SAP Girona 402/2010, 29 de Noviembre de 2010
| Jurisdicción | España |
| Fecha | 29 Noviembre 2010 |
| Número de resolución | 402/2010 |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE GIRONA
SECCIÓ SEGONA
Rotlle d'apel·lació civil núm. 502/2010
Prové: JUTJAT PRIMERA INSTÀNCIA 2 FIGUERES
Procediment núm. 490/2007
Classe: Judici ordinari.
SENTÈNCIA 402/2010
Il·lms. Srs:
PRESIDENT
JOSÉ ISIDRO REY HUIDOBRO
MAGISTRATS
JOAQUIM FERNANDEZ FONT
JAUME MASFARRÉ COLL
Girona, 29 de novembre de dos mil deu
En aquesta segona instància ha comparegut com a part apel·lant Susana, representada per la procuradora MAITE DE BEDOYA BANÚS, i com a part contra la qual s'apel·la Amalia, Aquilino I Cesar
, representats per la procuradora ESTHER
SIRVENT CARBONELL.
ANTECEDENTS DE FET
Aquest procés es va iniciar arran de la demanda presentada en nom de Susana contra Amalia, Aquilino I Cesar .
La decisió de la Sentència que va posar fi a la primera instància diu així:
"
Que desestimando la demanda interpuesta por Dña. Susana ABSUELVO a los demandados Doña. Amalia, Aquilino y Cesar de cuantos pedimentos se contenían en la misma.
Acuerdo alzar las medidas cautelares acordadas sin perjuicio de lo previsto en el art. 744 de la LEC .
Condeno en costas a la parte actora. ".
En aplicació de les normes de repartiment vigents en aquesta Audiència Provincial, aprovades per la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ha correspost el coneixement d'aquest recurs a la Secció Segona. QUART. En la seva tramitació s'han observat les normes processals aplicables a aquesta classe de recurs, les parts han efectuat les al·legacions que es poden veure en els respectius escrits presentats en aquesta segona instància, als quals es respon en els fonaments jurídics següents. Per a la deliberació i votació del recurs, s'assenyala el dia 29 de novembre de 2010.
Conforme al que estableixen les normes de repartiment indicades, es va designar com a ponent d'aquest recurs l'Il·lm. Sr. JOAQUIM FERNANDEZ FONT, qui expressa en aquesta Sentència el criteri unànim de la Sala.
FONAMENTS DE DRET
La Sra. Susana demanava la protocol·lització del testament hològraf de la Sra. Salvadora on la instituïa hereva universal.
També afegia unes altres peticions accessòries, amb la finalitat que els demandats li lliuressin la totalitat dels béns de l'herència.
Els demandats es van oposar a la demanda sobre la base de dues al·legacions fonamentals: D'una banda, litispendència perquè encara estava en tràmit un procediment de jurisdicció voluntària on la demandant també estava reclamant contra ells la mateixa protocol·lització. D'una altra, que al document li mancava un requisit essencial per poder-lo considerar un testament hològraf, com és l'expressió del dia, mes i any de l'atorgament.
La sentència de primera instància ha considerat acreditat que la Sra. Amalia tenia plena capacitat mental per fer testament i que el document va ser escrit per ella. No obstant, denega la seva protocol·lització perquè no hi consta la data complerta en què es va atorgar.
La demandant no està d'acord amb aquesta decisió i la impugna. El recurs, que fa moltes al·legacions que en realitat no tenen cap interès a l'hora de resoldre la qüestió que es planteja a la segona instància, bàsicament es fonamenta en dues idees centrals. Per una part, els requisits formals d'un determinat acte jurídic s'han d'interpretar d'una manera flexible, que no els privi d'eficàcia. Així s'hauria d'entendre la necessitat de fer constar la data complerta en un testament d'aquesta classe. D'una altra, de les proves presentades hauria quedat completament demostrat que, tot i que no consti la data complerta en el testament, va ser atorgat el dia 4 de març de 2.005.
La resolució de la qüestió litigiosa passa per tenir presents dues afirmacions fàctiques de la sentència impugnada que han quedat fermes perquè ningú no les ha impugnat:
Primer, que la Sra. Amalia tenia plena capacitat mental per disposar dels seus béns per causa de mort.
Segon, que el document quina protocol·lització es demana va ser escrit per ella.
De fet, resolent aquests dos temes, la citada sentència ha entrat a valorar dues qüestions que ni tan sols havien estat discutides a cap de les dues contestacions a la demanda. Curiosament es van plantejar com a qüestions controvertides a l'audiència prèvia.
En qualsevol cas, el que ens interessa destacar és que aquest tribunal no podrà entrar a resoldre-les perquè els pronunciaments de primera instància han esdevingut ferms.
Des d'una perspectiva jurídica, l'aplicació del Codi de Successions és correcta ja que era la norma vigent al temps de la mort de la causant (14 de març de 2.005).
De totes maneres, tampoc veiem que l' article 421-17.2 de l'actual Llibre Quart del CCC hagi introduït cap novetat rellevant per resoldre la qüestió que ens ocupa, ja que continua exigint per a la validesa del testament hològraf que hi consti "la data de l'atorgament".
Sembla obvi dir que qualsevol data està integrada per l'expressió del dia, del mes i de l'any. Una altra cosa és l'abast d'aquesta exigència i que sigui interpretada d'una manera més o menys rígida o formal.
Tampoc podem passar per alt que la decisió d'aquest mateix tribunal (interlocutòria de 14 de maig de 2.008) dictada en el procediment de jurisdicció voluntària en què la mateixa demandant va reclamar la protocol·lització del testament contra els mateixos demandats, en absolut pot condicionar el pronunciament actual, senzillament perquè no té força de cosa jutjada, com s'encarregava de dir clarament l' article 121 del Codi de Successions .
La mateixa previsió fa l'actual article 421-18.3 del CCC . Per això va ser totalment correcte el contingut de la interlocutòria del Jutjat de Primera Instància de 16 de juny de 2.008 que, després de l'audiència prèvia, va refusar l'al·legació de litispendència feta pels tres demandats.
El procés de jurisdicció voluntària, per la seva pròpia finalitat i naturalesa, no està obert a la pràctica generalitzada de proves com succeeix en un procés declaratiu com el present. Per tant, és perfectament possible que allò que no queda clar dins del primer, a la vista de l'amplitud de les proves que es poden presentaren el segon, sí que hi quedi en aquest darrer.
Fetes les anteriors precisions amb la finalitat de centrar el tema litigiós, podem entrar a resoldre'l.
Com ja hem dit, la desestimació de la demanda es fonamenta en què en el presumpte testament hològraf no hi consta la data complerta de l'atorgament. La decisió de la jutgessa de primera instància es basa en la interpretació que fa de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 8 de juny de 1.998, que s'ocupava precisament de l'admissió o no d'un testament d'aquesta classe on no hi constava la data.
Avancem que al nostre parer la sentència impugnada dóna a aquesta sentència un abast exagerat, sense tenir en compte ni les circumstàncies fàctiques que existien en el cas que resolia i les evidents diferències que té amb aquest, ni tampoc el conjunt dels seus raonaments jurídics.
La citada sentència del Tribunal Superior comença dient que "el problema a resoldre per aquest Tribunal queda reduït a la determinació dels efectes de la manca de data" (s'entén en l'escrit que la part qualifica de testament hològraf i la sentència de "simple escrito que no puede considerarse testamento ológrafo" ... per "ausencia absoluta de fecha ....".).
Explica que "el testament hològraf, única forma testamentària en la que les últimes voluntats han d'expressar-se necessàriament per escrit de puny i lletra del testador (doncs en el testament tancat això és només facultatiu), ofereix, davant molts inconvenients, l'avantatge del que se n'ha dit "caràcter de soliloqui escrit" que, com a tal, possibilita una successió testamentària del tot secreta, doncs el causant pot mantenir ocult fins i tot el fet del propi atorgament, circumstància no possible en el testament tancat.
Ara bé, precisament per la seva simplificació formal, ha estat voluntat del legislador que els pocs requisits establerts fossin d'inexcusable observança, el que explica el rigor amb que la Jurisprudència tracta aquesta modalitat testamentària".
També diu " La Jurisprudència assenyala la irrellevància de l'ordre en que es col·loca l'any, el mes i el dia (S. de 4 d'abril de 1925); de la forma d'expressió, lletra o numeral, (així es dedueix de les sentències de 5 de gener de 1924 i 13 de maig de 1942, en supòsit de testaments no qüestionats en els quals la data constava en nombres). I la doctrina apunta, davant l'absència de casuística judicial, la validesa d'expressions de data fixada per calendari distint del Gregorià, la de testaments en els que la data de l'any no contingui les quatre xifres, considerant-ne suficients tres o inclús dues; la de testaments escrits en paper que porti impreses les...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
Adveración y protocolización de testamento cerrado. Código Civil de Cataluña
...otros medios técnicos, pero siempre que el testador lo conozca y pueda leerla en este medio. Como destaca la Sentencia nº 402/2010 de AP Girona, Sección 2ª, 29 de Noviembre de 2010 [j 1] el testamento ológrafo tiene muchos inconvenientes, pero goza de la la ventaja del que se ha dicho "cará......