SAP Girona 234/2004, 14 de Julio de 2004
| Ponente | CARLES CRUZ MORATONES |
| ECLI | ES:APGI:2004:1052 |
| Número de Recurso | 130/2004 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 234/2004 |
| Fecha de Resolución | 14 de Julio de 2004 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Girona, Sección 1ª |
Audiència Provincial de Girona
Secció Primera
Pl. de la Catedral, núm. 2 - 17004 GIRONA
Rotlle núm. 130/2004
Procediment ordinari
Actuacions de procedència núm. 269/2002
Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 2 Figueres
SENTÈNCIA NÚM. 234/2004
PRESIDENT
FERNANDO LACABA SANCHEZ
MAGISTRATS
FERNANDO FERRERO HIDALGO
CARLES CRUZ MORATONES
Girona, 14 de juliol de 2004
Aquesta Sala ha vist el Rotlle d'apel·lació núm. 130/2004, en el qual ha estat part apel·lant ING BANK NV, representada per la procuradora ROSA BOADAS VILLORIA i defensada pel lletrat
BORIS MULDER i com a part apel·lada Ildefonso i Natalia ,
representats per la procuradora NÚRIA ORIELL COROMINAS i defensats per la lletrada SÒNIA
FABRA FARGAS i essent també part apel.lada KILNSEY LIMITED, representada per la procuradora
IMMACULADA BIOSCA BOADA i defensada pel lletrat JERÓNIMO GONZÁLEZ GARGALLO. Ha
actuat com a ponent el magistrat CARLES CRUZ MORATONES
ANTECEDENTS DE FET
El Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 2 FIGUERES, en les actuacions de PROCEDIMENT ORDINARI núm. 269/2002, incoades a instància de ING BANK NV, representada per la procuradora ANNA MARIA BORDAS POCH i defensada pel lletrat BORIS MULDER, contra Ildefonso iNatalia , representats pel procurador JORDI AMETLLA RIVAS i defensats per la lletrada SÒNIA FABRA FARGAS i contra KILNSEY LIMITED, representada pel procurador LLUIS MARIA ILLA ROMANS i defensada pel lletrat JERÓNIMO GONZÁLEZ GARGALLO, va dictar Sentència amb data 16 d'octubre de 2003 , la decisió de la qual, literalment copiada, diu així: "FALLO: Desestimo la demanda de judici ordinari presentada per la procuradora dels tribunals Anna M. Bordas Poch, en nom i representació de l'entitat ING BANK, NV, contra Ildefonso , Natalia i l'empresa Kilnsey Limited, per caducitat de l'acció rescissòria exercida, amb la imposició expressa de les costes processals causades a la demandant. S'acorda aixecar l'embarg preventiu acordat en data 31 de juliol de 2002 sobre la finca inscrita al Registre de la Propietat de Roses, al llibre NUM000 , tom NUM001 , finca núm. NUM002 . Un cop esdevingui ferma aquesta resolució, lliureu manament al Registre de la Propietat per fer efectiu l'aixecament i procediu a la devolució a ING BANK, NV de l'aval bancari presentat en la peça separada de mesures cautelars per import de 53.840'81 euros."
La part demandant va recórrer en apel·lació contra la Sentència esmentada i per aquest motiu es van elevar les actuacions a aquesta Audiència, i es van seguir els tràmits establerts en la Llei d'enjudiciament civil.
FONAMENTS DE DRET
No acceptem els de la Sentència contra la qual s'apel·la.
En el present cas ens trobem davant d'una entitat bancària de nacionalitat holandesa que concedeix un crèdit superior a un milió d'euros a un grup d'empreses holandeses controlades per dos germans d'aquella nacionalitat i que aquell crèdit va ser afiançat de manera personal pel demandat Sr. Natalia , un dels germans. Després de diferents reclamacions contra les societats i el demandat i l'esposa d'aquest, tant en territori holandès com a Espanya, el banc demana l'any 2002 en el present plet la rescissió d'un contracte de trasllació del domini d'una finca registral situada a Roses (denominada "una mansió" per les seves característiques i suntuositat) que va ser "venuda" escriptura pública 17.7.89 a Espanya pel matrimoni Natalia Ildefonso a la societat també demandada KILNSEY LIMITED, domiciliada a Gibraltar. Les parts demandades al·leguen la caducitat de l'acció de rescissió, la manca d'ànim defraudador en el negoci jurídic i que el crèdit del banc no era anterior a la transmissió de la finca en disputa.
El jutge d'instància estima la caducitat de l'acció i desestima la demanda.
El primer requisit de l'acció pauliana és la necessitat que existeixi un crèdit a favor de l'actor i que sigui anterior a la disposició patrimonial. La recurrent fonamenta en seu recurs en el fet que el crèdit concedit pel banc en data 13.1.89 no és cert que tingués el venciment previst en el dia 1.5.89 -com diu el document 1 (foli 61), annexat a la demanda, sinó que de fet no es va tenir per finalitzat el crèdit segons els demandats fins al mes de desembre d'aquell any, quan ja s'havia fet la transmissió de la finca a la societat demandada. El cert però es que des del mes de juny de 1989 el Banc ja ha acreditat l'existència de reclamacions contra les societats pel no pagament del crèdit ja disposat, fins i tot per damunt de la quantitat prevista. També consta l'existència de reunions per pes dues parts per solucionar el deute i tot això abans del 17.7.89 quan es va atorgar escriptura pública de compravenda. Però es que el més important és que encara que es pogués defensar que va ser al mes de desembre de 1989 quan el Banc ja va donar per trencades totes les converses destinades a resoldre el deute amistosament, res no impedeix considerar com a fraudulent un acte anterior a aquest venciment si es realitza amb la finalitat de perjudicar al creditor davant del coneixement o la possibilitat que no podrà afrontar-lo (així, STS 11-11-1993, 28-6-1994, 28-11-1997 ).
Això s'ha d'enllaçar amb els requisits que l'acte que s'impugna sigui fraudulent, això és, que s'hagi realitzat amb la intenció o consciència de causar un perjudici als creditors i que el tercer adquirent, cas de ser l'alienació onerosa, hagi estat còmplice en el frau. Ara bé, en l'actualitat se sosté el caràcter de certa objectivitat de l'acció revocatòria o pauliana, malgrat exigir un requisit tan subjectiu com és el consilium fraudis, i es configura com a acció de tipus rescissòria, ja que deixa sense efecte actes o contractes que originàriament van ser vàlids, i derivat d'aquell caràcter és d'observar que la defraudació que comet el deutor en disposar dels seus béns en perjudici dels seus creditors pot no ser dolosa o intencional, i n'hi ha prou que es produeixi el perjudici per mera negligència o impremeditadament, conforme als corrents actuals que parlen de "culpabilitat social" i "responsabilitat objectiva".
En vista de les proves practicades queda acreditat el següent: en aquest cas ha resultat acreditat gràcies a la informació publicada pel...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
Aportaciones críticas al régimen de impugnación de acuerdos comunitarios
...2004/52410) SAP de Baleares, de 27 de mayo de 2004 (SP /SENT/5872) SAP de Valencia, de 25 de junio de 2004 (JUR 2005/13370) SAP de Girona, de 14 de julio de 2004 (AC 2004, 1592) SAP de Madrid, de 8 de octubre de 2004 (SP /SENT/62564) SAP de Barcelona, de 20 de octubre de 2004 (SP /SENT......