SAP Girona 30/2002, 24 de Enero de 2002
| Ponente | FERNANDO FERRERO HIDALGO |
| ECLI | ES:APGI:2002:107 |
| Número de Recurso | 338/2001 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 30/2002 |
| Fecha de Resolución | 24 de Enero de 2002 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Girona, Sección 1ª |
Audiéncia Provincial de Girona
Secció Primera
PI. de la Catedral, núm. 2 -17004 GIRONA
Rotlle núm 338/2001
Actuacions de procedéncia núm. 195/2000
Judici de cognició
Jutjat de Primera Instáncia i Instrucció núm. 2 Olot
SENTÉNCIA NÚM. 30/2002
PRESIDENT
Im. Sr. Fernando Lacaba Sánchez
MAGISTRATS
Im. Sr. Fernando Ferrero Hidalgo
Im. Sr. Carles Cruz Moratones
Girona, 24 de gener de 2002
Aquesta Sala ha vist el Rotlle d'apel.lació núm. 338/2001, en el qual ha estat part apel.lant
Marí Trini , Verónica , Rodolfo i Braulio , representats pel
procurador Joan Enric Pons Arau i dirígits pel lletrat Josep Mariá Prat Sábat; i part també apel.lant,
Alonso , representat pel procurador Josep Ferrer Puigdemont i dirígít pel lletrat Ignasí de Ribot de
Balle. Ha actuat com magístrat ponent en la vista d'aquest recurs l'Im. Sr. Fernando Ferrero Hidalgo.
ANTECEDENTS DE FET
El Jutjat de Primera Instancia i Instrucció núm. 2 Olot, en les actuacions de judici de cognició núm. 195/2000, incoades a instancia d' Marí Trini , Verónica , Braulio i Braulio , representats pel procurador Joan Enric Pons Arau i defensats pel lletrat Josep María Prat Sabat, contra Alonso , representat pel procurador Josep Ferrer Puigdemont i defensat pel lletrat Ignasi de Ribot de Baile, va dictar Senténcia en data 3 d'abril de 2001, la decisió de la qual, literalment copiada, diu així: "DECIDEIXO: Que estimant la demanda de desnonament interposada per la representación processal de l' Marí Trini , la Verónica , en Rodolfo i en Braulio , queda extingida la relació arrendatíciá existent entre aquesta part actora i eldemandant en Alonso , amb referéncia al Más les Buhigas de Santa Pau, no podent-se execútar aquesta senténcia en tant en quant els Srs. Braulio Rodolfo Verónica Marí Trini no satisfacin al demandát el valor que tindrien avui en día les construccions, obres i millores, portada d'aigua i llum, munyidora mecánica, tanc de refrigeració, magatzems, obres de depuració, etc. Que quedin degudament acreditades tant en la seva realització com en el seu pagament, podent el demandat continuar en l'arrendament amb facultat de subarrendament pagant tan sols la renda pactada, mentre no se li liquidin les millores i podent aplicar en compensació del que se li degui la diferéncia hasta la major renda determinada per la finca com a resultat de les millores i cónsiderant que la quota de llet és propietat de la part demandada, essent precissa la signatura dels propietaris de la finca per poder dispósar-ne aquests hauran d'áutoritzar-ne l'operació o trámit de venda, arrendament o disposició d'aquesta quota de llet i si no ho fessin haurá de fer-hó el jutge en el seu nom, en trámit d'execució de senténcia. El pagament de costes será per meitat havent-se donat lloc en part a les demandes inicial i de reconvenció."
Les parts demandant i demandada van recórrer en apel.lació contra la Senténcia esmentada i per aquest motiu les actuacions es van elevar a aquesta Audiéncia, on es van seguir els trámits establerts a la. LEC. Es va assenyalar día per a la votació i decisió.
En la tramitació d'aquest recurs s'han observat les prescripcions legals corresponents.
FONAMENTS DE DRET
Ambdues parts litigants interposen recurs d'apel.lació contra la Senténcia dictada pel Jutjat de Primera Instancia núm. 2 d'Olot, de data 14 de setembre de 2001, en la qual es va estimar la demanda interposada per Marí Trini , Verónica , Rodolfo i Braulio contra Alonso , en la qual s'exercia l'acció de resolució del contracte d'arrendament sobre la finca rústica denominada Mas Buhigas de Santa Pau, per acabament del termini contractual, i s'estimava parcialment la demanda reconvencional únicament quan l'arrendatari demanava la inexecució de la senténcia mentre no fos indemnitzat per les obres de millora realitzades a la finca arrendada.
L'arrendatari insisteix en el seu recurs que l'arrendament que vinculava les parts és un arrendament rústic históric, d acord amb la Llei de 10 de febrer de 1992, i no s'ha próduit la pérdua de tal consideració, per la subscripció d'un contracta de societat civil en relació amb la finca arrendada, de data 1 de gener de 1977, ni per la subscripció d'un nou contracte d'arrendament de data 17 de febrer de 1979.
Malgrat la confusa fonamentació jurídica de la Senténcia contra- la qual es recorre, els arguments de la part recurrent no poden ser estimats, ja que en aquest cas no ens trobem davant d'una modificació de la renda o altres elements o condicions del contracte primitiu, sinó que estem davant d'una substitució de l'arrendament originari fet el 1930, per un contracte de societat civil fet el día 1 de gener de 1977 (encara que la seva naturalesa jurídica sembla ser més la d'un contracte de parceria, qüestió que no és objecte de litigi, per la qual cosa resulta innecessari declarar si es va subscriure un contracte de societat o de parceria). El recurrent argumenta que tal contracte de societat civil no va ser res més que un mer contracte simulat, que es va fer per motius meráment - fiscals i per interés de l'arréndadora, i que no se, n'ha acreditat la seva execució. Ara bé, si bé és cert que no hi ha cap prova sobre el compliment efectiu del contracte de societat, si realment s'hagués tractat d'un contracte simulat i s'hagués mantingut vigent el contracte d'arrendament, lógicament l'arrendatari hauria continuat pagant la renda qué satisfeia, tanmateix aixó no queda acreditat, cárrega que li corresponia al demandat, i observa, vist el llibre on s'anotaven els pagaments de renda, que l'última satisfeta va ser la de l'any 1975, pagada el día 12 de gener de 1976, i que no es va pagar la de l'any 1976, segurament, perqué es va subscriure l'1 de gener de 1977 el contracte añomenat de societat: Així mateix, si realment hagués existit tal simulació, quan es va firmar el contracte d'arrendament de 17 de febrer de 1979, les parts s'haurien limitat a subscriure i com a confirmació del que regia entre les parts des de 1930; tanmateix, aixó no és així, sinó que, d'una banda, es liquida el contracte añomenat de societát, com es desprén de les cláusules segona i tercera, i d'altra banda es regula totalment el nou arrendament, i es pacta una renda de forma diferent a com es pagava anteriorment, i d'altra banda es fixa el día 11 de novembre de 1978, com a data d'inici dels efectes del contracte.
Ambdues párts recorren contra el pronunciament relatiu a la indemnització per millores concedida a favor de l'arrendatari i que era objecte de la reclamació formulada en la demanda reconvencional de forma, subsidiária, en el cas de no acceptar-se la pretensió principal relativa a si es tractava o no d'un arrendament rústic históric. Pero, per raons lógiques, háurá d'examinar-se en primer lloc el recurs interposat pels demandants, els quals, insisteixen que l'arrendatari no té dret a cap indemnització per les. millores realitzades a la finca, a falta de consentiment de la propietat i per tractar-se d'obres il.legals.El régim jurídic de les obres de millora efectuades a la finca arrendada es regula en els articles 57 a 68 de la Llei Cárrendaments rústics, s'inicia amb l'epígraf de "millores útils i socials".. L'árticle 57 de la LAR ens dona un concepte...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba