SAP Barcelona 56/2012, 11 de Enero de 2012
| Ponente | SANTIAGO VIDAL MARSAL |
| ECLI | ES:APB:2012:537 |
| Número de Recurso | 246/2011 |
| Procedimiento | APELACIóN PENAL |
| Número de Resolución | 56/2012 |
| Fecha de Resolución | 11 de Enero de 2012 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 10ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
Sala Penal ( Secció 10ª)
Recurs d'apel·lació nº 246/11-C
Procediment Abreujat nº 194/11
Jutjat Penal nº 1 de Mataró
S E N T È N C I A
Magistrats/ada
Il·lma Sra. MONTSERRAT COMAS ARGEMIR CENDRA
Il·lm. Sr. JOSÉ MARIA PLANCHAT TERUEL
Il·lm. Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL
Barcelona, onze de gener de dos mil dotze
Vist en grau d'apel·lació per la Secció 10ª d'aquesta Audiència provincial, la causa de procediment abreujat nº 194/11 del Jutjat Penal nº 1 dels de Mataró, en tràmit en aquest tribunal de segona instància amb motiu dels recursos formalitzats per la respectiva representació processal dels acusats Isidro i Rosendo
, contra la sentència condemnatòria dictada per l'esmentat òrgan unipersonal el dia 27 d'octubre de 2011, per delicte de robatori amb violència i lesions. Ha estat designat ponent el magistrat Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL, qui exposa la decisió unànime de la Sala.
Antecedents Processals
La part dispositiva de la sentència apel·lada recull el següent contingut literal: " FALLO que debo condenar y condeno a Rosendo como autor criminalmente responable de un delito de robo con violencia e intimidación, en grado de tentativa, subtipo agravado de uso de instrumento peligroso, en concurso medial con allanamiento de morada y concurriendo la circunstancia modificativa agravante de disfraz, y le impongo la pena de TRES AÑOS y DOS MESES de prisión, con inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo durante la condena. Asimismo, como autor de una falta de lesiones, le condeno a la pena de DOS MESES de MULTA con cuota diaria de 3 euros, responsabilidad prsonal subsidiaria de un día de privación de libertad por cada dos cuotas no satisfechas. Como autor de una falta de maltrato físico sin causar lesión, le condeno a la pena de UN MES de MULTA con idéntica cuota y responsabilidad personal en caso de impago. Le impongo la medida de prohibición de acercamiento y comunicación por cualquier medio con los perjudicados Visitacion, Ambrosio, Ángel Daniel y Marino, tanto respecto de su persona como domicilio, lugar de trabajo y cualquier otro donde se encuentren, a una distancia no inferior a 1.000 metros.
Condeno al acusado Isidro como autor del mismo delito de robo con violencia e intimidación, en grado de tentativa, subtipo agravado de uso de instrumento peligroso, en concurso medial con allanamiento de morada, condurriendo ls circunstancias agravante de disfraz y atenuante de reparación parcial del daño, a la pena de TRES AÑOS de prisión con accesoria legal de inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo durante la condena. Asimismo, como autor de una falta de lesiones le condeno a la pena de UN MES y VEINTE DIAS de MULTA, con cuota diaria de 3 euros y responsabilidad personal subsidiaria de un día de privación de librtad por cada dos cuotas no satisfechas. Finalmente, como autor de una falta de maltrato físico sin ausar lesión, le condeno a 25 DIAS de MULTA con igual cuota y responsabilidad subsidiaria. Le impongo también la medida de prohibición de acercamiento o comunicación con las víctimas por plazo de 6 meses y a distancia no inferior a 1.000 metros.
En concepto de responsabilidad civil, deberán indemnizar conjunta y solidariamente a Visitacion en la suma de 900 euros, y a Ángel Daniel en la suma de 3.600 euros, mas sus intereses legales. Se les impone el pago de las costas por mitad".
Contra l'esmentada resolució van interposar -dins de termini legal- recurs d'apel·lació les defenses d'ambdós acusats. Admesos a tràmit per provisió de 23 de desembre de 2011, prèvia impugnació del Ministeri Fiscal es van elevar les actuacions a aquesta Superioritat.
Per interlocutòria de 28 de novembre 2011 es va prorrogar la situació de presó provisional fins al límit de la ¿ de la pena imposada, per la qual cosa l'acusat Isidro va ser posat en llibertat provisional el proppassat 23.12.11. L'acusat Rosendo no compleix l'esmentat termini legal màxim fins al propvinent 22 de gener de 2012.
Mitjançant provisió de 29 de desembre, es va designar magistrat ponent d'acord amb el torn preestablert i es va assenyalar el dia d'avui per a deliberació, votació i decisió de la Sala, sense celebració de vista pública atès que ni ha estat sol· licitada per la part recurrent ni la considera necessària el tribunal.
En la tramitació d'aquest recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la llei d'enjudiciament criminal.
FETS PROVATS
S'accepta íntegrament el relat fàctic de la sentència apel·lada, que es dóna per reproduïda a fi d'evitar reiteracions inútils.
FONAMENTS DE DRET
Recurs formalitzat per la defensa de Isidro
-
El recurrent fonamenta l'apel·lació de la sentència condemnatòria dictada pel jutjat penal de Mataró en un sol motiu a l'empara del que recull l' art. 790.3 Lecrim, consistent en : Infracció de llei ( art. 66.1 CP ) derivada de desproporció en la individualització de la pena privativa de llibertat, atès que no s'han compensat íntegrament la circumstància agreujant de disfressa i l'atenuant de reparació econòmica parcial del dany ocasionat.
Considera la defensa, en síntesi, que si bé és cert que la consignació de 1.000 euros no satisfà la totalitat de les responsabilitats civils fixades a favor dels perjudicats pel delicte, cal tenir en compte que sí supera amb escreix la indemnització concreta establerta per lesions en favor de la Sa. Visitacion, que ell va ocasionar i van ser de poca gravetat, i en conseqüència, sol· licita que a l'empara del que permet l' art. 66.1-6è del Codi Penal, es compensin l'esmentada agreujant de l' art. 22.2on i l'atenuant de l' art. 21.5ª, amb determinació de la pena en el mínim legal de la meitat inferior prevista en l' art. 242.1-2 del Codi, és a dir 1 any i 9 mesos de presó.
La tesi haurà de ser desestimada. Com en afers similars ha establert la jurisprudència del nostre Tribunal Suprem, entre d'altres les STS de 21 de febrer de 2003 i 2 de gener de 2007, la finalitat compensatòria que recull l' art. 66 de la LO 5/10 de 22 de juny a l'hora d'individualitzar la resposta punitiva, té uns criteris reductors que fixa la pròpia norma, com són la personalitat de l'autor, la major o menor gravetat dels fets, i la naturalesa de les circumstàncies concurrents. És a dir, es deixa a criteri motivat de la jutge penal d'instància la valoració d'unes i altres. Aquesta valoració no és revisable en fase de recurs si la sentència apel·lada explica els factors que ha tingut en compte, i com a tribunal de 2ª instància constatem que aquest deure ( art. 24.1 i 120.3 CE ) es compleix amb escreix en aquest cas.
En el FD VII de la resolució la jutge " a quo " desenvolupa fins a quatre dades que ha considerat rellevants per a arribar a la determinació de la pena privativa de llibertat en 3 anys. La Sala els comparteix plenament. D'una banda, la brutalitat de l'acció agressiva duta a terme sobre un dels membres de la família a qui van colpejar, sense cap necessitat, abans de lligar-la de mans; en segon lloc, l'avançada edat de la víctima; tot...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba