SAP Tarragona 63/2008, 18 de Febrero de 2008
| Ponente | JOAN PERARNAU MOYA |
| ECLI | ES:APT:2008:247 |
| Número de Recurso | 47/2007 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 63/2008 |
| Fecha de Resolución | 18 de Febrero de 2008 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Tarragona, Sección 3ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE TARRAGONA
SECC. 3ª
Apel·lació 47/07
Verbal 33/06 del Jutjat de 1ª Instància 3 de Tortosa
S E N T È N C I A
PRESIDENT
Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU MOYA
MAGISTRATS
Il·lm. Sr. MANUEL GALAN SANCHEZ
Il·lma. Sra. Mª ANGELES BARCENILLA VISUS (suplent)
Tarragona, 18 de febrer de 2008.
Vist en aquesta Secció 3ª de la Audiència Provincial recurs d'apel·lació interposat per Íñigo i Juana, representats en aquesta instància pel Procurador Sra. Elías Arcalís i defensats pel Lletrat Sr.
Panisello Palomo, contra Sentència del Jutjat de 1ª Instància 3 de Tortosa de data 10-11-2006, en procediment Verbal 33/06, en
el que figura com a demandant TEYCO S.L. i com a demandats els recurrents.
ANTECEDENTS DE FET
En data 19-12-2006 es va presentar per Íñigo i Juana recurs d'apel·lació contra la Sentència d'instància que disposava: "Estimo íntegrament la demanda presentada per TEYCO S.L. contra Íñigo i Juana, i condemno a les codemandades a abstenir-se d'efectuar cap acte de disposició sobre les finques objecte de la present litis, descrita en el fonament jurídic segon d'aquesta resolució i reconèixer i respectar el dret de propietat del actor, respecte a les finques registrals objecte de la present litis, així com al pagament de les costes d'aquest procediment".
TEYCO S.L. en data 11-1-2007 es va oposar al recurs.
En la tramitació del present procediment, en aquesta alçada, s'han observat les normes i formalitats legals.
VIST i sent el Ponent el Il·lm. Sr. JOAN PERARNAU MOYA,
FONAMENTS JURÍDICS
S'interposa recurs al·legant inadequació de procediment, al considerar que el procediment verbal tramitat no és el procedent. Aquesta excepció va ser oposada al judici com a qüestió prèvia, i va ser desestimada, presentant-se protesta.
Examinada la demanda, diu aquesta que s'exercita una acció reivindicatòria (encapçalament de la demanda), dient en el FJ IX que "l'acció reivindicatòria que s'exercita és en aplicació de l' art. 348 CC ", i al suplico es reitera que "exercitant acció reivindicatòria...". Ara bé, també s'exercita, pel que sembla, l'acció de l' art. 41 LH, ja que es cita al FJ VIII. En tot cas, s'al·lega que l'actora és propietària de dues finques 0rústegues0, i que els demandats, propietaris de la finca del costat, han alterat el llindar que separava les finques -un camí-, de manera que han ocupat en total 870 m2 de les finques del actors, posant una tanca, de forma que es presenta "aquesta demanda exercitant acció reivindicatòria per a recuperar la possessió del terreny" (pàg. 7 de la demanda).
La quantia del plet es va fixar en 6.500 euros, conforme l' art. 251-2 LEC (FJ IV).
El motiu d'impugnació s'ha d'estimar.
És la demanda la que determina les accions que s'exerciten, accions de les que s'ha de defensar el demandat i en base a les quals articula la seva defensa, i en el present cas, expressa i reiteradament, es diu a la demanda que s'exercita l'acció reivindicatòria de l' art. 348 CC, per la qual cosa el procediment correcte que s'havia d'haver incoat i tramitat era el ordinari, al ser el que corresponia per raó de la quantia del plet (6.500 euros).
És cert però, que en la demanda, molt confusa, també sembla que exercitava l'acció de l' art. 41 LH, ja que la menciona, i que es deia que el procediment a seguir era el verbal de l' art. 250-1-7 LEC (FJ V). Ara bé, ni el que digui la demanda en relació al procediment vincula al Jutge, al ser el tipus de procediment a seguir norma imperativa; ni era acumulable a una acció reivindicatòria una acció de l' art. 41 LH, per haver-se tramitar en procediments diferents i prohibir-lo l' art. 73-1-2 LEC ; ni el procediment de l' art. 41 LH podia utilizar-se per aconseguir el que es volia, ja que es un procediment exclusivament per a tutelar el dret inscrit al Registre, però que no empara ni permet la defensa de les dades fàctiques que consten al Registre, com són la superfície de les finques, els llindars de les mateixes, etc. En definitiva, quan la pertorbació no es refereix al dret inscrit, si no a les dades fàctiques o físiques inscrites de les finques -superfície, cabuda, llindars, etc.-, dades que queden fora de la presumpció d'exactitud del art. 38 LH, de manera que el que es vol defensar són tals dades fàctiques, el procediment a seguir no pot ser el de l' art. 41 LH. I, en el present cas, a més, com dèiem, d'exercitar-se expressament una acció reivindicatòria, a més de no ser acumulable en un verbal a la del art. 41 LH, es tractava de determinar si efectivament els demandats havien alterat els llindars de les finques i ocupat part de les finques de l'actora, per la qual cosa l'objecte del plet excedia del procediment especial i limitat de l' art. 41 LH.
Com diu l'AP Toledo, sec. 1ª, S 12-2-2007, nº 24/2007, "las acciones que protegen el dominio son múltiples, cada una de ellas a hacer valer en el cauce procesal correspondiente y con distinta eficacia, una de las cuales es la acción de protección del derecho inscrito con fundamento en la legitimación registral prevista en el art.38 de la LH, acción a la que se refiere el art.41LH, y otra es la acción reivindicatoria que prevé el art.348 del C. Civil, que se puede hacer valer evidentemente fuera del cauce que refiere el art.41 LH y por los tramites del declarativo correspondiente. Por ello, el art.41 solo establece la posibilidad ("podrán ejercitarse") de que la acción real de protección del dominio inscrito se ejercite por esta vía, pero no concibe el procedimiento del art.41 LH como obligatorio ni como exclusivo cauce de defensa procesal y jurídica del derecho de propiedad. Además el del art.41 LH es un juicio sumario, rápido y privilegiado, tendente a lograr la efectividad de los derechos dimanantes de la inscripción registral frente a quienes se opongan a aquellos o perturben su ejercicio o frente a aquellos perturbadores que tengan titulo inscrito si este no fuera bastante para legitimar sus actos, y como se concibe como juicio sumario tiene motivos de oposición restringidos y sus sentencias no producen eficacia de cosa juzgada ( arts 444 y 447 de la vigente LEC ), siendo evidente que este no puede ser el cauce único al que deban reconducirse todas las acciones de defensa del dominio, ni desde luego en el que deba...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
SAP Ávila 136/2008, 11 de Julio de 2008
...previo, y si no se pusieren de acuerdo, debe acudirse al juicio declarativo correspondiente para dilucidar en él la cuestión". SAP Tarragona 18/02/2008 CUARTO En virtud del contenido del art. 394 LEC, ha de mantenerse la condena en costas de la primera instancia al ser desestimadas íntegram......