SAP Lleida 212/2012, 23 de Mayo de 2012
| Ponente | ALBERTO GUILAÑA FOIX |
| ECLI | ES:APL:2012:386 |
| Número de Recurso | 278/2011 |
| Procedimiento | RECURSO DE APELACIóN |
| Número de Resolución | 212/2012 |
| Fecha de Resolución | 23 de Mayo de 2012 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Lleida, Sección 2ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE LLEIDA
Secció segona
Rotlle núm. 278/2011
Judici verbal núm. 1424/2010
Jutjat Primera Instància 3 Lleida (ant.CI-3)
SENTÈNCIA núm. 212/2012
President/a:
SR. ALBERT GUILANYA FOIX
Magistrats/ades :
SR. ALBERT MONTELL GARCIA
SRA. ANA CRISTINA SAINZ PEREDA
Lleida, vint-i-tres de maig de dos mil dotze
La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau d'apel·lació, les actuacions de judici verbal número 1424/2010, del Jutjat Primera Instància 3 Lleida (ant.CI-3), en virtut del recurs interposat per la part demandada, GRUP NASTASI, SL, representat/da pel procurador/a ROSA SIMO ARBOS i assistit/da pel/per la lletrat/da Jose Ignacio Saenz De Buruaga Marco contra sentència de data u de febrer de dos mil onze dictada en el procediment esmentat, rotlle de sala núm. 278/2011. La part actora, Marcelina, representat/da pel/per la procurador/a DIVINA LLUISA DE MUELAS DRUDIS i assistit/da pel/per la lletrat/da CRISTOBAL RAMO FRONTIÑAN s'oposa a l'apel·lació. És ponent d'aquesta resolució el magistrat Sr. ALBERT GUILANYA FOIX.
ANTECEDENTS DE FET
La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data u de febrer de dos mil onze, és la següent: "
Por todo lo expuesto,
SE DESESTIMA LA DEMANDA DE OPOSICIÓN CAMBIARIA INTERPUESTA por el/la Procurador/a Sr/a. Simo en representación de GRUP NASTASI S.L. y por ello,
SE DECLARA PROCEDENTE QUE SIGA ADELANTE EL JUICIO CAMBIARIO, MANTENIÉNDOSE EN SU CASO LOS EMBARGOS TRABADOS.
SE CONDENA a GRUP NASTASI S.L. al pago de las costas procesales causadas. [...]"
Contra l'anterior sentència, la representació processal de GRUP NASTASI, SL va/n interposar recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona. TERCER. La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat/ada ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 9 de maig de 2012 per a la votació i decisió.
En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.
FONAMENTS DE DRET
La part executada recorre contra la sentència de primera instància i ho fa al·legant, en un llarg escrit de recurs, tot un seguit de fets que, a dir de l'apel·lant, suposen una errònia valoració de la prova, ja que tot porta a pensar que la part executant és deutora d'una quantitat que ultrapassa amb molt la que aquí reclama i que cal compensar.
La part apel·lada s'oposa la recurs i demana la íntegra confirmació de la sentència de primera instància.
L'únic motiu d'oposició al despatx de l'execució és la compensació de crèdits, que el jutge a quo no aprecia i que la part apel·lant considera que sí que concorre i entén que la sentència ha valorat erròniament la prova. Doncs bé, certament que dins de les possibles maneres d'extinció de les obligacions, tal i com resulta dels arts. 1156, 1195 i 1202 del C.c . la compensació n'és una d'elles. Se'n poden distingir tres modalitats: la convencional, que es produeix per un simple acord de voluntats en atenció de la llibertat contractual establerta a l' art. 1255 del C.c .(no és el cas); la legal, que per a ser eficaç cal que reuneixi els requisits establerts als arts. 1195 i 1196 del C.c .(tampoc es dóna el cas) i, finalment, la judicial, en la qual no s'exigeix que concorrin tots els requisits establerts pel codi civil, podent-ne faltar algun, normalment el de la liquides o el de l'exigibilitat, però que seran determinats a la pròpia sentència.
Pel que fa a la forma a través de la qual el demandat (en aquest cas demandant en oposició a un procés executiu) pot fer valer eficaçment la compensació davant el creditor que el demanda, el Tribunal Suprem no ha tingut inconvenient en que s'hagi pogut al·legar com a simple excepció o, fins i tot, com a mera al·legació d'un fet extintiu quan es tracta de la compensació legal ( sentències de 6 de febrer de 1985 i 7 de març de 1988 ) que ja hem dit no concorria en aquest cas.
Sigui com sigui, el que és cert és que la compensació judicial exigeix, sinó d'antuvi i abans del procediment (compensació legal), sí que en el propi procediment es declari que els deutes que s'han de compensar siguin recíprocs, líquids i exigibles, cosa que segons la sentència apel·lada no succeeix ja que mancaria la liquiditat i exigibilitat del deute a compensar aspecte aquest en que discrepa l'apel·lant.
Doncs bé, anant més enllà en l'examen de que ha d'entendre's per liquiditat del deute, cal assenyalar que els pronunciaments...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
AAP Lleida 118/2017, 16 de Junio de 2017
...resolvió en el Juzgado de Primera Instancia 3 de Lleida en sentencia 1 de febrero de 2011, confirmada por la sentencia de la Audiencia Provincial de Lleida de 23 de mayo de 2012, que en la actualidad ha devenido firme y que vincula a dicho Juzgado, siendo que los pagarés tenían la misma fin......