SAP Lleida 113/2003, 3 de Marzo de 2003
| Ponente | ANTONI VAQUER ALOY |
| ECLI | ES:APL:2003:158 |
| Número de Recurso | 522/2002 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 113/2003 |
| Fecha de Resolución | 3 de Marzo de 2003 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Lleida, Sección 2ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE LLEIDA
Secció Segona
ROTLLE NÚM.. 522/2002
Procediment ordinari núm. 9/2002 - Jutjat Primera Instància 4 Lleida
SENTÈNCIA NÚM. 113/2003
Il·lms. Srs.:
President:
ALBERT GUILANYA I FOIX
Magistrats jutges:
ALBERT MONTELL GARCIA
ANTONI VAQUER ALOY (Suplent)
Lleida, tres de març de dos mil tres
La Secció Segona de l=Audiència Provincial de Lleida, formada pels magistrats que
s'esmenten al marge, ha vist, en grau d=apelAlació, les actuacions de procediment
ordinari número 9/2002, del Jutjat de Primera Instància núm. 4 de Lleida, en virtut del
recurs interposat pels demandats María Dolores , representada
per la procuradora Sra. EVA SAPENA SOLER i assistida per la lletrada Sra.
JOSEFA SOLER PIEROLA; Almudena , representada per la
procuradora Sra. CARMEN GRACIA LARROSA i assistida pel lletrat Sr. MIGUEL
FERNANDEZ SEVILLA; i NUESTRA SEÑORA DEL PERPETUO SOCORRO,
SANATORIO MÉDICO-QUIRURGICO DE LÉRIDA, S.A., representada per la
procuradora Sra. Mª CARMEN RULL CASTELLO i assistit pel lletrat Sr.
FRANCISCO PALAU POYO contra sentència de data deu de juliol de dos mil dosdictada en l'esmentat procediment, Rotlle de Sala núm. 522/2002. Impugna
l=apelAlació la part demandant Fidel , Guadalupe I Juan Manuel , representats per la
procuradora Sra. CECILIA MOLL MAESTRE i assistits pel lletrat Sr. SIMEÓ MIQUEL
ROÉ. És ponent d'aquesta resolució l'IAlm. magistrat suplent Sr. ANTONI VAQUER ALOY.
ANTECEDENTS DE FET
La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data deu de juliol de dos mil dos, és la següent: "FALLO.- Que estimando parcialmente la demanda rectora de este proceso, debo condenar y condeno a Dª María Dolores , Dª Almudena y a la Clínica Nuestra Señora del Perpetuo Socorro, al pago conjunto y solidario a Juan Manuel , de la suma de 820.269,22 euros, e intereses legales desde la interpelación judicial. Y todo ello, sin hacer expresa condena en costas (...)"
Contra l'anterior sentència, els demandats María Dolores , Almudena i NUESTRA SEÑORA DEL PERPETUO SOCORRO, SANATORIO MÉDICO-QUIRURGICO DE LÉRIDA, S.A. van interposar recurs d=apelAlació, que el Jutjat admeté i seguits el tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.
La Sala decidí formar Rotlle, designa magistrat ponent, rebutjar la sol· licitud de vista i assenyalar el dia 12 de febrer de 2003 per a la deliberació de la resolució escaient.
En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment..
FONAMENTS DE DRET
La sentència dictada pel Jutjat de 1ª Instància núm. 4 de Lleida, l´objecte de la qual era quantificar la responsabilitat civil dels codemandats Sres. María Dolores i Almudena i Clínica Nuestra Señora del Perpetuo Socorro, com a resultat de l´anterior sentència d´aquesta Sala de data 7 de juliol de 2000 que va determinar la responsabilitat del metge, de la llevadora i de la clínica per les lesions sofertes en el seu naixement per l´ara actor Sr. Juan Manuel , fixa la quantia de la responsabilitat solidària d´aquests codemandats en 820.269,22 euros a pagar al Sr. Juan Manuel i en 220.446,997 euros a pagar als seus pares i també actors Srs. Fidel i Guadalupe . Els tres recursos d´apel·lació interposats s´adrecen a impugnar partides concretes d´aquesta indemnització, però no és qüestiona l´aplicació del barem de l´annex de la Llei de responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles a motor vigent en el moment de la interposició de la demanda ni la puntuació que d´acord amb el barem correspon a les lesions sofertes pel Sr. Juan Manuel (basta indicar que es troba en situació de coma vigil), que la jutgessa a quo ha fixat en el màxim de cent punts. Aquests aspectes de la sentència, doncs, han quedat ferms i no són revisables per aquesta Sala, de manera que només ens correspon analitzar les pretensions que es dedueixen en els respectius recursos d´apel·lació.
Recurs de Sra. María Dolores El primer motiu del recurs impugna la quantitat de 70.505 euros concedida per la sentència en concepte de danys morals complementaris. Considera el recurs que través de la indemnització per gran invàlid ja es valora la situació del menor Sr. Juan Manuel , ja que tractant-se d´una persona que es troba en situació de coma vigil, "no tiene ni dolor ni padecimiento, porque está inconsciente", i afegeix: "Para poder valorar los daños morales es necesario que se tenga consciencia de su percepción, es necesario que para resarcir a la persona que sufra tal merma, ésta tenga la consciencia de su pérdida. El elemento esencial del ser humano y lo que lo distingue de los demás seres vivos es su capacidad de pensar, sentir, querer y razonar. En este caso qye nos ocupa, la afectación del menor es tan grave que no puede tener esos sentimientos y dolores", per la qual cosa aquests danys no haurien de ser valorats autònomament sinó que anirien inclosos en el concepte de gran invàlid. El discurs, certament brillant, suposa en definitiva configurar el dany moral com un atribut de la capacitat d'obrar i no de la personalitat jurídica. Segons el raonament que es desenvolupa en el recurs, no tota persona tindria dret a ser indemnitzada per dany moral, sinó només aquella que tingués un mínim de capacitat natural que li permetés adonar-se del seu sofriment i del seu dolor. El motiu no pot ser estimat pels tres arguments següents, dos de jurisprudencial i un de legal. En primer lloc, ha assenyalat la recent STS 31.10.2002 que el concepte de dany moral "es claro y estricto; no comprende aspectos del daño material. Si una lesión del derecho subjetivo atenta a la esfera patrimonial del sujeto no pretenda éste que alcance también a la esfera espiritual. Hay daño moral exclusivamente cuando se ha atentado a un derecho inmaterial de la persona: esel caso del honor, intimidad e imagen que contempla la L0 1/1982, es el caso también de la muerte del ser querido, tanto si es del hijo menor que no produce perjuicio económico, sino también del padre de familia que, además, sí lo produce; es el caso, asimismo, del «pretium doloris». Pero no cabe alegarlo si se produce y se reclama un perjuicio patrimonial, es decir, cuando la lesión incide sobre bienes económicos, a modo de una derivación o ampliación del daño patrimonial". Clarament el Tribunal Suprem vincula el dany moral a la persona i no a la seva capacitat i, a més, separa amb diafanitat el dany moral del dany patrimonial, assenyalant que aquell no es pot referir a l´esfera material de la persona. Per tant, el dany moral apareix lligat de manera necessària i íntima als anomenats béns de la personalitat, que són immanents a la persona pel sol fet de ser-ho, sense atendre a la seva capacitat d´obrar que, en tot cas, només es manifestarà quant a l´exercici de dits béns de la personalitat. En segon lloc, ha assenyalat el tribunal Suprem que el dany moral també es reconeix a les persones jurídiques (STS 20.2.2002: "el daño moral es el infringido a la dignidad, a la estima moral y cabe en las personas jurídicas"). Doncs bé, és evident que la persona jurídica no té sentiments ni ànima, no té, per consegüent, idoneïtat per sofrir o per sentir dolor, i malgrat això és susceptible de ser indemnitzada per aquest concepte. Altre cop es palesa, doncs, que el dany moral va lligat exclusivament a la personalitat jurídica. Finalment, existeix un argument legal, derivat del propi barem. I és que el barem no sols no distingeix entre les persones segons la seva capacitat d´entendre i voler, sinó que, ben al contrari, expressament indica que són iguals per totes les persones. Específicament pel que fa als danys morals complementaris, precisament preveu que només són aplicables quan una seqüela excedeixi els 75 punts o la suma de seqüeles ultrapassi els 90 punts, o sigui que conscientment el legislador preveu aquests danys morals complementaris per als casos més greus, en què més afectació ha patit la víctima, la qual cosa evidencia que els danys morals complementaris i, en general, el dany moral, s´ha de reconèixer a tota persona amb independència de la seva capacitat per a sentir el sofriment o el dolor. Aquesta és la solució en alguns dels principals ordenaments juridics europeus, que reconeixen el dany moral a les persones que es troben en estat de coma, com ara França (sentencia de la Sala Civil de la Cour de Cassation de 22.2.1995), Anglaterra (sentencia de la House of Lords en el cas H....
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STSJ Cataluña 330/2007, 26 de Abril de 2007
...de la Seguridad Social, previendo por ello la Tabla IV importes sucesivos y crecientes según el grado (al respecto, S. AP de Lleida de 3 de marzo de 2003, rec. 522/02 ; y de la AP de La Rioja de 6 de septiembre de 2005, rec. 84/05 ), si bien, dicha cuestión no es pacífica, puesto que otra l......
-
STSJ Cataluña 450/2007, 6 de Junio de 2007
...de la Seguridad Social, previendo por ello la Tabla IV importes sucesivos y crecientes según el grado (al respecto, S. AP de Lleida de 3 de marzo de 2003, rec. 522/02 ; y de la AP de La Rioja de 6 de septiembre de 2005, rec. 84/05 ), si bien, dicha cuestión no es pacífica, puesto que otra l......