SAP Barcelona 496/2017, 20 de Octubre de 2017
| Ponente | ESTEVE HOSTA SOLDEVILA |
| ECLI | ES:APB:2017:9550 |
| Número de Recurso | 499/2015 |
| Procedimiento | Recurso de Apelación |
| Número de Resolución | 496/2017 |
| Fecha de Resolución | 20 de Octubre de 2017 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 14ª |
SENTÈNCIA Nº 496/2017
Secció Catorze
Rotllo núm. 499/2015
Il lustres senyors magistrats:
AGUSTIN VIGO MORANCHO
Esteve Hosta Soldevila
MONTSERRAT SAL SAL
Barcelona, 20 doctubre de 2017
VIST per la Secció Catorze d'aquesta Audiència Provincial el rotllo nº 499/2015 dimanant de les actuacions de procediment ordinari seguides amb el nº 535/2014-D pel Jutjat de Primera Instància nº 31 de Barcelona a instancia de la Sra. Carmen contra la COMUNITAT DE PROPIETARIS DEL CARRER DIRECCION000 NÚM. NUM000 DE BARCELONA, en virtut del recurs d'apel lació interposat per la part actora contra la Sentència dictada el 24 de febrer de 2015 per la magistrada de l'expressat Jutjat.
ANTECEDENTS DE FET
La part dispositiva de la Sentència apel lada és del tenor literal següent:
Desestimo íntegramente la demanda formulada por Carmen, contra Comunidad de Propietarios de la Finca de la Calle DIRECCION000 NUM001 de Barcelona, absolviendo a esta de las pretensiones deducidas en su contra, sin hacer especial condena en costas.
La part actora hi va interposar recurs d'apel lació, que fou admès a tràmit. La part demanda es va oposar al recurs i va impugnar també la Sentència i les actuacions originals es van elevar a l'Audiència Provincial de Barcelona, que les va repartir a aquesta Secció Catorze, en la qual, seguits els corresponents tràmits processals, va tenir lloc la deliberació el dia 16 de març de 2017.
En la tramitació del present procediment s'han observat i complit les prescripcions legals, tot i que aquesta resolució no s'ha dictat en el termini legal de l' art. 465.2 de la LEC degut a causes estructurals, la qual cosa es fa constar als efectes de l' art. 211.2 de la LEC .
VIST, sent ponent el magistrat Sr. Esteve Hosta Soldevila.
FONAMENTS DE DRET
Antecedents i objecte del recurs.
L'actora Sra. Carmen va presentar demanda contra la comunitat de propietaris del carrer DIRECCION000 nº NUM001 de Barcelona, de la qual forma part com propietària del pis NUM002 NUM003 de la finca, en què va sol licitar que es dictés sentència en la qual es declarés no conforme a dret l'acord adoptat a la junta de la comunitat de propietaris celebrada el 26 de març de 2014 que va reproduir a la pètita de la demanda, relatiu a l'establiment d'una norma estatutària de prohibició de l'exercici de l'activitat d'arrendaments turístics en els pisos i locals de la finca; amb expressa imposició del pagament de les costes a la demandada.
La comunitat de propietaris va presentar escrit de contestació a la demanda en què va sol licitar la desestimació d'aquesta, amb imposició del pagament de les costes del procediment a l'actora.
Celebrada l'audiència prèvia, el judici ordinari va quedar vist per a sentència, que el Jutjat va dictar desestimant la demanda, sense condemna al pagament de les costes.
El recurs d'apel lació de la part actora es basa en vuit motius que examinarem a continuació. A més la recurrent sol licita que en tot cas no se l'imposi el pagament de les costes d'aquesta alçada. L'escrit d'oposició de la part demandada s'oposa a tots ells i sol licita la desestimació del recurs. A més la part demandada impugna la Sentència tot sol licitant que s'imposi a l'actora el pagament de les costes de primera instància.
L'acord litigiós adoptat a la junta de 26 de març de 2014 de la comunitat de propietaris.
Establir com a norma estatutària la prohibició que en tots els locals i pisos de l'immoble, es pugui exercir l'activitat d'arrendaments turístics, i figures afins, entenent-se també als arrendaments de curta durada, que en conjunt puguin donar-se o regular-ne en un futur i que per la seva naturalesa o activitat, puguin causar greus problemes de convivència, deterioraments en l'immoble, o es puguin considerar molests i contraris a la convivència dels veïns.
Tots els propietaris assistents i representats (21, amb un coeficient total del 54,15%) van votar SÍ a la creació de la norma estatutària menys la propietària del pis NUM002 NUM003 (amb un coeficient del 2,45%), que va assistir representada, que va votar NO. Més tard, com que cap dels altres propietaris que no van assistir a la reunió va impugnar l'acord quan els fou notificat, és va assolir la majoria de 4/5 parts de les quotes de participació establerta a l'art. 553-25.2 del CCC com requisit per a la modificació dels estatuts.
La impugnació dels acords adoptats en una junta d'una comunitat de propietaris.
Per tal de centrar l'assumpte, paga la pena també reproduir l'art. 553-31 del CCC, que regula la impugnació en els següents termes:
-
- Els acords es poden impugnar judicialment en els casos següents:
-
Si són contraris a les lleis, al títol de constitució o als estatuts o si, ateses les circumstàncies, impliquen un abús de dret.
-
Si són contraris als interessos de la comunitat o són greument perjudicials per a un propietari o propietària.
-
-
Estan legitimats per a la impugnació els propietaris que han votat en contra, els absents que no s'han adherit a l'acord i els que han estat privats il legítimament del dret de vot. Si l'acord és contrari a les lleis, el pot impugnar tot propietari o propietària.
-
- L'acció d'impugnació s'ha d'exercir en el termini de dos mesos a comptar de la notificació de l'acord o en el termini d'un any si és contrari al títol de constitució o als estatuts.
L'acord impugnat, en contra del que afirma la Sentència, restringeix les facultats d'ús i gaudi de la propietària (motiu primer del recurs); Infracció, per inaplicació, de l' art. 553-25.4 del Codi Civil de Catalunya . L'acord impugnat, al restringir les facultats d'ús i gaudi de l'actora com propietària, precisa el consentiment exprés d'ella per a tenir validesa (motiu segon).
Resoldrem sobre els dos motius conjuntament, atesa la connexió de les al legacions formulades en un i altre.
Diu l'art. 553-25.4 del CCC:
Els acords que disminueixen les facultats d'ús i gaudi de qualsevol propietari o propietària requereixen que aquest els consenti expressament .
El fonament de dret tercer de la Sentència d'instància va desestimar que l'acord infringís el precepte perquè limitava les facultats d'ús turístic de la totalitat dels departaments de l'immoble, no només del pis de l'actora. La part recorrent, sosté que n'hi ha prou amb que es disminueixin les facultats d'ús i gaudi de qualsevol propietari perquè calgui el seu exprés consentiment.
Per a resoldre aquests dos primers motius, ens remetem a allò que indica la STSJC 33/2016, de 19 de maig, dins del fonament de dret cinquè:
Los Estatutos de la comunidad constituyen un conjunto de reglas plasmadas por escrito y con fuerza de ley establecidas de común acuerdo por los copropietarios de un edificio sujeto al régimen de propiedad horizontal para completar y desarrollar su ordenación legal.
Conforme a la normativa catalana (art. 553-11) los Estatutos regulan los aspectos referentes al régimen jurídico real de la Comunidad, pudiendo contener reglas sobre el destino, uso y aprovechamiento de los bienes privativos y de los bienes comunes; limitaciones de uso y demás cargas de los elementos privativos; ejercicio de los derechos y el cumplimiento de las obligaciones o, entre otros, la aplicación de gastos e ingresos y la distribución de cargas y beneficios.
Los Estatutos tienen carácter convencional pero una vez acordados se convierten en normas que no pueden ser modificadas sino por acuerdo de los propietarios con las mayorías requeridas por la ley.
El Tribunal Constitucional en las Sentencias 301/1993, de 21 de octubre y 28/1999, de 8 de marzo, estimó que en el régimen de propiedad horizontal la necesidad de compaginar los derechos e intereses concurrentes de una pluralidad de propietarios y ocupantes de los pisos, justificaba la fijación, legal o estatutaria, de específicas restricciones o límites a los derechos de uso y disfrute de los inmuebles por parte de sus respectivos titulares, sin que ello pudiese afectar al art. 33 de la CE .
En Cataluña, a diferencia del régimen regulador de la LPH de 21-7-1960, la modificación de los Estatutos, no requiere del acuerdo unánime de los miembros de la comunidad sino solo de las cuatro quintas partes, incluidas las limitaciones en el uso de los elementos privativos según resulta con toda claridad de lo dispuesto en el art. 553-25, 2 en relación con el art. 553-11 del CCCat ( Es preciso el voto favorable de las cuatro quintas partes de los propietarios, que deben representar las cuatro quintas partes de las cuotas de participación, para adoptar acuerdos de modificación del título de constitución y de los Estatutos, salvo que el título establezca otra cosa ).
No es pues atinente en estos casos (salvo que la modificación estatutaria se refiriese específicamente al uso de un piso o local concreto y no a la generalidad de los departamentos de la comunidad), la previsión del artículo 553-25,4 en su primitiva redacción conforme al cual los acuerdos que disminuyan las facultades de uso y goce de cualquier propietario o propietaria requieren que este los consienta expresamente, toda vez que interpretarlo de ese modo dejaría vacía de contenido la posibilidad de modificar los Estatutos con el régimen de los 4/5.
En consecuencia, el acuerdo que limite las actividades que pueden realizarse en los elementos privativos, adoptado por la comunidad con el quorum previsto en el art. 553-25, 2 del CCCat (actualmente art. 553-26,2) es válido e inscribible en el Registro de la Propiedad .
(Hem destacat en negreta aquells particulars més rellevants).
El que ve a dir el TJSC és que si la modificació estatutària limita les facultats d'ús i gaudi de tots els propietaris, no cal que el propietari que es consideri limitat en el seu ús i gaudi hi doni el seu exprés consentiment, sinó que n'hi ha prou amb que l'acord es prengui per la majoria de les quatre quintes parts dels coeficients...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba