SAP Barcelona 710/2012, 19 de Julio de 2012
| Ponente | SANTIAGO VIDAL MARSAL |
| ECLI | ES:APB:2012:7610 |
| Número de Recurso | 130/2012 |
| Procedimiento | APELACIóN PENAL |
| Número de Resolución | 710/2012 |
| Fecha de Resolución | 19 de Julio de 2012 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 10ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
Sala Penal. Secció desena
Recurs d'Apel.lació nº 130/12-C
Procediment Abreujat nº 362/11
Jutjat Penal nº 3 de Terrassa
S E N T È N C I A
Il.lms/a magistrats/ada
Sr. JOSE MARIA PLANCHAT TERUEL
Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL
Sra. ESMERALDA RIOS SAMBERNARDO
Barcelona, dinou de juliol de dos mil dotze
Vist en grau d'apel.lació per aquesta Secció desena de l'Audiència provincial, el procediment abreujat nº 362/11 del Jutjat Penal nº 03 dels de Terrassa, en tràmit en aquest tribunal de segona instància amb motiu del recurs formalitzat per la representació processal de l'acusat Alvaro, contra la sentència dictada per l'esmentat òrgan unipersonal el dia 13 d'abril de 2012 per delicte de receptació. Ha estat designat ponent l'Il.lm Sr. SANTIAGO VIDAL I MARSAL, qui exposa la decisió de la Sala.
Antecedents Processals
La part dispositiva de la sentència apel.lada recull el següent contingut literal: " FALLO que debo condenar y condeno a Alvaro como autor responsable de un delito de receptación, con la concurrencia de la circunstancia modificativa de la responsabilidad criminal atenuante de dilaciones indebidas, a la pena de SEIS MESES de PRISIÓN, inhabilitación especial para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo, y al pago de las costas procesales. Hágase entrega definitiva a su legítima propietaria del teléfono móvil intervenido ".
Contra l'esmentada resolució va interposar -dins de termini legal- recurs d'apel.lació la defensa de l'acusat. Admès a tràmit per provisió de 15 de maig de 2012, prèvia impugnació del Ministeri Fiscal es van elevar les actuacions a aquesta Superioritat. Per provisió de 21.6.12 es va designar magistrat ponent i es va assenyalar el dia d'ahir per a deliberació, votació i decisió. No s'ha celebrat vista pública en no haver estat sol·licitada pel recurrent ni considerar-la necessària el tribunal.
En la tramitació d'aquest recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la llei d'enjudiciament criminal.
FETS PROVATS
S'accepta el relat fàctic de la sentència apel.lada, que es dóna per íntegrament reproduït a fi d'evitar reiteracions inútils.
FONAMENTS DE DRET El recurrent fonamenta l'apel·lació en un únic motiu que desenvolupa sota el genèric títol "d'al·legacions", a l'empara del que permet l' art. 790 de la Llei 38/02 de 24 d'octubre d'enjudiciament criminal abreujat, relatives a infracció de llei per aplicació indeguda de l' art. 298.1 del Codi Penal .
-
S'argumenta en primer lloc per l'apel·lant com a element cabdal de recolzament de la seva tesi de manca de tipicitat penal, que no consta pas que l'objecte intervingut en poder de l'acusat (un telèfon mòvil) hagués estat sostret prèviament al seu legítim propietari, atès que la identificació del titular facilitada per la companyia subministradora conté diversos errors.
L'estudi de la causa permet constatar que en l'atestat policial, s'adjunta la denúncia de la Sra. Mariana, on indica clarament quan, com i on li va ser furtat l'esmentat aparell telefònic, amb descripció de la seva marca, model i color. Existeix doncs denúncia vàlida en dret, d'acord amb el que recull l' art. 266 de la lecrim, signada pel perjudicat i aportada al procés de forma lícita, per la qual cosa, la premisa de la que parteix la defensa de l'apel·lant està condemnada al fracàs en ser incerta que la descripció de l'objecte intervingut en poder de l'acusat no es correspongui exactament amb el que li va ser sostret -pr persones no identificades- a la víctima.
Tot seguit, impugna la condició incriminatòria com a testimonis de referència dels dos Agents de la Policia Local que van declarar en el judici oral, atès que només han pogut aclarir que l'acusat portava el telèfon i no va saber identificar la persona que li havia venut. Cal recordar tanmateix, que els esmentats funcionaris són precisament els qui van detenir l'acusat i van ocupar-li l'aparell telefònic de propietat aliena, és a dir, els qui permeten enllaçar la tinença il·lícita ( element objectiu del tipus penal) amb la sostracció...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba