SAP Tarragona 184/2007, 30 de Abril de 2007
| Jurisdicción | España |
| Emisor | Audiencia Provincial de Tarragona, seccion 3 (civil) |
| Fecha | 30 Abril 2007 |
| Número de resolución | 184/2007 |
AUDIENCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA
SECC. 3ª
Apel·lació 388/06
Ordinari 1017/05 del Jutjat de 1ª Instància 1 de Tarragona
S E N T È N C I A
PRESIDENT
Il·lma. Sra. Mª ANGELES GARCIA MEDINA
MAGISTRATS
Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU MOYA
Il·lm. Sr. MANUEL GALAN SANCHEZ
Tarragona, 30 de abril de 2007.
Vist en aquesta Secció 3ª de la Audiència Provincial recurs d'apel·lació interposat per CAIXA DE
TERRASSA, representada en aquesta instància pel Procurador Sr. Solé Tomàs i defensada pel
Lletrat Sr. Colomer i Gasulla, contra Sentència del Jutjat de 1ª Instància 1 de Tarragona de data 13-2-2006, en procediment Ordinari 1017/05, en el que figura com a part demandant la recurrent, i com
a demandada Remedios.
ANTECEDENTS DE FET
En data 31-5-2006 CAIXA DE TERRASSA va presentar recurs d'apel·lació contra Sentència d'instància que disposava "Es desestima la demanda interposada per CAIXA DE TERRASSA contra Remedios, i, en conseqüència, s'absol a la demandada de les pretensions formulades en la dita demanda, imposant a l'actora les costes del procediment".
En data 12-7-2006 Remedios es va oposar al recurs.
En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals.
VIST i sent el Ponent el Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU MOYA,
FONAMENTS JURÍDICS
Es va interposar demanda en reclamació de 18.126,93 euros més els interessos de demora pactats al 25 % des del 11-5-2005. Aquest deute procedeix d'un préstec personal concedit per l'actora a la demandada al novembre de 1990 de 750.000 ptes., préstec que l'havia de tornar la demandada en 24 mensualitats. La demandada va pagar solament les dos primeres mensualitats, deixant de pagar les 22 quotes restants, pagant posteriorment, a l'octubre de 1994, 48,08 euros. Es reclama judicialment al juny de 2005 18.126,93 euros, que correspondrien al capital no retornat més els interessos pactats de demora al 25%.
La sentència impugnada desestima la demanda per considerar que reclamar el pagament del préstec 14 anys després del primer impagament és un exercici abusiu per extemporani del dret (doctrina del verwinkung).
Al·lega el recurrent que la seva acció no està prescrita, que a l'octubre de 1994 la demandada va pagar 48,08 euros, que es va encomanar la reclamació del deute a un despatx d'advocats, que la demandada va canviar de domicili sense notificar-ho i que cap confiança podia tenir el deutor de que no es reclamaria el deute tenint en compte que la prestadora era una entitat creditícia. I demana l'estimació de la demanda, o, subsidiàriament, 3.981,74 euros corresponents al capital no retornat més els interessos de demora al tipus legal més dos punts.
La demandada va oposar: retard deslleial en l'exercici del dret, donat que han passat 14 anys des del contracte fins a la reclamació; que hi ha desequilibri entre les prestacions; que els interessos moratoris pactats del 25% son abusius i usuraris al excedir el interès legal del diner multiplicat per 2,5; i que no pot pagar ja que manté a la seva filla i a la seva neta.
Els requisits necessaris perquè es pugui aplicar l'anomenada doctrina del retard deslleial en l'exercici del dret (verwirkung) són:
-L'omissió en l'exercici del dret, sempre que es conegués l'existència del dret, durant un llarg període de temps.
-La confiança legítima, derivada d'aquella omissió, que el dret ja no s'exercitarà, creant raonablement en l'altra part l'expectativa que aquell dret ja no serà exercit.
- Un perjudici a l'altra part derivat de l'exercici retardat, desproporcionat en relació al dret que s'exercita.
Ara bé, també la Jurisprudència assenyala límits clars a tal doctrina:
-
És una doctrina que s'ha d'aplicar de forma restrictiva. Així diu, per exemple, la AP Burgos, sec. 3ª, S 14-3-2006, nº 138/2006, rec. 477/2005 que "debe ser de aplicación restrictiva, y en casos en que el transcurso del plazo haya sido excesivamente dilatado, causando con ello un excesivo perjuicio al obligado, ya que, en caso contrario, se desnaturalizaría la institución de la prescripción, provocando la consiguiente inseguridad jurídica (...) al tratarse de un remedio extraordinario solo puede acudirse a su doctrina en casos patentes".
-
Exigeix no solament que hagi passat un temps desmesurat, si no també que, per accions o omissions, la part beneficiada pel dret generi objectivament en altra part una confiança seria que el dret ja no serà exercitat. Com diu la AP Lleida, sec. 2ª, S 27-1-2006, nº 32/2006, rec. 526/2005, "el mer transcurs del temps sense exercir els drets no és per se una conducta contrària al principi de la bona fe. El simple transcurs del temps, en els terminis assenyalats pel legislador, desembocarà en la prescripció o caducitat dels drets, però no necessàriament en la Verwirkung". I com diu la STS de 16 desembre de 1991, "no se puede afirmar que ejercita sus derechos de mala fe quien lo hace dentro del plazo legal, sin que previamente existan hechos, actos o conductas suyos que engendren, rectamente entendidos, en el obligado la confianza de que aquellos no se ejercitarán".
-
Aquesta doctrina verwirkung és de molt difícil aplicació en les obligacions recíproques, quan una part ha complet amb les seves obligacions i el que reclama és el compliment de l'altra. Així diu la AP Huesca, sec. 1ª, S 21-3-2006, nº 74/2006, rec. 350/2005, que "el retraso desleal no se puede predicar allí donde ambas partes han de cumplir respectivas pretensiones, y una de ellas ha cumplido, conociendo la otra su obligación de cumplir. En similar sentido se ha pronunciado también, por citar sólo las más recientes, la sección novena de la Audiencia Provincial de Valencia en su sentencia de 27 de octubre de 2005 y la sección tercera de la Audiencia Provincial de Burgos en su sentencia de 29 de noviembre de 2005 ".
Ens els casos com el present, és cert que hi ha doctrina menor -la de les Audiències- contradictòria. Així tenim tres posicions:
1) La que aplica a tota l'obligació (capital i interessos) la doctrina del retard deslleial en l'exercici del dret (verwirkung), exercici doncs que esdevé abusiu i, per tant, il·lícit, doctrina que ha seguit la sentència aquí impugnada: Així, per exemple, AP Barcelona, sec. 17ª, S 26-11-2004, nº 685/2004 i AP Sevilla, sec. 5ª, S 7-11-2003, nº 747/2003, que diu "Dicho periodo de tiempo es suficiente amplio para estimar que estamos ante un ejercicio tan tardío del derecho de la entidad actora, como para estimar que era patente e inequívoca la voluntad de no ejercitarlo, generando la suficiente confianza en los demandados de que no tendría lugar ninguna reclamación respecto de dicho préstamo (...) Esa confianza generada en los demandados impide estimar la pretensión de la entidad actora al ser contrario al principio de la buena fe y desde luego a la seguridad jurídica, al tratarse de una situación aparente, que debe protegerse, aunque de ello resulte un sacrificio para el interés o para el derecho de otros, porque el evidente retraso en el ejercicio de su derecho, ha sido imputable exclusivamente a la inactividad de la entidad actora, que ni siquiera ha señalado algún motivo que justificasen la imposibilidad de ejercitarlo bien judicial o extrajudicialmente, sin olvidar el evidente perjuicio que este retraso injustificado en los demandados produciría de estimar la pretensión, al obligársele al pago de unos intereses de demora desproporcionadamente altos, con relación al importe del principal por el excesivo tiempo transcurrido, en ningún caso imputables a ellos".
2) La doctrina majoritària, que no aplica tal doctrina, al no haver cap motiu per creure raonablement que es pugui crear en el deutor incomplidor la confiança que el dret ja no serà exercitat pel simple fet que no s'hagi exercitat l'acció en un temps considerat, sempre subjectivament, raonable, excepte que hi hagin altres accions o omissions del creditor que puguin generar tal confiança en l'altra part de que ja no serà exercitada l'acció, i menys encara quan el creditor és una entitat de crèdit, que professionalment es dedica a deixar capital a canvi d'interessos i on la condonació dels préstecs queda fora del seu modus operandi.
Així diu la AP Burgos, sec. 3ª, S 14-3-2006, nº 138/2006, rec. 477/2005 que, "ante un contrato de préstamo, que es un contrato real, pues, se perfecciona con la entrega del dinero al prestatario y que una vez formalizado genera la obligación, solo a cargo de éste, de devolver el capital prestado y ello sin necesidad de requerimiento del acreedor,...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
SAP Tarragona 150/2011, 25 de Marzo de 2011
...i en el mateix sentit STS 16-2-2006, nº 128/2006 ). En base a aquesta Jurisprudència, aquesta Audiència ve reiterant ( SAP TARRAGONA, secc. 3a, de 30 de abril de 2007 ) la no aplicació de la doctrina del retard deslleial en l'exercici del dret ( verwirkung ) en aquests casos, perquè, com di......
-
SAP Tarragona 314/2017, 10 de Octubre de 2017
...i en el mateix sentit STS 16-2- 2006, nº 128/2006 ). En base a aquesta Jurisprudència, aquesta Audiència ve reiterant (SAP TARRAGONA, secc. 3a, de 30 de abril de 2007 ) la no aplicació de la doctrina del retard deslleial en l'exercici del dret ( verwirkung ) en aquests casos, perquè, com di......
-
SAP Tarragona 360/2014, 4 de Noviembre de 2014
...i en el mateix sentit STS 16-2-2006, nº 128/2006 ). En base a aquesta Jurisprudència, aquesta Audiència ve reiterant (SAP TARRAGONA, secc. 3a, de 30 de abril de 2007 ) la no aplicació de la doctrina del retard deslleial en l'exercici del dret (verwirkung) en aquests casos, perquè, com diu l......