SAP Lleida 381/2001, 30 de Julio de 2001
| Ponente | ALBERT MONTELL GARCIA |
| ECLI | ES:APL:2001:652 |
| Número de Recurso | 228/2001 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 381/2001 |
| Fecha de Resolución | 30 de Julio de 2001 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Lleida, Sección 2ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE LLEIDA
SECCIÓ SEGONA
Rotlle núm. 228/2001
Menor quantia núm. 222/2000
Jutjat Primera Instància 1 Balaguer
SENTÈNCIA NÚM. 381/2001
President:
-
ALBERT GUILANYA FOIX
Magistrats jutges:
-
ALBERT MONTELL GARCIA
Dª ANA CRISTINA SAINZ PEREDA
Lleida, trenta de juliol de dos mil u
La Secció Segona d'aquesta Audiència Provincial, integrada per les persones esmentades més
amunt, hem vist, en grau d'apel·lació, les actuacions de judici de menor quantia núm. 222/2000,
seguides davant del Jutjat de Primera Instància i Instrucció Jutjat Primera Instància 1 Balaguer,
rotlle de sala núm. 228/2001, en virtut del recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data
22 de maig de 2001, dictada en aquest procediment. La part apel·lant demandant D. Carlos Jesús , representada per la procuradora Sra. Felip Aseguinolaza i assistida pel lletrat Sr.
-
Xavier Liñan Sole. S'oposa a l'apel·lació la part demandada D. Miguel Ángel
i Dª Carolina , representada per la procuradora Sra. Notario Ruiz i
defensada pel lletrat Sr. Antonio Mora Ruiz . És ponent d'aquesta sentència el magistrat D. ALBERT MONTELL GARCIA .
FETS
La part dispositiva d'aquesta sentència diu literalment així:"FALLO.- Que debo desestimar y desestimo la demanda formulada por la procuradora doña Elisabeth Bellostes Aran en nombre yrepresentación de don Carlos Jesús contra don Miguel Ángel y doña Carolina representados por la procuradora doña Merce Arno y debo absolver y absuelvo a los demandados de todos los pedimentos deducidos contra ellos. Debo condenar y condeno al demandante al pago de las costas."
Contra aquesta sentència, la representació processal de la part demandant va interposar recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre a ambdós efectes. Un cop fets el tràmits de rigos es van trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.
La Sala va acordar formar rotlle i es va designar magistrat ponent , a qui es van passar les actuacions per a que previa deliberació de la Sala dictés la resolució del recurs.
En la tramitació d'aquesta segona instància, s'han observat les prescripcions legals.
FONAMENTS DE DRET
En data de 24 de març de 1992, els demandats Carolina i Miguel Ángel , van vendre en escriptura pública al demandant, Sr. Carlos Jesús , la primera, la finca registral núm. NUM000 , pel preu de
5.800.000 pessetes, el segon, la finca també de la seva exclusiva propietat núm. NUM001 , també per
5.800.000 pessetes, i ambdós, en la seva qualitat de copropietaris, la finca registral núm. NUM000 , per la quantitat de 2.906.000 pessetes, és a dir, van alienar les tres finques per un total de 14.506.000 pessetes. Les dues primeres són dos habitatges i la segona és un magatzem. A la mateixa escriptura pública es va introduir un pacte de retroventa amb durada de sis anys, pel mateix preu en què van ser venudes. A més, es va pactar que els dos germans venedors podien continuar ocupant els dos habitatges i emprant el magatzem que només haurien d'abandonar si en el termini de sis anys concedit per a la retrovenda no exercitaven aquest dret. El mateix dia, les parts contractants van signar escriptura privada per la qual els venedors exercien el retracte convencional, cadascun pel seu habitatge, i en comú pel magatzem. El preu era de 14.506.650 pessetes, és a dir, el mateix que l'establert a l'escriptura pública de compravenda, però afegeixen a la clàusula segona que "dada la imposibilidad de los Sres. Carolina Miguel Ángel a abonarlo en este acto pactan el fraccionamiento del mismo mediante pagos mensuales con el incremento del 10 % anual y hasta un máximo de seis años, por lo que mensualmente abonarán cuotas de 268.747 pesetas, de las cuales 201.481 se corresponden a principal y 67.266 a intereses", el que suposa que el total que havien de pagar per recuperar les finques era de 19.349.784 pessetes. Al contestar la demanda, els demandats afirmen que la compravenda obeïa a un deute que tenien amb l'agent com a conseqüència de la compra de bestiar, per import de 14.506.650 pessetes, és a dir, el preu de venda estipulat a l'escriptura pública. Això és reconegut pel demandant en prova de confessió en judici, en la qual també va reconèixer que ja havia cobrat dels demandats la quantitat d'11.015.133 pessetes. Produït l'impagament dels terminis pactats que quedaven, el demandant demana la resolució del contracte privat pel qual els germans venedors van exercitar el dret a retraure, amb devolució de les quantitats fins aquell moment rebudes. La sentència desestima la demanda per motiu de nul·litat del contracte...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
SAP Tarragona 163/2018, 4 de Mayo de 2018
...SEGON LA PROHIBICIÓ DEL PACTE COMISSORI Respecte l'origen i les finalitats de la prohibició del pacte comissori, recorda la SAP Lleida de 30 de juliol de 2001 que, "aquesta prohibició (del pacte comissori) ja bé de lluny, i així el Codex de Constantí (Llibre VIII, Títol XXXVI, Llei 3), ja v......
-
SAP Tarragona 181/2018, 15 de Mayo de 2018
...Així, hem de reiterar el nostre criteri: Respecte l'origen i les finalitats de la prohibició del pacte comissori, recorda la SAP Lleida de 30 de juliol de 2001, que aquesta prohibició (del pacte comissori) ja bé de lluny, i així el Codex de Constantí (Llibre VIII, Títol XXXVI, Llei 3), ja v......