SAP Tarragona 370/2009, 6 de Noviembre de 2009
| Ponente | JOAN PERARNAU MOYA |
| ECLI | ES:APT:2009:1559 |
| Número de Recurso | 4/2009 |
| Procedimiento | RECURSO DE APELACIóN |
| Número de Resolución | 370/2009 |
| Fecha de Resolución | 6 de Noviembre de 2009 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Tarragona, Sección 3ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA
SECC. 3ª
Apel·lació 4/09
Verbal 90/08 del Jutjat de 1a Instància 2 de Tortosa
S E N T È N C I A
PRESIDENT
Il·lma. Sra. Mª ANGELES GARCIA MEDINA
MAGISTRATS
Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU i MOYA
Il·lm. Sr. MANUEL GALAN SANCHEZ
Tarragona, 6 de novembre de 2009
Vist en aquesta Secció 3ª de la Audiència Provincial recurs d'apel·lació interposat per Reyes, representada en aquesta instància pel
Procurador/a Sr. Solé Tomàs i defensada pel Lletrat/da Sr. Aixalà Ollés, contra Sentència del Jutjat de 1a Instància 2 de Tortosa de data 22-7-2008, en
procediment Verbal 90/08, en el que és part actora la recurrent, i part demandada María Dolores .
ANTECEDENTS DE FET
En la present causa es va interposar per Reyes recurs d'apel·lació, en data 21-10-2008, contra Sentència d'instància que disposava: "Desestimo íntegrament la demanda interposada per Reyes contra María Dolores . No hi ha lloc a l'acció negatòria de servitud.
Estimo la demanda reconvencional. Es declara que entre la finca inscrita al Registre de la propietat de Tortosa núm. 2, tomo NUM000, llibre NUM001, foli NUM002, finca NUM003, cadastrada al Perelló, polígon NUM004, parcel·la NUM005 i la finca inscrita al Registre de la propietat de Tortosa núm. 2, tomo NUM006, llibre NUM007, foli NUM008, finca NUM009, cadastrada al municipi del Perelló, polígon NUM004, parcel·la NUM010, existeix una servitud de pas a càrrec de la segona a favor de la primera pel lloc per on passa el camí existent i es descriu als informes pericials acompanyats amb la contestació a la demanda i amb la demanda reconvencional.
Es condemna a la part demandant, actual propietària de la finca NUM009 a estar i passar per aquesta declaració i es condemna a la mateixa a deixar el camí lliure i vacu a fi que la part demandant pugui exercir la servitud de pas restituint el camí al seu estat anterior.
Es condemna a la part demandant al pagament de les costes del procediment".
En data 11-11-2008 María Dolores es va oposar al recurs.
En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals.
VIST i sent el Ponent l'Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU i MOYA,
FONAMENTS JURÍDICS
Es va presentar per Reyes -aquí recurrent- demanda de procediment verbal de l'art. 250.1.7 LEC (l'instat pels titulars de drets reals inscrits en el Registre de la propietat quan demandin l'efectivitat d'aquells drets davant dels qui s'hi oposin o en pertorbin l'exercici sense que disposin d'un títol inscrit que legitimi l'oposició o la pertorbació), en exercici d'una acció negatòria de servitud, sol·licitant que es declari que la finca propietat de l'actora no està gravada per cap servitud de pas en favor de la finca de la demanda, i que la pot tancar, i que es condemni a la demandada a passar per les anteriors manifestacions i a cessar en el pas per tal finca en el futur; la demandada va reconvenir, demanant que es declarés que tenia constituïda una servitud de pas sobre la finca de l'actora per usucapió.
La sentència impugnada desestima la demanda i estima la reconvenció, al considerar provat que la demandada-reconvinent ha adquirit la servitud de pas per la finca de l'actora per usucapió.
S'al·lega al recurs, en primer lloc, que va presentar un procediment de l'art. 250.1.7 LEC, que és un judici verbal especial per raó de la matèria, amb independència de la seva quantia, per la qual cosa ha hagut infracció de l'art. 438.1 LEC, que disposa que "en cap cas no s'admet la reconvenció en els judicis verbals que, segons la llei, han de finalitzar per sentència sense efectes de cosa jutjada", en relació a l'art. 447.3 LEC, que disposa que "manquen d'efectes de cosa jutjada les sentències que es dictin en els judicis verbals en què es pretengui l'efectivitat de drets reals inscrits davant els qui s'hi oposin o en pertorbin l'exercici, sense disposar de títol inscrit". Al·lega que ja ho va oposar quan va contestar a la demanda reconvencional al judici oral (minut 12), no havent-se resolt ni al judici ni a la sentència que ara s'impugna, demanant la inadmissió de la demanda reconvencional.
S'al·lega al recurs, en segon lloc, error en la valoració de les proves, al considerar que, conforme l'art. 444.2 LEC, solament podia la demandada oposar algun dels quatre motius taxats, i que la prescripció adquisitiva oposada no pot admetre's, ja que cap servitud es pot adquirir per usucapió en la legislació civil de Catalunya, que és l'aplicable.
Procedeix desestimar el recurs, desestimant alhora la demanda, però per motius bens diferents als de la sentència impugnada.
En el present cas, s'ha utilitzat el procediment verbal de l'art. 250.1.7 LEC (l'instat pels titulars de drets reals inscrits en el Registre de la propietat quan demandin l'efectivitat d'aquells drets davant dels qui s'hi oposin o en pertorbin l'exercici sense que disposin d'un títol inscrit que legitimi l'oposició o la pertorbació), en exercici d'una acció negatòria de servitud, sol·licitant que es declari que la finca propietat de l'actora no està gravada per cap servitud de pas en favor de la finca de la demanda, i que la pot tancar, i que es condemni a la demandada a passar per les anteriors manifestacions i a cessar en el pas per tal finca en el futur. I exercitada doncs realment una acció negatòria de servitud, el procediment de l'art. 250.1.7 LEC i 41 de la Lh emprat és inadequat per a resoldre-la, inadequació de procediment que és apreciable d'ofici i genera necessàriament la desestimació de la demanda sense prejutjar el fons del assumpte. És inadequat el procediment perquè el procés previst a l' art. 250.1.7 de la LEC és un procés especial d'execució, però no declaratiu, la finalitat del qual és obtenir l'efectiva possessió del domini o d'un dret real inscrit al registre de la propietat, per la qual cosa en aquest procediment no s'hi poden declarar drets i tampoc es poden efectuar pronunciaments declaratius com els que es sol·liciten a la demanda envers la inexistència d'un dret real de servitud, havent les parts d'acudir a un judici declaratiu per a discutir sobre el dret real que es tracti. No hem d'oblidar que en aquest procediment verbal es prenen mesures cautelars, i que els mitjans d'oposició estan taxats, i mal es pot defensar algú d'una acció negatòria de servitud amb només la possible al·legació dels motius previstos a l'art. 444 de la LEC .
Així ho ha declarat reiteradament la doctrina, com l'Audiència Provincial de Lleida, sec. 2a, S 22-10-2007, núm. 344/2007: "La sentència de primera instància estima la demanda exercitada en base a l' art. 250.1.7 de la LEC, contra la qual s'alcen ara els demandats oposant l'excepció d'inadequació de procediment atès que, tal i com està redactada la demanda,...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
SAP Tarragona 189/2013, 7 de Mayo de 2013
...i en qualsevol moment, i genera necessàriament la desestimació de la demanda sense prejutjar el fons del assumpte ( SAP Tarragona, Secc. 3a, de 6 de novembre de 2009 ). En segon lloc, l' art. 553.30 del Codi Civil de Catalunya estableix la obligatorietat per a tots els comuners dels acords ......