SAP Lleida 57/2014, 5 de Febrero de 2014
| Ponente | ALBERT MONTELL GARCIA |
| ECLI | ES:APL:2014:109 |
| Número de Recurso | 407/2012 |
| Procedimiento | RECURSO DE APELACIóN |
| Número de Resolución | 57/2014 |
| Fecha de Resolución | 5 de Febrero de 2014 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Lleida, Sección 2ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL
DE LLEIDA
Secció segona
El Canyaret, s/n
Rotlle núm. 407/2012
Procediment ordinari núm. 761/2010
Jutjat Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Cervera
SENTÈNCIA núm.57/2014
PRESIDENT:
IL·LM. SR. ALBERT GUILANYA FOIX
MAGISTRATS:
IL·LM. SR. ALBERT MONTELL GARCIA
IL·LMA. SRA. MARIA CARMEN BERNAT ALVAREZ
Lleida, cinc de febrer de dos mil catorze
La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau d'apel·lació, les actuacions de procediment ordinari número 761/2010, del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Cervera, en virtut del recurs interposat contra la sentència de data deu de febrer de dos mil dotze dictada en el procediment esmentat, rotlle de sala núm. 407/2012. Es persona Benjamín com part apel·lant i apel·lada, representat per la procuradora Carmen Gracia Larrosa i assistida pel lletrat Josep Lluis Gómez Gusi; GENERALI ESPAÑA S.A. de SEGUROS Y REASEGUROS i Clemente com part apel·lada representats per la procuradora Maria Ferré Tornos i assistits pel lletrat Victor Bonet Torrijos; Regina i AXA-WINTERTHUR SEGUROS com part apel·lant i en el recurs d'apel·lació interposat per Benjamín com part apel·lada, representats per la procuradora Maria José Echauz Gimenez i assistits pel lletrat Pere Estany profitós. També són part, Victoria i ZURICH SEGUROS, incompareguts i declarats en situació de rebel·lia processal.. És ponent d'aquesta resolució l'IL·LM. SR. ALBERT MONTELL GARCIA, Magistrat d'aquesta Audiència Provincial. .
ANTECEDENTS DE FET
La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data deu de febrer de dos mil dotze, és la següent: ". DECISIÓ
DECIDEIXO: Desestimar la demanda promoguda pel procurador Sr. Razquin, en nom i representació de Regina i la companyia d'assegurances AXA, contra Victoria i la companyia d'assegurances Zurich, contra Benjamín, i contra Clemente i la companyia d'assegurances Generali Seguros, i en conseqüència haig d'absoldre i absolc els demandats de totes les peticions adduïdes en contra seva. Així mateix condemno la part demandant al pagament de les costes processals causades en aquesta instància. Així mateix, DECIDEIXO: Desestimar la demanda reconvencional promoguda per la procuradora Sra. Xuclà, en nom i representació de Benjamín, contra Regina i la companyia d'assegurances AXA, i en conseqüència haig d'absoldre i absolc els demandats de totes les peticions adduïdes en contra seva. Així mateix condemno la part demandant al pagament de les costes processals causades en aquesta instància. [...]"
Contra l'anterior sentència, es va interposar un recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.
La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 5 de febrer de 2014 per a la votació i decisió.
En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.
FONAMENTS DE DRET
La sentència de primera instància és objecte de recurs per part de totes dues parts accionants en aquest procés, és a dir, la demandant Sra. Regina i la seva companyia d'assegurances, i el demandat reconvinent Sr. Benjamín . Tots dos reclamen els danys físics, seqüeles i danys materials que van parir amb motiu de l'accident de trànsit de data 12-5-08, en el què, pel que ara interessa, hi estan implicats tres automòbils i dos camions. La sentència de primera instància desestima tant la demanda com la reconvenció per considerar que no hi ha prova suficient de l'acció, és a dir, de com es va produir l'accident i, en conseqüència, perquè no és possible determinar el conductor o conductors responsables dels danys i perjudicis produï ts. En el mateix sentit es va pronunciar la sentència recaiguda en el procés previ penal de faltes, de data 1-2-10, per la qual cosa va tenir sentit absolutori pels aleshores acusats. Totes dues parts litigants tornen a reproduir, en essència, els mateixos arguments que han anat mantenint al llarg d'aquest procés, de forma que consideren, totes dues parts apel·lants, que hi ha proves suficients per considerar acreditat el desenvolupament causal de l'accident i la responsabilitat de la contrapart, de forma que cadascuna d'elles sosté plantejaments totalment incompatibles l'un amb l'altra, de manera que l'admissió de qualsevol d'ells implicaria necessàriament la desestimació de l'altra.
Examinades les actuacions, les proves documentals aportades, les dues proves pericials i les practicades a l'acte del judici que han estat enregistrades en suport informàtic, ha de ser compartida la conclusió a la qual arriba la Sra. Jutge de primera instància, segons els arguments de valoració probatòria que narra a la seva sentència. Els elements de prova de què disposen les parts ara litigants, tal i com han estat aportats al procés, són insuficients per aclarir de forma suficientment satisfactòria la manera en què es van anar produint les diferents col·lisions entre els vehicles successivament implicats, atès que només es disposa de les manifestacions dels conductors i de dues proves pericials que donen suport a una o altra part (que és la qui ha proposat la prova), i que arriben a conclusions totalment oposades. És cert que també es disposa d'un informe dels Mossos d'Esquadra, per bé que en lloc d'aclarir res, encara projecta més ombres. Així, no es tracta d'un atestat policial, elaborat de forma exhaustiva, recollidor de tot tipus de dades objectives, distàncies, localitzador del lloc on han quedat restes dels vehicles com a conseqüència de l'impacte, de rascades a la via fetes per les parts metàl·liques dels vehicles implicats, etc. Es tracta d'un mer Plec d'investigació d'accidents on es recullen les parts danyades de cada vehicle, la posició final de cadascun d'ells i la declaració d'una de les conductores, la Sra. Victoria . A l'acte del judici, realitzat el 3-10-11, és a dir, més de tres anys després de l'accident, només va declarar un dels agents que va confeccionar aquest Plec d'Investigació, i malgrat no recordar algunes de les qüestions sobre les quals va ser preguntat pels lletrats, cosa lògica atès el temps transcorregut i a les moltes actuacions que ha d'haver fet en altres accidents durant tot aquests anys, en canvi, sorprenentment, va recordar dues dades que no consten al Plec d'investigació: que havia parlat amb el Sr. Benjamín quan ja era a l'ambulància, i que aquest li va dir que circulava pel carril esquerra i, en segon lloc, que quan ja era a l'hospital va parlar per telèfon amb el fill d'aquest que li va dir que el seu pare havia dit que circulava per l'esquerra. Però, a més, als Fonaments de la sentència dictada en el procediment de faltes, de data 1-2-10 i, per tant, més propera en el temps als fets, s'analitza la declaració del caporal dels MMEE que va confeccionar el Plec d'Investigació i les conclusions que s'hi recullen en aquest, tot dient pel que fa la conclusió que sostenen segons la qual el Citroën Xsara va fer maniobra evasiva a la seva dreta envaint el carril dret per on circulava el VW Golf, que: "Esta sin embargo es una hipótesis de probabilidad, y así lo depone en el acto del juicio el caporal instructor del atestado. Este agente relata que no puede precisar si los vehículos Golf i Xsara circulaban por el carril derecho, izquierdo, ni tampoco si el camión desconocido fue le (sic) causante del accidente sufrido por la sra Victoria ". Amb escassa convicció es va mostrar també a l'acte del judici el Sr. Clemente, conductor del camió que va colpejar per encalç la part posterior del VW de la demandant Sr. Regina, doncs no va saber dir si el Citroën Xsara i el VW Golf que circulaven per davant seu ho feien pel carril esquerra o "al mig de la carretera", doncs "no ho tinc clar". De fet, per no saber, va arribar a dir que no va veure el turisme Mercedes que estava aturat i accidentat al carril esquerra. No cal dir que el Sr. Benjamín, conductor del Citroën Xsara, sosté que circulava pel carril dret de l'A-2, i que al frenar al veure el sinistre del vehicle Mercedes que anava per davant seu, va ser aleshores col·lidit pel VW Golf, que circulava darrera seu. En canvi, la conductora d'aquest, Sra. Regina, sosté que el Citroën Xsara l'estava avançant pel carril esquerra i, al veure l'accident del Mercedes, va efectuar maniobra brusca a la dreta, tallant-li el pas i provocant així la col·lisió. Aquesta tesis és sostinguda pel perit Sr. Fidel, per bé que el perit nomenat judicialment, Sr. Hermenegildo, i en base a les fotografies dels danys que tenia el Citroën Xsara, conclou que aquest darrer va ser encalçat per la seva part posterior, sense poder determinar en quin carril ho va ser però que, en tot cas, està completament segur que no va ser en una maniobra de canvi de carril, perquè si hagués estat així el cop del Golf hauria estat a la part posterior dreta del Xsara, quan aquesta part està intacta i el cop es situa centrat, producte d'una maniobra semi evasiva efectuada pel VW Golf quan ja està molt a prop del vehicle que el precedeix i amb qui la col·lisió ja es imminent, maniobra aquesta que va qualificar de molt habitual en les col·lisions per encalç.
No havent-se pogut determinar la forma en què es va produir l'accident i, per tant, al no ser possible efectuar un judici d'imputabilitat de l'actuació dels conductors implicats, la conseqüència jurídica que correspon no és la desestimació íntegra de la demanda i de la reconvenció, tal i com fa la sentència de primera instància. Cal tenir en compte que com a conseqüència de les col·lisions, els dos conductors...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
SAP Lleida 442/2020, 30 de Junio de 2020
...se concluye que como ni en la Sentencia en la que se condenó solidariamente a las partes a indemnizar a un tercero ( SAP Lleida nº 57 de 5 de febrero de 2014, rec. 407/2012) se fijaron concretas cuotas de responsabilidad, ni tampoco en este proceso de ejercicio de acción de repetición se ha ......