SAP Barcelona 628/2012, 16 de Julio de 2012
| Ponente | JOSEP NIUBO CLAVERIA |
| ECLI | ES:APB:2012:11418 |
| Número de Recurso | 43/2012 |
| Procedimiento | APELACIóN PENALES RáPIDOS |
| Número de Resolución | 628/2012 |
| Fecha de Resolución | 16 de Julio de 2012 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 3ª |
AUDIÈNCIA DE BARCELONA
ROTLLE NÚM. 43/2012 DE LA SECCIÓ IIIª
PROCEDIMENT ABREUJAT 308/2011
JUTJAT PENAL 17 DE BARCELONA
S E N T È N C I A 628/2012
Magistrats: En Pablo Llarena Conde, En Pedro Martin Garcia, En Fernando Pérez Maiquez, Na Maria Àngels Vivas Larruy, N'Ana Ingelmo Fernández, En Fernando Valle Esqués, En Jesús M. Barrientos Pacho, En Joan Francesc Uría Martínez, Na Montserrat Comes Argemir Cendra, En Javier Arzúa Arrugaeta, En José Carlos Iglesias Martin, Na María del Carmen Zabalegui Muñoz,En José Grau Gassó, En José Pirla Gómez, En Juli Solaz Ponsirenas, En Pablo Díez Noval,En José Maria Planchat Teruel, En Luis Fernando Martínez Zapater, N'Eduardo Navarro Blasco, Na Concepción Sotorra Campodarve, Na Carmen Sánchez Albornoz Bernabé, En Carlos Mir Puig, En Santiago Vidal i Marsal, En Josep Niubò i Claveria, En Jesús Navarro Morales, Na María José Magaldi Paternostro, En José María Assalit Vives, Na María Dolores Balibrea Pérez, Na Maria Jesús Manzano Meseguer, En José Carlos González Zorrilla, Na María Mercedes Otero Abrodos, Na María Elena Iturmendi Ortega, Na María Mercedes Armas Galve, Na María Magdalena Jiménez Jiménez, En José María Torras Coll, En Francisco Abellanet Guillot, N'Enrique Rovira del Canto, Na Myriam Linage Gómez, Na Teresa de la Concepción Costa Vayà, N'Ana Rodríguez Santamaria, Na Mónica Aguilar Romo, En Carles Almeida Espallargas, Na Patricia Martínez Madero.
Barcelona, 16 de juliol de 2012
VIST, en grau d'apel·lació, aquest rotlle d'apel·lació núm. 43/2012 de la Secció IIIª d'aquesta Audiència, que prové de les diligències urgents-judici ràpid 96/2011 del Jutjat Penal núm. 17 dels de Barcelona, seguit per un delicte de furt, en el que ha estat part apel·lant Nuria representada pel Procurador En Josep Maria Creus Santacreu i assistida pel Lletrat En Pedro Pérez Cano. Ha estat ponent del recurs el magistrat Sr. Josep Niubò i Claveria que expressa el parer majoritari del tribunal.
F E T S
En l'esmentat procediment es dictà sentència en la es féu la següent declaració de fets provats: "L'acusada Nuria, amb DNI (Espanya) núm. NUM000, major d'edat i sense antecedents penals, en data 16 de juny de 2011, sobre les 13 hores, amb la voluntat d'obtenir un immediat benefici econòmic, accedí a l'interior de l'establiment obert al públic "C&A", situat en el centre comercial Màgic, al carrer Concòrdia 1 de Badalona, amb un cotxet de bebè en el que, sense cap nen, hi duia una bossa folrada d'alumini i en la que hi introduí vint-i-quatre peces de roba, amb un preu de venda al públic de 425#, sortint de l'establiment sense pagar el seu import, sent interceptada en l'exterior per personal de seguretat. Els efectes foren recuperats pel seu titular que no reclama cap indemnització". En la part dispositiva de la sentència s'hi imposa la condemna a l'acusada Nuria com a autora criminalment responsable d'un delicte de furt en grau de temptativa, sense la concurrència de cap circumstància modificadora de la responsabilitat criminal a la pena de quatre mesos de presó, i la inhabilitació especial per a exercir el dret al sufragi passiu durant el temps de la condemna, amb imposició de les costes processals.
Contra la sentència hi interposà recurs d'apel·lació la defensa de la persona condemnada en demanda d'una sentència absolutòria en considerar que no s'havia acreditat que el valor dels efectes sostrets superés els 400 euros, sent impugnat el recurs pel MINISTERI FISCAL.
L'apel·lació fou repartida a la Secció IIIª de l'Audiència, on s'assignà la ponència segons el torn de repartiment, i amb data de 25 de juny per part de l'Il·ltre. Sr. President de l'Audiència de Barcelona es dictà provisió en la que de conformitat amb el que disposa l' article 197 de la Llei orgànica del poder judicial s'abocà al Ple Jurisdiccional que es convocà a tal efecte pel proppassat 13 d'aquest mes. En ell es féu la pertinent deliberació votant-se la proposta de resolució presentada pel ponent la qual fou aprovada per majoria. Per part d'alguns dels magistrats integrants del Ple s'anuncià la presentació de vot particular, al que s'hi adheriren diversos dels magistrats que amb llur vot no havien configurat la majoria.
S'ACCEPTA i DÓNA per reproduïda la declaració de fets provats de la sentència apel·lada.
F O N A M E N T S D E D R E T
S'ACCEPTEN i DONEN per reproduïts els de la sentència objecte de recurs i s'apliquen a més els següents:
Es fonamenta el recurs en la -es diu- aplicació indeguda de l' article 234 del codi penal en relació amb l' article 365, segon paràgraf de la Llei d'enjudiciament criminal, en no haver-se acreditat que el valor del que es va sostreure excedís dels 400 euros. És a dir, no es qüestiona l'autoria dels fets i es considera per la defensa de l'acusada condemnada que la conducta d'aquesta mereix la seva absolució "per no haverse acreditat que el valor dels efectes sostrets superés els 400 euros.
En el propi escrit d'interposició del recurs es recullen l' article 234 (en part) i el 623.1 del codi penal en els que respectivament es tipifiquen el delicte i la falta de furt; aquests dos articles se citen també en la sentència d'instància i en l'escrit d'impugnació presentat pel Ministeri Fiscal, atès que són el cavall de batalla per tal d'establir la tipificació dels fets jutjats. La determinació de la gravetat de la sostracció depèn en exclusiva del valor dels béns sostrets o intentats sostreure. En consideració a si el concepte "valor dels efectes" ha d'incloure o no el recàrrec que suposa sobre el preu de la compravenda l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA d'ençà d'ara) una mateixa acció amb un mateix resultat pot ser tipificada com a delicte en aplicació de l'article 234 abans esmentat, o per contra pot ser qualificada com a constitutiva de la infracció més lleu que és la que contempla l'article 623 del mateix codi.
En la causa que motiva aquesta resolució el Ministeri Fiscal va presentar un escrit de qualificació provisional en el que feia la consideració de què la conducta que atribuïa a Nuria constituïa el delicte de furt, mentre que la defensa d'aquesta va qualificar provisionalment els fets com a no constitutius d'infracció. En l'acte del judici mantingueren ambdues parts la mateixa qualificació, i la jutgessa del jutjat penal que presidí el judici va assumir la tesi del Ministeri Fiscal, aplicant per tal de fixar el seu criteri l' article 365 de la Llei d'enjudiciament criminal en el que s'estableix que "la valoració de les mercaderies sostretes en establiments comercials es fixarà d'acord al preu de venda al públic".
Si en relació a la causa que ens ocupa s'ha fet tants cops esment a l' article 365 de la llei processal és perquè en el codi penal no s'hi estableix un criteri per tal de fer la valoració dels béns objecte de la sostracció. No sembla que hagi de ser el codi penal el que defineixi què s'ha d'entendre pel concepte "valor d'un bé" perquè aquest és un concepte de coneixement general, però en tot cas no està de més recordar la " Directiva 98/6/Ce del Parlament Europeu i del Consell" de 16 de febrer de 1998 en l'article segon del qual ja es deia que "el preu de venda és el preu final d'una unitat del producte o d'una quantitat determinada del producte inclosos l'IVA i tots els altres impostos".
Al marge d'aquesta definició "comunitària" com que hem de donar a l' article 365 de la Llei d'enjudiciament criminal un valor de complement del codi penal en relació a la valoració dels objectes que ho són del furt i el que fa no és altra cosa que fixar el preu de les coses en funció del lucre econòmic que de manera directa, immediata i per via de l'estalvi que li suposa l'adquisició subreptícia obté el furtador. Resulta però que no és unànime el criteri de si aquella disposició respecta el principi de reserva de llei que obliga a que una llei que com el codi penal té el caràcter d'orgànica, només pugui ser modificada per una altra d'igual caràcter, i al respecte els magistrats que amb el seu vot hem configurat la majoria considerem que ho és ja que les normes que es puguin donar respecte a com fer una valoració econòmica no tenen caràcter penal, sinó que són un complement de la norma definidora del tipus penal; en aquest sentit ja es pronuncià el Tribunal Constitucional en resolució del 6 de febrer de 2008 afirmant la plena constitucionalitat del precepte en qüestió. Acceptada doncs la plena validesa del repetit article 365 en el camp del dret penal material als sols efectes de fixar el valor material que s'ha de donar als béns que com els que va pretendre sostreure l'apel·lant s'ofereixen per la seva venda en establiments oberts al públic, s'ha de convenir amb la jutgessa d'instància que la conducta castigada en la sentència apel·lada constitueix efectivament un delicte i no una falta de furt, doncs en definitiva resulta indiferent que quan hom comet una única acció de sostracció causi en la pràctica (infracció consumada) o pugui causar (infracció intentada) un perjudici a una única persona (el comerciant) o a més d'una (l'Estat que perd o està a punt de perdre un ingrés econòmic per via d'impost).
L' article 14 . 5 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de desembre de 1966 celebrat a Nova York reconeix el dret a la doble instància a qui és condemnat en causa penal, raó per la qual les possibles costes que es generin de resultes del recurs interposat, es declararan d'ofici.
VISTOS els preceptes legals esmentats i els altres de general i pertinent aplicació:
D E C I D I M
DESESTIMEM el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Nuria, contra la sentència del proppassat 20 de març del Jutjat Penal núm. 17 dels de Barcelona, en les actuacions de què aquest rotlle dimana, l'hem de CONFIRMAR i CONFIRMEM íntegrament i declarem d'ofici les costes del recurs.
...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
SAP Barcelona 128/2017, 21 de Febrero de 2017
...de resarcimiento civil devendría en un enriquecimiento injusto. En este punto resaltamos que la Sentencia de la Audiencia Provincial de Barcelona (Sección 3ª) num. 628/2012, de 16 julio, dictada tras convocar un Pleno jurisdiccional celebrado el 13 de julio de 2012, resolvió incluir el IVA ......
-
SAP Barcelona 40/2016, 22 de Enero de 2016
...de manera que los hechos no integrarían el tipo penal del delito de hurto. En este punto la SAP Sección 3ª del 16 de julio de 2012 (ROJ: SAP B 11418/2012) Sentencia: 628/2012 | Recurso: 43/2012 | Ponente: JOSEP NIUBO CLAVERIA plasmó el acuerdo jurisdiccional y mayoritario (con dos votos par......
-
SAP Barcelona 630/2018, 16 de Octubre de 2018
...sustraídos, y a la inexistencia de pericial sobre tal extremo, debe tenerse en cuenta que la SAP sección 3 del 16 de julio de 2012 (ROJ: SAP B 11418/2012) Sentencia: 628/2012 | Recurso: 43/2012 | Ponente: JOSEP NIUBO CLAVERIA plasmó el acuerdo jurisdiccional y mayoritario (con dos votos par......
-
SAP Barcelona 27/2015, 6 de Febrero de 2015
...por ello debe rechazarse. En relación al segundo (infracción de ley - artículo 234 CP -) la SAP sección 3 del 16 de julio de 2012 (ROJ: SAP B 11418/2012 ) Sentencia: 628/2012 | Recurso: 43/2012 | Ponente: JOSEP NIUBO CLAVERIA plasmó el acuerdo jurisdiccional y mayoritario (con dos votos par......