SAP Girona 5/2018, 11 de Enero de 2018
| Ponente | JOAQUIN MIGUEL FERNANDEZ FONT |
| ECLI | ES:APGI:2018:5 |
| Número de Recurso | 601/2017 |
| Procedimiento | Recurso de Apelación |
| Número de Resolución | 5/2018 |
| Fecha de Resolución | 11 de Enero de 2018 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Girona, Sección 2ª |
Secció 2a Civil de l'Audiència Provincial de Girona (UPSD AP Civil Sec.2)
Plaça Josep Maria Lidón Corbí, 1, pl. 5a - Girona
17001 Girona
Tel. 972942368
Fax: 972942373
A/e: aps2.girona@xij.gencat.cat
NIG 1702242120168105101
Recurs d'apel lació 601/2017 2
Matèria: Judici Ordinari
Òrgan d'origen: Secció Civil. Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 2 de La Bisbal d'Empordà Procediment d'origen: Procediment ordinari 300/2016
Part recurrent / Sol licitant: Juan Ignacio, Araceli
Procurador/a: Rosa Llum Fernandez Feliu, Rosa Llum Fernandez Feliu
Advocat/ada: Marc Prat Perez
Part contra la qual s'interposa el recurs: CAIXABANK, SA
Procurador/a: Pere Ferrer Ferrer
Advocat/ada: DIANA DEL MORAL BERNAL
SENTÈNCIA NÚM. 5/2018
Il lms. Srs:
PRESIDENT
JOSE ISIDRO REY HUIDOBRO
MAGISTRATS
JOAQUIM FERNANDEZ FONT
MARIA ISABEL SOLER NAVARRO
Girona, 11 de gener de 2018
ANTECEDENTS DE FET
El 27 de setembre de 2017 es van rebre les actuacions de Procediment ordinari 300/2016, procedents del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 2 de La Bisbal d'Empordà, a fi de resoldre el recurs d'apel lació interposat per la procuradora Rosa Llum Fernandez Feliu, en representació de Juan Ignacio i Araceli, contra Sentència de 9 de maig de 2017, en què consta com a part apel lada el procurador Pere Ferrer Ferrer, en representació de CAIXABANK, SA.
El contingut de la decisió de la Sentència objecte de recurs és el següent:
"Que estimando PARCIALMENTE la demanda interpuesta a instancia de Juan Ignacio y Araceli contra LA CAIXA (ACTUAL CAIXABANK S.A.) DEBO
-
DECLARAR LA NULIDAD por tener el carácter de abusiva de la "cláusula suelo" inserta en la cláusula financiera tercera bis inserta en el contrato de escritura de hipoteca de 28 de agosto de 2006 suscrito entre las partes. Todo ello conforme a los expuesto en los fundamentos jurídicos insertos en esta resolución. Condeno a la entidad demandada a que abone al demandante la cantidad que se determine en ejecución de sentencia, resultante de aplicar las condiciones del contrato de préstamo sin la referida cláusula desde su celebración.
-
NO HA LUGAR A LA DECLARACIÓN DE NULIDAD DE LA CLÁUSULA que estable como índice de referencia para el cálculo de interés variable el IRPH CAJA y el sustitutivo CECA.
-
Cada parte abonará las costas causadas a su instancia y las comunes por mitad.".
El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos, i es va designar com a ponent el magistrat JOAQUIM FERNANDEZ FONT.
Assenyalat l'acte de deliberació, votació i decisió, ha tingut lloc el dia 10/01/2018.
En la tramitació d'aquest procediment s'han observat les normes processals essencials aplicables al cas.
FONAMENTS DE DRET
Tema litigiós.
Els demandants sol licitaven la declaració de nul litat per abusives de les clàusules incorporades al contracte de préstec amb garantia hipotecària que van signar amb l'entitat financera demandada (Caixabank SA), en què es fixava, per un costat, el tipus d'interès retributiu mínim aplicable (clàusula sòl) i, per un altre, l'índex en virtut del qual es determinaria el tipus d'interès variable aplicable en cada moment al capital lliurat. Aquest índex era el conegut com a IRPH-Caixes.
Aquesta petició de nul litat per abusivitat es fonamentava en la manca de transparència de les clàusules esmentades.
La sentència de primera instància ha estimat en part la pretensió.
Ha declarat la nul litat de la clàusula sòl i ha desestimat la relativa a l'índex IRPH.
Aquesta decisió es basa, pel que fa a la segona clàusula, en què acompleix els requisits de transparència necessaris segons la jurisprudència i la normativa d'aplicació, de manera que els clients podien tenir coneixement de la seva existència i també dels seus efectes jurídics i econòmics.
La part demandant no està d'acord amb aquesta resolució.
El seu recurs es fonamenta en una errònia valoració de la prova i en la infracció de la normativa aplicable.
Al leguen que la clàusula qüestionada s'ha de qualificar com una condició general de la contractació, que no ha estat negociada entre el banc i els demandants.
De la seva lectura en resultaria que no supera un control de transparència i que els clients no han rebut cap informació específica sobre el seu sentit i conseqüències.
Tampoc superaria el control d'incorporació al contracte.
Tot això provocaria un desequilibri contractual en perjudici dels demandants.
Per altra banda, es tractaria d'un índex susceptible de manipulació per part de les entitats financeres. Finalment, de manera subsidiària, al leguen que la sentència impugnada no ha entrat a analitzar que a partir del moment de la desaparició de l'índex IRPH el banc ha continuat aplicant el darrer índex que es va aplicar,
de manera que s'ha produït una mena de petrificació del tipus d'interès retributiu sobre la base d'aplicar un índex legalment desaparegut.
Com a conseqüència del que acabem de dir, demanen que es suprimeixi l'aplicació d'aquest índex i que se'ls retornin les quantitats cobrades pel banc arran de la seva aplicació.
Subsidiàriament, sol liciten que s'apliqui al contracte el que preveu la disposició addicional quinzena de la llei 14/2013, de 27 de setembre, de apoyo a los emprendedores y su internacionalización, de manera que se'ls retorni la quantitat cobrada de més pel banc al no fer aplicació d'aquest índex mantenir el darrer IRPH publicat. L'índex referencial IRPH. Origen i evolució.
Com explica la sentència del Tribunal Suprem de 14 de desembre de 2.017, l'Ordre de 5 de maig de
1.994, sobre transparencia de las condiciones financieras de los préstamos hipotecarios, va habilitar el Banc d'Espanya per a definir un seguit d'índexs de referència de caire oficial que es podrien aplicar als contractes de préstec a interès variable per part de les entitats creditícies.
La Circular del Banc d'Espanya 5/1994, de 22 de juliol, va considerar oficials els següents índexs:
"
-
Tipo medio de los préstamos hipotecarios a más de tres años, para adquisición de vivienda libre concedidos por los bancos.
-
Tipo medio de los préstamos hipotecarios a más de tres años para adquisición de vivienda libre concedidos por las cajas de ahorro.
-
Tipo medio de los préstamos hipotecarios a más de tres años, para adquisición de vivienda libre concedidos por el conjunto de las entidades de crédito.
-
Tipo activo de referencia de las cajas de ahorro.
-
Tipo de rendimiento interno en el mercado secundario de la deuda pública de plazo entre 2 y 6 años.
-
Tipo interbancario a 1 año (Mibor)".
Com a conseqüència de l'aplicació del Real Decret 692/1996, de 26 d'abril, sobre el régimen jurídico de los establecimientos financieros de crédito, a partir del dia 1 de gener de 1.997 l'IRPH-Entidades es va passar a calcular sobre la base de les dades declarades pels bancs i caixes d'estalvi.
L'Ordre de 28 d'octubre de 2.011, de transparencia y protección del cliente de servicios bancarios, va determinar el sistema com s'havia de calcular.
La Circular 5/2012 del Banc d'Espanya, de 27 de juny, va ordenar que a partir de la seva entrada en vigor (29 d'abril de 2.012) deixessin de tenir la consideració de tipus de referència oficial tant l'IRPH-Ciaxes com l'IRPHBancs, malgrat que va autoritzar que es continuessin publicant de manera transitòria
Finalment, la publicació de la Llei 14/2013, de 27 de setembre, de apoyo a los emprendedores y su internacionalización, va determinar la seva desaparició des del dia 1 de novembre de 2013.
Aquesta norma també va preveure, en la seva disposició addicional quinzena, que els índexs suprimits fossin substituïts pel que preveia el contracte pel cas de desaparició (número 2) o, si no hi havia cap previsió o tots els índexs que es contemplaven contractualment com a substitutius també desapareixien, per l'índex que estipulava en el seu número 3, que era l'IRPH-Entitats, més un diferencial calculat de la manera que determinava.
Deure d'informació de les entitats bancàries respecte de l'índex aplicat.
La sentència del Ple de la Sala Primera del Tribunal Suprem de 14 de desembre de 2.017, que té la finalitat de formar jurisprudència sobre la qüestió discutida en aquest litigi, recorda els deures d'informació als seus clients que tenen les entitats financeres específicament pel que fa als índexs emprats en els contractes per a determinar el tipus d'interès retributiu o ordinari aplicable en cada moment en què s'hagi de fer la revisió prevista.
Segons aquesta resolució:
"4.- Para limitar los efectos de la asimetría informativa que los consumidores pueden padecer respecto a la determinación de los índices, la normativa establece un principio de transparencia en la contratación en la que se incluyan índices financieros. Este principio de transparencia se traduce en un especial deber a cargo de las entidades financieras de informar tanto con carácter previo como durante la ejecución del contrato de financiación de manera clara, inteligible y comprensible sobre la definición legal del índice financiero elegido por las partes; los momentos contractuales en los que se deba producir la variación del tipo de interés
aplicable y términos en los que se producirá tal variación en atención al valor de los índices de referencia adoptados; y la publicidad de los valores del índice de referencia adoptado para la adaptación del tipo de interés remuneratorio".
Transparència de l'índex IRPH.
La sentència avantdita s'ocupa d'analitzar si la clàusula que incorpora al contracte l'índex IRPH s'ha de considerar o no transparent.
El primer que fa avinent el Tribunal Suprem és que el control de la legalitat en la manera de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba