SAP Barcelona 370/2011, 7 de Julio de 2011
| Ponente | MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA |
| ECLI | ES:APB:2011:7774 |
| Número de Recurso | 646/2010 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 370/2011 |
| Fecha de Resolución | 7 de Julio de 2011 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 14ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
SECCIÓ CATORZENA
Rotlle 646/10
Judici 513/2008
Jutjat de 1a. Instància núm. 3 de Sant Feliu de Llobregat
S E N T È N C I A n. 370/2011
Magistrat/ades:
Il·lm. Sr. FRANCISCO JAVIER PEREDA GÀMEZ
Il·lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA
Il·lm. Sr. ADOLFO LUCAS ESTEVE
Barcelona, set de juliol dos mil onze
La Secció Catorzena de l'Audiència Provincial de Barcelona HA VIST en apel·lació les actuacions número 646/2010, seguides pels tràmits del judici ordinari número 513/2008 en el Jutjat de 1a Instància núm. 3 de Sant Feliu de Llobregat a instàncies de D. Gustavo i D. Marcos representats per la Procuradora Sra. Mª. Paz López Lois contra Dª. Valentina i D. Urbano representats pel Procurador Sr. Jordi Ribó Cladellas que estan pendents de ser resoltes en virtut del recurs d'apel·lació interposat per la demandada contra la sentència dictada el dia 3 de maig 2009 pel Jutjat de 1a. Instància.
ANTECEDENTS DE FET
La part dispositiva de la sentència objecte d'apel·lació és la següent: "FALLO: que debo ESTIMAR y ESTIMO parcialmente LA DEMANDA interpuesta por la Procuradora, Dª. Sandra Aguiran Mateu, en nombre y representación de D. Gustavo, en calidad de tutor de Dª. Enma, a quien sucedieron D. Gustavo y D. Marcos contra Dª. Valentina y D. Urbano en reclamación de nulidad de apoderamiento y de compraventa, más costas, por lo que debo declarar y declaro la nulidad de la compraventa de 18 de agosto de 2005 sobre la finca registral número NUM000, sita en Cuevas de Amaya, Burgos, CALLE000 NUM001 . Que debo DESESTIMAR Y DESESTIMO el resto de pretensiones interpuestas en la demanda por la Procuradora, Dª. Sandra Aguiran Mateu, en nombre y representación de D. Gustavo, en calidad de tutor de Dª. Enma, a quien sucedieron D. Gustavo y D. Marcos contra Dª. Valentina y D. Urbano . En materia de costas no se hace especial pronunciamiento".
La part demandada apel·là contra la sentència dictada pel Jutjat de 1a Instància núm. 3 de Sant Feliu de Llobregat en base als arguments que consten en el seu escrit, del qual es va donar trasllat a la contrapart que s'hi va oposar. Prèvia la tramitació corresponent i trameses les actuacions a l'Audiència Provincial, es va assenyalar per a deliberació del Tribunal el dia 9 de juny d'enguany.
La ponent d'aquesta resolució ha estat la magistrada Il·lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA.
FONAMENTS DE DRET
El tutor de la Sra. Enma demanda perquè es declari la nul·litat de l'apoderament especial que el juliol del 2004 hauria atorgat a favor de la seva filla Valentina i la venda d'una finca a Cuevas de Amaya que l'apoderada va concertar l'agost del 2005 amb el seu marit. Sosté que la Sra. Enma havia estat diagnosticada de Parkinson i de la malaltia de Cuerpos de Lewy que li provocà una demència progressiva i irreversible que el 2004 ja afectava la seva capacitat intel·lectiva i volitiva. Amb caràcter subsidiari, s'exercita acció de nul·litat per simulació absoluta i també amb caràcter subsidiari l'acció de rescissió per lesió ultra dimidium .
Els demandats s'oposen a la demanda. Després de posar en coneixement del Jutjat que la seva mare havia mort després que s'iniciés el procediment, afirmen que la Sra. Enma, quan va atorgar el poder al seu favor, ho va fer conjuntament amb el seu marit que tenia capacitat per fer-ho. Respecte a la venda, explica que la finca estava en molt mal estat i que el preu que es va pagar va ser de 4.800 #, 3.000# dels quals van ser entregats en un moment anterior a l'acte de l'escriptura.
La sentència declara provat que la Sra. Enma estava capacitada quan va atorgar els poders en favor de la seva filla, per tant, l'acció exercida amb caràcter principal és desestimada. Per contra estima la formulada de forma subsidiària i declara la nul· litat de la compravenda per simulació absoluta.
Contra aquesta resolució recorren els demandats que insisteixen que la demanda ha de ser desestimada.
El Sr. Gustavo, quan va interposar la
demanda com tutor de la seva mare, manté que la casa que la seva germana, com a apoderada, va vendre al seu marit era privativa de la mare. La documentació aportada per aquest litigant (que ha prosseguit el judici com a cohereu) permet descartar que fos així, encara que la falta de plànols viaris fins el 1976, la no inscripció d'alguna finca i el canvi de nominació de carrers a la localitat de Cuevas de Amaya pot haver introduït algun dubte, que amb la documentació aportada ha quedat esvaït. Així resulta que la casa que Doña. Valentina, fent ús del poder especial que els pares li havien atorgat va vendre al seu marit, era la que estava situada el C/ DIRECCION000 núm. NUM002 de Cuevas de Amaya, abans c/ CALLE000 núm. NUM001
. A l'escriptura es feia constar que la casa era dels seus pares per compra efectuada el 13 d'octubre de 1953 als Srs. Bernardino, María Inés i Eulalio . Aquesta escriptura per la que els pares dels ara litigants van adquirir la propietat d'aquesta casa també ha estat aportada a les actuacions (f. 114). En aquest document, es descriu que la casa consta de planta baixa i un pis, que llinda al nord, sud i oest amb carrers públics i a l'est amb la casa del Sr. Leoncio . La descripció es correspon plenament amb la que ja constava en el cadastre en vida encara del pare (folis 71 i 78) i amb les fotografies preses pel pèrit de la part demandant. Per contra, la casa que refereix aquest litigant, la va adquirir la seva mare per donació el 7 de novembre de 1961. Es descriu com una casa amb planta baixa i paller i es fixen uns llindars que són clarament discrepants amb el que resulta d'aquella documentació aportada pel mateix demandant.
El possible error del demandant en la identificació de la finca litigiosa, al marge que no s'explica amb la documentació aportada per aquesta part, no resulta intranscendent perquè la finca venuda era propietat del pare i de la mare (casats en règim de societat de ganancials) i van ser els dos qui el 13 de juliol de 2004 van atorgar poders a la seva filla Valentina perquè pogués vendre totes les propietats de les que fossin titulars en el terme de Cuevas de Amaya amb el preu, pactes i condicions que lliurement considerés oportú.
La falta de capacitat que invoca el demandant (posteriorment també un altre dels quatre germans com a cohereu ) com a motiu de nul·litat dels poders i posteriorment de la compravenda, només afectaria la mare. Al pare no se li atribueix cap malaltia que pogués afectar la seva capacitat.
La sentència de primera instància correctament descarta que hagi quedat acreditat que la malaltia que tenia la Sra. Enma hagués afectat la seva capacitat cognitiva ( article 1263CC ) i aquesta conclusió ha de ser plenament compartida per aquest Tribunal. S'ha de partir que a la Sra. Enma no se la va declarar judicialment incapaç fins el 8 de maig del 2007, tres anys després d'haver atorgat aquells poders especials en favor d'una de les seves filles. Atès que la capacitat es presumeix i que la incapacitat ha de ser acreditada, corresponia al demandant demostrar que la seva mare ja estava mancada de la suficient capacitat cognitiva quan va acudir a la notaria del Sr. Calafell Oliver. I com bé raona el Jutjat aquesta falta de capacitat no s'ha acreditat. La situació que descriu el metge forense en el seu informe de 2007 no es pot traslladar al juliol del 2004, com tampoc poc ser-ho la que reflecteix el de 9 de novembre de 2006. L'anterior, més proper a aquella data, és el de 14 de febrer de 2000 que precisament no evidencia una falta de capacitat cognitiva compatible amb una situació de incapacitat. Lògicament la situació que presentava la Sra. Enma el febrer del 2000 no deuria ser la del juliol del 2004 perquè la malaltia que l'afectava, malauradament evolucionava però no s'ha practicat prova...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
La ley aplicable a los contratos internacionales. Jacobo de las leyes y la ley del lugar de celebración del contrato
...que se rige, en el caso de contratos relativos a bienes inmuebles, por la Ley del lugar donde tales bienes se encuentran (SAP Barcelona 7 julio 2011 [ley aplicable a la rescisión por lesión de finca situada en Burgos e inaplicación de los arts. 321 ss. Compilación Cataluña]) 203 . La venta ......