SAP Barcelona 335/2013, 6 de Junio de 2013
| Ponente | MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA |
| ECLI | ES:APB:2013:6814 |
| Número de Recurso | 292/2012 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 335/2013 |
| Fecha de Resolución | 6 de Junio de 2013 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 14ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
SECCIÓ CATORZENA
Rotlle 292/12
Judici Ordinari núm. 1596/2008
Jutjat de 1a. Instància núm. 1 de Barcelona
S E N T È N C I A Nº 335/2013
Magistrat/ades:
Il·lm. Sr. FRANCISCO JAVIER PEREDA GÀMEZ
Il·lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA
Il·lma. Sra. MARTA FONT MARQUINA
Barcelona, sis de juny dos mil tretze
La Secció Catorzena de l'Audiència Provincial de Barcelona HA VIST en apel·lació les actuacions número 1596/2008, seguides pels tràmits del judici ordinari en el Jutjat de 1a Instància núm. 1 Barcelona a instàncies de Adelina contra Casilda, Eufrasia y Aquilino que estan pendents de ser resoltes en virtut del recurs d'apel·lació interposat per la part demandada contra la sentència dictada el dia 22 desembre de 2011 pel Jutjat de 1a . Instància.
ANTECEDENTS DE FET
La part dispositiva de la sentència objecte d'apel·lació és la següent: "FALLO: Estimo la demanda promovida por Adelina contra Casilda y Erasmo, sucedido por Aquilino y Eufrasia, decreto la nulidad del testamento de 14 de febrero de 1990 otorgado por Jacobo, cuya herencia deberá regirse por el testamento anterior de 19 de mayo de 1959, por lo que se declara a la actora heredera universal del causante; se decreta la nulidad de la escritura pública de manifestación y aceptación de herencia otorgada por Casilda el 27 de marzo de 2007 y de las demás escrituras de manifestación y aceptación de herencia que haya otorgado sobre la base de su condición de heredera de Jacobo derivada del testamento declarado nulo en esta resolución; asimismo, se decreta la nulidad y cancelación de las inscripciones del Registro de la Propiedad contrarias a los anteriores pronunciamientos. Se imponen las costas procesales a la parte demandada.".
La part demandada apel·là contra la sentència dictada pel Jutjat de 1a Instància núm. 1 de Barcelona en base als arguments que consten en el seu escrit, del qual es va donar trasllat a la contrapart que s'hi va oposar. Prèvia la tramitació corresponent i trameses les actuacions a l'Audiència Provincial, es va assenyalar per a deliberació del Tribunal el dia 18 d'abril d'enguany.
La ponent d'aquesta resolució ha estat la magistrada Il·lma. Sra. MARIA DOLORS MONTOLIO SERRA.
FONAMENTS DE DRET
La Sra. Casilda i els successors processals Don. Erasmo recorren en apel·lació contra la sentència que estima en la seva pretensió principal la demanda interposada per Doña. Adelina i decreta la nul·litat del testament que va atorgar Don. Jacobo el 14 de febrer de 1990 per falta de capacitat i declara que la seva successió s'ha de regir pel que havia atorgat el 19 de maig de 1959 amb els pronunciaments que comporta.
Addueixen els apel·lants que la llei parteix de la capacitat de les persones i és qui sosté el contrari qui ho ha d'acreditar. En el present cas, no s'ha aconseguit demostrar que el Sr. Jacobo, quan va testar a favor de la seva esposa amb qui convivia des de feia més de 40 anys, tingués afectada la seva capacitat d'enteniment. Invoca errònia valoració de la prova. Insisteix que el rerefons del litigi és el deteriorament de les relacions familiars la qual cosa explicaria que hagi esperat quasi bé 15 anys per impugnar el testament.
Qüestiona finalment que el Sr. Erasmo estigués passivament legitimat per suportar aquesta acció perquè només és legitimari.
El testament que impugna la Sra. Adelina és el que el seu pare va atorgar el 14 de febrer de 1990 pel qual llegava als seus fills els drets que per legitima els correspongués i instituïa hereva a la seva esposa amb substitució vulgar en favor dels seus fills per parts iguals.
Aquest testament que va fer el Sr. Jacobo, com tot testament, era, com raona el Tribunal Suprem en sentències de 7 d'abril de 1993 i 23 de març de 2010, un acte sense eficàcia fins que es produí la mort del causant. Produïda la mort del causant i havent adquirit eficàcia, els interessats poden exercir les accions pertinents per demanar la nul·litat d'aquell acte, entre d'altres raons si consideren que el causant no tenia capacitat per testar.
Lògicament estaran passivament legitimats per suportar l'acció de nul·litat aquells que tinguin un interès directe per mantenir la validesa del testament impugnat ( STS de 26 d'abril de 1978 ).
Mantenia el Sr. Erasmo en contestar la demanda, i ara també en apel·lació els seus successors processals, que ell no està passivament legitimat per suportar l'acció que exerceix la seva germana.
El Jutjat correctament ha entès que no és així.
Com s'ha apuntat, és cert que en aquest testament, el seu pare només llegava als seus fills el que els corresponia per legítima, sense que es pugui obviar que també instituïa una substitució vulgar a favor dels seus dos fills. El més important però, és que si aquest testament no fos vàlid per falta de capacitat del testador, no s'obriria la successió intestada a favor dels seus dos fills (actora i codemandat) perquè el Sr. Jacobo havia atorgat un testament anterior. En aquest testament, de 19 de maig de 1959, a ell li llegava determinada finca d'Andorra en concepte de llegítima i en la part que excedís, per mera liberalitat. A la seva esposa li llegava l'usdefruit de tots els béns que tenia a Espanya i instituïa hereva i "pubilla andorrana" a la seva filla Adelina .
L'interès directe del Sr. Erasmo en el present procediment, concretament, pel que fa a l'acció de nul·litat exercida per la seva germana, queda palès de la simple lectura d'aquella primera disposició testamentària en relació a la que és objecte d'impugnació i els béns que integrarien el cabdal relicte del causant (qüestió discutida en relació a la pretensió exercida amb caràcter subsidiari). Resulta, si més no, curiós, que sigui aquest litigant qui oposi la seva falta de legitimació quan expressament ha defensat que el seu pare tenia capacitat per a testar i en conseqüència manté la validesa del testament impugnat.
L'excepció de falta de legitimació passiva ha estat correctament desestimada pel Jutjat. El recurs en aquest primer punt ha de ser desestimat.
El Sr. Jacobo va morir a la ciutat de Barcelona el 31 de desembre de 1993. Havia nascut a Andorra i si bé en el testament que havia atorgat el 1959 deia ser "súbdit andorrà", ja en els poders que va atorgar el 6 d'octubre de 1986 (f.755) deia tenir condició civil catalana. Ni un ni altre litigant qüestiona que sigui la legislació catalana la que ha de regir la successió del seu pare. En tot cas, no consta a les actuacions que la legislació andorrana contingui norma o criteri que obligui a examinar la primera de les pretensions exercides (acció de nul·litat per falta de capacitat del testador) de forma distinta de com s'ha plantejat pel Jutjat. No resulta així de l'informe aportat per la demandant ad cautelam (f. 858). Feta aquesta precisió, procedirà entrar en l'examen i valoració de la prova practicada en relació a la capacitat del Sr. Jacobo a la data que va atorgar el testament que s'impugna.
La valoració que se'n faci de la prova resulta determinant perquè, segons establia l' article 103 del Codi de Successions CS (norma aplicable per raons de temporalitat- DT 1a llei 10/2008 de 10 de juliol ) poden atorgar testament "totes les persones que no siguin incapaces segons la llei" i incapaços ho són els menors de 14 anys i els que no tenen capacitat natural en el moment de l'atorgament (article 104 CS). La capacitat natural es presumeix i, com ha assenyalat el TSJ Catalunya el notari es constitueix en el garant de la capacitat del testador en els actes d'última voluntat que s'efectuïn en la seva presència (Sentència de 26 de gener de 2009 i 17 d'octubre de 2011 ).
La presumpció de capacitat i la mateixa declaració del notari autoritzant sobre la capacitat de l'atorgant constitueix una presumpció iuris tantum, i, per tant, pot destruir-se o desvirtuar-se amb prova suficientment convincent que demostri que el testador li faltava el necessari discerniment.
En aquests termes ho ha mantingut el TSJ Catalunya en la sentència 5/2002, de 4 de febrer fent seva antiga i reiterada doctrina del Tribunal Suprem ( SSTS de 23 de març de 1984, 22 de gener de 1913, 10 d'abril de 1944, 16 de febrer de 1945 ) en la que manté que " la...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
ATSJ Cataluña , 16 de Junio de 2014
...la sentencia de fecha 6 de junio de 2013 dictada por la Sección 14ª de la Audiencia Provincial de Barcelona, en el rollo de apelación núm. 292/12 Por providencia de fecha 30 de enero pasado se dio traslado a las partes sobre las posibles causas de inadmisión del recurso de casación interpue......