SAP Barcelona 557/2004, 20 de Mayo de 2004
| Ponente | SANTIAGO VIDAL MARSAL |
| ECLI | ES:APB:2004:6507 |
| Número de Recurso | 288/2004 |
| Procedimiento | PENAL |
| Número de Resolución | 557/2004 |
| Fecha de Resolución | 20 de Mayo de 2004 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 10ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
Secció 10ª penal
Rotlle d'Apel.lació nº 288/04-C
Procediment Abreujat nº 456/03
Jutjat Penal nº 02 de Barcelona
S E N T È N C I A
Il.lms Srs.
D. JOSE MARIA PLANCHAT TERUEL
D. SANTIAGO VIDAL I MARSAL
D. VICTOR FERNANDEZ GONZALEZ
Barcelona, vint de maig de dos mil quatre
Vist en grau d'apel·lació davant aquesta Secció desena de l'Audiència provincial, la causa
procedent de procediment abreujat nº 456/03 del Jutjat Penal nº 02 dels de Barcelona, en tràmit en
aquest tribunal amb motiu del/s recurs/os formalitzat/s per la representació processal de l'acusada
Carina , contra la sentència dictada per l'esmentat òrgan unipersonal el
dia 29 de gener de 2004 per delictes de robatori amb intimidació. Ha estat designat ponent l'Il.lm Sr.
SANTIAGO VIDAL I MARSAL, qui exposa la decisió de la Sala.
Antecedents Processals
La part dispositiva de la sentència apel·lada recull el següent contingut literal: "FALLO que debo condenar y condeno a Carina como responsable en concepto de autora de un delito de robo con intimidación básico consumado, de dos delitos de robo con intimidación y uso de instrumento peligroso consumados, y de un delito de robo con violencia y uso de arma en grado de tentativa, sin la concurrencia de circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, a las penas de: 3 AÑOS DE PRISIÓN por el primer delito, 4 AÑOS DE PRISIÓN por cada uno de los dos delitos consumados siguientes, y 2 AÑOS DE PRISIÓN por el último delito intentado, con la accesoria de inhabilitación especial para el derecho de sufragio pasivo durante el tiempo de condena, así como al pago de las costas procesales causadas. Deberá indemnizar a María Teresa en la cantidad de 5 euros, a Margarita en la suma de 240 euros, y a Mercedes en 2 euros".
Contra l'esmentada resolució va interposar dins de termini legal recurs d'apel·lació la defensa de l'acusada, qui roman en presó provisional des del dia 8 de setembre de 2003. Admès a tràmit per provisió de 3 de març de 2004, i prèvia impugnació del Ministeri Fiscal, es van remetre les actuacions a aquesta Superioritat per a la seva resolució. Per interlocutòria de 14 d'abril es va designar magistrat ponent i es va senyalar el proppassat dia 5 de maig per a la celebració de la vista oral sol·licitada per la defensa. Una vegada verificada, s'ha procedit a la deliberació, votació i decisió previstes en la llei.
En la tramitació d'aquest recurs s'han respectat totes les prescripcions exigides per la llei d'enjudiciament criminal.
FETS PROVATS
S'accepta el relat fàctic de la sentència apel·lada , al qual cal adicionar el següent: " La perjudicada Margarita renunció con anterioridad al juicio oral a la reclamación de la suma sustraída ( 60 euros) e indemnización económica por los objetos de su propiedad no recuperados( 180 euros). La perjudicada Alicia recuperó el mismo dia de los hechos y en calidad de depósito provisional la suma de 2 euros que la acusada le había sustraído.La acusada es persona adicta al consumo de substancias estupefacientes, en concreto heroína, lo que afecta de forma moderada a su capacidad de control de los impulsos en aquellos actos tendentes a obtener dinero para poder adquirir nuevas dosis".
FONAMENTS DE DRET
S'admeten els consignats en la sentència d'instància llevat en allò que contradiguin els següents.
La recurrent fonamenta el recurs d'apel·lació en sis motius complementaris d'acord amb el que autoritza l'art. 790 de la Lecrim 38/02 de 24 d'octubre, d'enjudiciament criminal abreujat, consistents en: 1)-Vulneració del dret de defensa ( art. 24.2CE) per manca de garanties processals en la constitució de la roda de reconeixement de presos. 2)- Infracció de llei per aplicació indeguda de l'art. 242.2CP en els delictes de robatori numerats com a ordinals B i C; 3)- Infracció de llei derivada d'inaplicació de l'art. 242.3 CP en tots quatre delictes imputats; 4)- Infracció de llei per inaplicació deguda dels arts. 16 i 62 del Codi Penal en el delicte D, en no haver-se rebaixat la pena en dos graus malgrat haver quedat truncat el delicte en fase de temptativa.5)- Infracció de llei per inaplicació dels arts. 20.1 o, alternativament, 21.1 del Codi Penal en relació a la drogadicció de l'acusada. 6)- Inaplicació indeguda de l'atenuant de reparació del dany causat prevista en l'art. 21.5 del Codi Penal.
-
El recurs ha de ser parcialment estimat . A fi de centrar l'objecte del debat en aquesta segona instància, cal deixar constància que -llevat la hipòtesi d'estimació de la causa de nul·litat de la prova de reconeixement en roda de presos que es postula com a principal- , en la resta de motius no s'ha formalitzat apel·lació en relació als fets provats que demostren la participació i autoria de l'acusada en els quatre delictes de robatori amb intimidació que se li imputen, atès que el "suplico" del recurs recull la lliure absolució en aplicació de l'eximent complet de l'art. 20.2, o subsidiariament, la condemna per dos delictes de robatori consumats sota la modalitat del tipus atenuat ( 242.3 CP), i dos delictes d'anàloga naturalesa truncats en fase de temptativa.
-
El primer (i principal) motiu de recurs es recolza en la impugnació de la validesa legal de l'acta de constitució de la roda de presos practicada davant del jutjat d'instrucció ( folis 89 a 111), atès que la defensa considera que les persones cridades a integrar la roda no reunien els requisits que exigeix l'art. 369 de la Lecrim, en ser de característiques físiques molt poc similars entre sí i amb les de l'acusada.
La jurisprudència ja ha resolt en multitud d'ocasions idèntica i recurrent impugnació en via casacional, entre moltes d'altres les STS 1829/01 de 15 d'octubre i 1848/01 de 31 de desembre, en el sentit de recordar que (sic) " no cabe considerar inválida la diligencia de rueda de presos constituida con personas de características físicas similares, pues tal similitud exigida en clave de garantia constitucional por la legislación procesal, hay que entenderla siempre referida a los rasgos físicos generales de edad, color de piel, corpulencia, etc...y no a que todos y cada uno de los sujetos a identificación reúnan las mismas peculiaridades fisionómicas. El hecho de que su apariencia externa sea análoga, no puede ni debe incluir que todos tengan la misma edad, el mismo color de pelo, la misma altura, etc... Precisamente en la diversidad dentro de una misma raza reside el factor de fiabilidad en la identificación a cargo de la víctima o testigos que sustenta el valor de dicha prueba, ya que las circunstancias exteriores de los exhibidos no es parecido esencial, sino afinidad tipológica dentro de unos márgenes de relativa amplitud. Lo que se trata de evitar, es que entre los comparecientes pudieran darse diferencias muy llamativas, como sería el caso de razas distintas , color de la piel, sexo, o presencia en alguno de ellos de un rasgo morfológicoparticularmente disonante por inhabitual, como por ejemplo un evidente defecto físico (manco, cojo, tuerto, etc..) Si tales irregularidades flagrantes no concurren, la cuestión se circunscribe al ámbito de la fiabilidad y credibilidad del testigo, no al de validez de la prueba.
En el cas que ens ocupa, consta en l'atestat que l'acusada es una dona d'ètnia gitana, d'uns 45 a 50 anys d'edat, color de pell morena, i entre 1'55/1'60 mts d'alçada, complexió normal i cabell de color negre. En les diligències de constitució de la roda de presos inicial en seu policial, és a dir, en fase d'investigació encara, com es habitual no consta cap descripció detallada de les característiques físiques de les persones integrants, ni s'adjunta cap fotografia que permeti a aquest tribunal d'apel·lació verificar la seva similitud, raó per la qual correspon a la defensa aportar...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
SAP Madrid 411/2007, 9 de Octubre de 2007
...de cargo - art. 11.1 de la Ley Orgánica del Poder Judicial -. Sería de aplicación la doctrina expuesta en la Sentencia de la Audiencia Provincial de Barcelona de 20 de mayo de 2004 que, en relación con el extremo que se está tratando, dice que "...lo que se trata de evitar, es que entre los......