SAP Girona 338/2013, 18 de Diciembre de 2013
| Ponente | JOAQUIN MIGUEL FERNANDEZ FONT |
| ECLI | ES:APGI:2013:1326 |
| Número de Recurso | 489/2013 |
| Procedimiento | RECURSO DE APELACIóN |
| Número de Resolución | 338/2013 |
| Fecha de Resolución | 18 de Diciembre de 2013 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Girona, Sección 2ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE GIRONA
SECCIÓ SEGONA
Rotlle d'apel·lació civil núm. 489/2013
Prové: JUTJAT PRIMERA INSTÀNCIA 2 OLOT
Procediment núm. 567/2012
Classe: procediment ordinari
SENTÈNCIA 338 / 2013
Il·lms. Srs:
PRESIDENT
JOSÉ ISIDRO REY HUIDOBRO
MAGISTRATS
JOAQUIM FERNANDEZ FONT
JAUME MASFARRÉ COLL
Girona, divuit de desembre de dos mil tretze
En aquesta segona instància ha comparegut com a part apel·lant CATALUNYA BANC, S.A., representada per la procuradora MERCÈ CANAL PIFERRER, i defensada pel lletrat IGNASI FERNÁNDEZ SENESPLEDA, i com a part contra la qual s'apel·la Leandro I Lorenza, representada per la procuradora JANINA JUANOLA COROMINA, i defensada pel la lletrat JAUME DALMAU RUTLLANT.
ANTECEDENTS DE FET
Aquest procés es va iniciar arran de la demanda presentada en nom de CATALUNYA BANC, S.A. contra Leandro I Lorenza .
La decisió de la Sentència que va posar fi a la primera instància diu així: " ESTIMO integramente la demanda presentada por Leandro y Lorenza contra la entidad CATALUNYA BANC, S.A., y DECLARO la nulidad de la totalidad de las 26 compras de participaciones oreferentes de CATALUNYA BANC, S:A (a través de Caixa de Catalunya Preferential Issuance Limited -actualmente Catalunya Caixa Preferents, S.A.-)" y CONDENO a la demandada a la devoluciónb de la suma e 26.118,98 euros, con imposición de costas.
En aplicació de les normes de repartiment vigents en aquesta Audiència Provincial, aprovades per la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ha correspost el coneixement d'aquest recurs a la Secció Segona.
En la seva tramitació s'han observat les normes processals aplicables a aquesta classe de recurs, les parts han efectuat les al·legacions que es poden veure en els respectius escrits presentats en aquesta segona instància, als quals es respon en els fonaments jurídics següents. Per a la deliberació i votació del recurs, s'assenyala el dia 16/12/13. CINQUÈ. Conforme al que estableixen les normes de repartiment indicades, es va designar com a ponent d'aquest recurs l'Il·lm. Sr. JOAQUIM FERNANDEZ FONT, qui expressa en aquesta Sentència el criteri unànim de la Sala.
FONAMENTS DE DRET
Tema litigiós.
Els demandants reclamaven de manera principal la declaració de nul litat per falta de consentiment i de causa dels successius contractes de compra de participacions preferents que havien pactat amb l'entitat financera demandada.
Subsidiàriament, sol licitaven que es declarés l'anul labilitat dels mateixos contractes perquè haurien comprat les participacions preferents sobre la base d'un error essencial en la representació del producte que adquirien, el que faria que el seu consentiment estigués radicalment viciat per l'error esmentat.
La sentència de primera instància ha desestimat la pretensió de nul litat per falta de consentiment i de causa.
Ha estimat, però, la petició subsidiària en entendre que els demandants van prestar el seu consentiment a les successives compres d'aquests productes sobre la base d'un error essencial, provocat per la manca d'informació de la demandada, sobre les característiques bàsiques de les participacions preferents i sobre el funcionament i conseqüències d'aquesta mena de producte financer.
La conseqüència d'aquesta declaració és la condemna de la demandada a retornar als demandants els imports invertits en la compra de les participacions preferents.
Catalunya Banc SA no està d'acord amb aquesta decisió.
El seu recurs es basa en els arguments que resumim tot seguit.
Primer, planteja l'existència d'un fet nou posterior a l'inici de termini per dictar sentència, que consisteix en què els demandants han venut les accions del banc demandat obtingudes arran del bescanvi obligatori de les participacions preferents per accions del banc.
Aquesta venda seria contradictòria i incompatible amb la seva pretensió de obtenir al declaració de nul litat de les compres de preferents.
Segon, les participacions preferents són títols valors perfectament vàlids, el que fa que s'hagi de distingir la seva nul litat de la dels contractes de compravenda pels quals les van adquirir els demandants.
Tercer, la pretensió d'anul labilitat de les compravendes hauria caducat.
Quart, la sentència impugnada li imposa la càrrega de demostrar que va donar als seus clients demandants tota la informació necessària amb la finalitat que pugessin copsar amb tota claredat la classe de producte que adquirien, però aquesta resolució no ha tingut present que, per la pròpia antiguitat d'alguna de les operacions, no conserva la documentació corresponent.
Cinquè, no se li haurien d'haver imposat les costes de la primera instància a la vista dels dubtes de fet i de dret que es donen en el tractament jurídic del producte bancari que ens ocupa, que hauria motivat decisions contradictòries dels tribunals.
A continuació estudiarem de manera separada els diferents motius del recurs tot i seguint un ordre diferent, que considerem més clar des d'un punt de vista sistemàtic.
Caducitat de la pretensió .
El recurs considera que la pretensió de la demandant ha caducat d'acord amb el que preveu l' article 1.301 del CC espanyol, que fixa en quatre anys el termini per reclamar la nul litat d'un contracte en què el consentiment estigui viciat per un error essencial.
L'entitat financera apel lant defensa que no estem en presència d'un contracte del qual es derivin prestacions de tracte successiu, sinó que es perfecciona i consuma des del mateix moment en què es va produir la convergència dels consentiments respectius sobre l'objecte i el preu.
Per donar suport a la seva tesi, fa cita de diferents sentències d'Audiències Provincials.
No podem passar per alt que el recurs introdueix una qüestió nova en aquesta segona instància: La petició que es consideri caducada la pretensió respecte de tots i cadascun dels contractes de compravenda que s'han anat succeint en el temps entre les parts des de l'any 2.001.
Quan va contestar la demanda, Catalunya Banc SA va al legar la caducitat de la pretensió, però només respecte d'aquells contractes celebrats més de quatre anys abans de la data de presentació de la demanda.
En aquest sentit és prou clar el fet "previo" de la contestació, fins el punt que allà al legava que només hauria de subsistir el litigi respecte dels contractes posteriors i per un import de 7.025.03 euros.
Aquest Tribunal ha repetit moltes vegades quina és la conseqüència jurídica d'introduir qüestions fàctiques o jurídiques noves a la segona instància.
Per exemple a les sentències de 18 d'abril, 7 de mar ç i 18 de gener de 2.012, 23 i 4 de maig i 10 de gener de 2.011, 29 i 22 de setembre, 19 de juliol, 16 de juny i 17 de febrer de 2.010, 18 de novembre, 28 d'octubre, 14 de setembre, 11 de mar ç i 25 i 19 de febrer de 2.009, 2 de juny, 14 de maig i 1 de desembre de 2.008 i de 24 de octubre de 2.007 dèiem: "una cuestión nueva no puede tomarse en consideración como base de la resolución que ponga fin al presente grado jurisdiccional. Y ello por impedirlo el principio "pendente apellatione nihil innovetur" hoy recogido en el artículo 456.1 de la Ley de Enjuiciamiento Civil, que se refiere al objeto del recurso de apelación identificándolo con el de la primera instancia al señalar que, en virtud del mismo, "podrá perseguirse con arreglo a los fundamentos de hecho y de derecho de las pretensiones formuladas ante el tribunal de primera instancia, que se revoque un auto o sentencia y que, en su lugar, se dicte otro u otra favorable al recurrente".
Según la constante jurisprudencia del Tribunal Supremo la apelación, aunque permite al Tribunal conocer en su integridad del proceso, no constituye un nuevo juicio ni autoriza a resolver problemas o cuestiones distintos de los planteados en la primera instancia, dado que a ello se opone el principio general de Derecho "pendente apellatione, nihil innovetur". Dicho de otro modo, el órgano competente para conocer del proceso en segunda instancia, en observancia del principio "tantum devolutum quantum apellatur", debe circunscribir su análisis a los temas que fueron objeto de controversia en el primer grado jurisdiccional, ya que sobrepasar dicho límite implicaría incongruencia y conllevaría indefensión para la parte apelada, que eventualmente podría verse afectada por un pronunciamiento relativo a una cuestión sobre la que no pudo fijar su postura en la fase de alegaciones ni articular los medios de prueba que estimara oportunos en período probatorio. En este sentido sentencias del citado Tribunal de 28 de marzo, 19 de abril, 10 de junio y 4 de diciembre de 2.000, 12 de febrero, 30 de marzo y 31 de mayo de 2.001, 22 de octubre y 29 de noviembre de 2.002, 26 de febrero, 31 de mayo, 25 de junio, 26 de julio, 12 y 31 de diciembre de 2.003, 19 de febrero de 2.004 y 18de mayo de 2.005.
Por otro lado, el Tribunal Constitucional, en su sentencia de 15 de enero de 1.996, señala que "en nuestro sistema procesal, la segunda instancia se configura... como una revisio prioris instantiae en la que el Tribunal Superior u órgano ad quem tiene plena competencia para revisar todo lo actuado por el juzgador de instancia, pero sin que la cognición del tribunal superior pueda extenderse a extremos distintos de los que fueron objeto del litigio en la primera ".
Aquesta conseqüència també és la que preveu l' article 456.1 de la LEC .
Per tot això, aquest motiu del recurs, fins i tot si resultés estimat, mai ho podria ser amb l'abast temporal que planteja, sinó només respecte de les operacions de compra fetes més de quatre anys abans de la data de presentació de la demanda, a la vista d quina era la seva petició quan va contestar la demanda.
Amb la finalitat d'acabar de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
SAP Madrid 334/2014, 22 de Octubre de 2014
...; Rec. 515/2013 ] y 140/2014, de 22 de abril [ROJ: SAP IB 752/2014; Rec. 95/2014]; Girona, Secc. 2.ª, 338/2013, de 18 de diciembre [ROJ: SAP GI 1326/2013; Rec. 489/2013 ] y 68/2014, de 26 de febrero [ROJ: SAP GI 173/2014; Rec. 24/2014]; Guadalajara, 8/2014, de 14 de enero [ROJ: SAP GU 6/201......
-
SAP Madrid 335/2014, 10 de Octubre de 2014
...; Rec. 515/2013 ] y 140/2014, de 22 de abril [ROJ: SAP IB 752/2014; Rec. 95/2014]; Girona, Secc. 2.ª, 338/2013, de 18 de diciembre [ROJ: SAP GI 1326/2013; Rec. 489/2013 ] y 68/2014, de 26 de febrero [ROJ: SAP GI 173/2014; Rec. 24/2014]; Guadalajara, 8/2014, de 14 de enero [ROJ: SAP GU 6/201......