde el 27 de febrero de 2013.
CONDENO a ZURICH SEGUROS S.A. a pagar las costas procesales causadas. [...]
En data 12 d'abril de 2016 es dicta Interlocutòria d'aclaració que la part dispositiva és literalment:
" PARTE DISPOSITIVA
ACUERDO corregir la sentencia dictada en las presentes actuaciones en el sentido de que la fecha del dictado de la misma es el 29 de marzo de 2016 . [...]"
Contra l'anterior sentència, ZURICH SEGUROS va/n interposar un recurs d'apel lació, que el Jutjat va admetre, i un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.
La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat/ada ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 7 de juliol de 2017 per a la votació i decisió.
En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.
FONAMENTS DE DRET
La sentència de primera instància estima la demanda exercitada per FIATC contra ZURICH en base a l' art. 32 de la LCA i condemna la segona a rescabalar la primera en un 52,9 % de la indemnització satisfeta a la perjudicada (Bitrian Lara SL), per l'esfondrament de l'edifici assegurat per totes dues litigants situat al núm. 8 de la Plaça Ramon Berenguer IV de Lleida. Interposa recurs d'apel lació Zurich per tornar a al legar que la causa de l'esfondrament va ser l'omissió per part de la propietat, prolongada en el temps, de les seves obligacions de manteniment i conservació de l'edifici, tal i com declara provat la resolució apel lada, fins el punt que va degenerar en el seu estat ruïnós i el seu col lapse. Subratlla que produït el sinistre el 2-4-03, un any abans, el 28-5-02, la propietat (Oregantia SA) va instar la incoació d'un expedient administratiu de ruïna en base al seu propi informe pericial, confeccionat per l'arquitecte Sr. Pablo Jesús, que ja indicava l'estat de ruïna tècnica, econòmica i urbanística ateses les seves patologies, i que els serveis tècnics municipals van proposar l'adopció de mesures de consolidació i reforç que no van ser adoptades. La caiguda de l'edifici va ser deguda a la penetració de l'aigua de pluja per la coberta, que s'havia esfondrat, i que va anar deteriorant progressivament l'estructura de l'edifici, i això malgrat que ja abans, l'arrendatària Betrian Lara SA ja havia demandat a la propietària Oregantia SA per a que adoptés mesures de conservació de l'edifici, cosa que aquesta darrera no va fer malgrat recaure sentència estimatòria de la demanda. Insisteix en al legar que la pòlissa subscrita, en el seu condicionat general, exclou els sinistres originats per dol o culpa greu de l'assegurat, l'esfondrament o ensorrament del risc per processos degeneratius de la construcció i els supòsits de defectuosa conservació de l'immoble assegurat. Aquest condicionat general considera que ha de ser aplicat i tingut en compte atès que la demandant, FIATC, en disposava d'un exemplar arran d'unes diligències preliminars, sense que consti que l'assegurada Oregantia SA hagués impugnat o rebatut el seu contingut. Afegeix que FIATC no és assegurat ni perjudicat, si no que acciona per concurrència d'assegurances, per la qual cosa no es pot beneficiar de l'acció directa de l' art. 76 de la LCA, immune a les possibles excepcions de l'assegurador davant l'assegurat, ni pot al legar el caràcter limitatiu de les clàusules contractuals. Afegeix que atès el procés de degradació de l'immoble no es pot parlar de sinistre entès com a fet imprevisible, tractant-se d'una passivitat conscient i volguda per l'assegurat mateix. Per això considera que no concorre el principi d'aleatorietat propi de l'activitat asseguradora; que no hi ha risc, per la qual cosa el contracte és nul; que hi ha dol de l'assegurat; i que aquest darrer no va comunicar les circumstàncies agreujants del sinistre (sic), amb mala fe ( art. 12 de la LCA ).
Té raó l'apel lant Zurich quan indica que la demandant FIATC no gaudeix de les especialitats que l' art 76 de la LCA atribueix a l'acció directa de l'asseguradora que indemnitza el perjudicat. Tampoc ens trobem, en el mateix sentit, amb el supòsit de l' art. 43 de la LCA . La reclamació que realitza FIATC és en base a l' art. 32 de la LCA, segons el qual si un mateix risc és assegurat per dos o més asseguradores per a un mateix període de temps, un cop esdevingut el sinistre, totes elles han de contribuir a satisfer la indemnització deguda en proporció a la suma que hagin assegurat, i si només és una d'elles qui paga el total, aquesta té dret de repetició contra les altres per la part que els correspongui. La finalitat que persegueix aquest precepte no és altra que garantir l'efectivitat del principi indemnitzatori ( art. 26 de la LCA ), i evitar que es puguin arribar a produir situacions d'enriquiment injust, ja sigui de l'assegurat o perjudicat, ja sigui
d'algun dels asseguradors. Efectivament, si hi ha dues companyies asseguradores que cobreixen un mateix sinistre, cadascuna, en principi, estaria obligada a satisfer la corresponent indemnització en virtut de les seves respectives pòlisses concertades amb el mateix prenedor. Per tant, en cas que una d'elles la pagués en la seva totalitat, davant la reclamació del prenedor-perjudicat, l'altra asseguradora gaudiria d'un enriquiment indegut pel simple fet de no haver pagat cap quantitat malgrat estar obligada a fer-ho en base a la pòlissa que la vincula amb el mateix prenedor. No cal dir que també es podria produir un enriquiment injust per part del prenedorperjudicat en cas que reclamés el pagament de la indemnització a totes dues asseguradores, cosa que, en principi, podria fer en base als respectius contractes estipulats amb una i altra. Quan es dona, doncs, un supòsit de concurrència d'assegurances, l'efecte que es produeix és el que estableix l' art. 32 de la LCA, consistent en la contribució proporcional de cada assegurador concorrent segons la respectiva suma assegurada. Ara bé, des de la posició del perjudicat que ha de ser indemnitzat, i per via de subrogació la seva asseguradora com és aquí el cas, es produeix un matís important, atès que el paràgraf tercer de l'esmentat precepte disposa que dintre del límit de la quantia del dany, l'assegurat pot reclamar a cada assegurador la indemnització deguda segons el respectiu contracte. Això implica que cada assegurador està obligat davant l'assegurat-perjudicat a pagar-li la indemnització fins al límit de la quantitat assegurada que s'ha pactat a la seva respectiva pòlissa. D'aquesta manera, en cert sentit, i només fins el límit de la suma assegurada a la pòlissa, es configura legalment una veritable relació de solidaritat entre les asseguradores, particularitat que s'estableix en benefici de l'assegurat, amb el corresponent dret de repetició de l'assegurador que ha pagat una suma superior a la que li pertocaria contra els altres asseguradors concurrents, dret de repetició que es regeix pel principi de proporcionalitat (...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
SAP Tarragona 201/2018, 22 de Mayo de 2018
...opinión que -al igual que se trasluce de la sentencia apelada- no compartimos" ), i SAP de Lleida, secció 2, del 07-07-2017 (ROJ: SAP L 537/2017 - ECLI:ES:APL:2017:537: "....... cada assegurador està obligat l'assegurat-perjudicat a pagar-li la indemnització fins al límit de la quantitat as......