SAP Lleida 291/2009, 21 de Julio de 2009
| Ponente | ANTONI VAQUER ALOY |
| ECLI | ES:APL:2009:591 |
| Número de Recurso | 242/2009 |
| Número de Resolución | 291/2009 |
| Fecha de Resolución | 21 de Julio de 2009 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Lleida, Sección 2ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL
DE LLEIDA
Secció segona
El Canyaret, s/n
Rotlle núm. 242/2009
Procediment ordinari núm. 533/2007
Jutjat Primera Instància 2 Balaguer
SENTÈNCIA núm. 291/2009
PRESIDENT:
Sr. ALBERT GUILANYA I FOIX
MAGISTRATS:
Sr. ANTONIO ROBLEDO VILLAR (en substitució)
Sr. ANTONI VAQUER ALOY (suplent)
Lleida, vint-i-u de juliol de dos mil nou
La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau d'apel·lació, les actuacions de
procediment ordinari número 533/2007, del Jutjat de Primera Instància núm. 2 de Balaguer, en virtut del recurs interposat pels demandants, Daniela i Blas , representats pel procurador ISIDRO GENESCA LLENES, i assistits pel lletrat JAUME LIÑAN
CARRERA i del recurs interposat pels demandats, Higinio i Remedios , representats per la procuradora
MARÍA FERRE TORNOS i assistits per la lletrada ANNA HUGUET CANALIS contra sentència de data trenta-u de desembre de dos mil vuit dictada en el
procediment esmentat, rotlle de sala núm. 242/2009. Ambdues parts, respectivament, es van oposar al recurs interposat de contrari. És ponent d'aquesta
resolució el magistrat suplent Sr. ANTONI VAQUER ALOY.ANTECEDENTS DE FET
La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data trenta-u de desembre de dos mil vuit, és la següent: "DECISIÓ.-DECISIÓ
Estimo parcialment la demanda formulada per la Sra. Bergé en nom i representació de Daniela I Blas contra Higinio I Remedios , declaro la resolució del contracte d'arrendament de les finques descrites, condemnant al demandat a estar i passar per aquesta resolució, que les finques ja han estat lliurades als actors durant els transcurs d'aquest procediment al març de 2008 i ja estan a disposició dels actors i condemno a Higinio a abonar al actor el import de les rendes meritades que ascendeixen a 11.020 euros i condemno a Higinio a indemnitzar als actors pels danys causats en les finques en execució de sentencia. Sense fer cap pronunciament sobre les costes respecte a la demanda principal.
Estimo totalment la demanda formulada pel Sr. Pijuan en nom i representació de Higinio I Remedios contra Daniela I Blas i en conseqüència declaro que la demandada reconvencional és responsable dels danys i perjudicis produïts a la part actora reconvenient, condemno Daniela I Blas a satisfer a la part arrendatària la suma de 7.032,54 euros pels danys i perjudicis ocasionats i condemno Daniela I Blas al pagament de les costes de la demanda reconvencional. [...]"
Contra l'anterior sentència, els demandants, Daniela , Blas , Higinio i Remedios va/n interposar recurs d'apel·lació, que el Jutjat va admetre, i un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.
La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat/ada ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 20 de juliol de 2009 per a la votació i decisió.
En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.
FONAMENTS DE DRET
Demandants i demandats recorren la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància núm 2 de Balaguer el dia 31 de desembre de 2008 , que va estimar parcialment la demanda i íntegrament la reconvenció, essent la base del plet el contracte d'arrendament verbal concertat entre les parts amb relació a diverses parcel·les situades al terme municipal de Vilanova de Meià, als nuclis de Lluçars i de Santa Maria de Meià. La sentència és apel·lada per ambdues parts. En primer lloc analitzarem el recurs d'apel·lació de la part demandada i, a continuació, en el de la part demandant, i intentarem seguir l'ordre de les seves respectives al·legacions.
Recurs d'apel·lació dels demandats
La primera al·legació del recurs d'apel·lació denuncia l'error en la valoració de la prova en què hauria incorregut la sentència de primera instancia. Hem de recordar, abans d'entrar en l'anàlisi de cadascuna de les qüestions en què es desglossa aquesta al·legació primera, que la valoració de la prova és competència del jutge de primera instància i que la seva valoració ha de prevaler per la seva neutralitat i imparcialitat, sobre la que proposen les parts, naturalment interessades en un resultat del plet favorable a llurs pretensions, i això fins i tot encara que no sigui l'única interpretació possible, llevat que sigui una interpretació arbitrària o irracional, o que s'hagi infringit alguna norma legal o que s'hagin omès mitjans de prova presents a les actuacions, pesant sobre la part recorrent l'acreditació d'aquestes circumstàncies.
-
La manca de legitimació activa de l'actor
En primer lloc, s'insisteix en la manca de legitimació de l'actor per pledejar en nom propi, ja que es manifesta que no s'ha reconegut extraprocessalment la seva condició d'arrendador.
No podem estimar aquest motiu, ja que és constant en les actuacions el reconeixement del paper cabdal del Sr Castellà en la relació contractual amb els Srs. Higinio Remedios . Així, a l'al·legació 4, de la que ens ocuparem després, es reconeix expressament que el Sr. Castellà és qui gestiona les terres propietat de la seva mare i que va presentar la declaració de la DUN, fet pel qual van reconvenir demanantuna indemnització de danys i perjudicis, a banda de la generalitat del poder que ha acompanyat atorgat per la seva mare. Fins a tal punt és així que l'informe pericial de la Sra. Esteve que s'acompanya amb la contestació de la demanda fa contínua referència al Sr Blas com a propietari. Hem de confirmar, doncs, que els actes propis dels demandats, reconeixent àmpliament fora del procés la legitimació amb relació al contracte d'arrendament de l'actor, el seu compliment i extinció, els impedeixen ara negar-li legitimació dins del procés (STS 13 desembre 2002).
-
L'existència de dos contractes d'arrendament distints entre les parts
És qüestió discutida entre les parts l'existència d'un o de dos contractes d'arrendament. La sentència apel·lada considera que només s'ha provat l'existència d'un contracte, mentre que al seu recurs la part demandada insisteix que, en realitat, es van atorgar dos contractes d'arrendament, un que comprenia les finques situades a Lluçars i l'altre les finques situades a Santa Maria de Meià. És evident que la prova de l'existència de dos contractes pesa sobre la part demandada que és qui ho al·lega, i cal coincidir amb la jutgessa a quo que no s'ha aportat una prova prou contundent. En primer lloc, no resulta convincent el que explica el demandat Sr. Higinio durant el seu interrogatori. Segons exposa, l'arrendament de les finques de Lluçars, d'una extensió poc superior a les vint hectàrees, va començar el 1996 i es va completar amb més finques fins a l'any 1999, en què ja es conreaven totes les finques, però sempre es va pagar, segons es manifesta, una quantitat global de 6.000 euros; a banda que no s'ha aportat cap comprovant d'aquest pagament o del pagament d'una altra quantitat, sobta que es pagui una mateixa quantitat amb independència del nombre de finques que integren el contracte. També sorprèn la diferència de preu existent entre les finques de Lluçars i les de Santa Maria de Meià, per les quals es diu pagar 960 euros, amb una superfície superior en poc a les quatre hectàrees, essent insuficient que es pretengui justificar la diferència de preu tan considerable de l'arrendament d'unes i altres finques en la qualitat de la terra i la distància entre el nucli de Lluçars, on resideix el demandat, i el nucli de Santa Maria de Meià. A més, cal notar que al document núm. 5 aportat amb la demanda, un burofax datat el 5 de març de 2007 de resposta de la lletrada del demandat al lletrat del demandant, si bé es fa referència a l'existència de dos "blocs" de finques, es parla sempre d'arrendament en singular. La valoració d'aquests minsos elements probatoris no és suficient perquè puguem entendre acreditada l'existència de dos contractes d'arrendament distints, per la qual cosa cal confirmar la sentència en aquest extrem.
-
Duració del contracte d'arrendament
"Esta parte quiere manifestar también su disconformidad... no reconocemos que el plazo de duración del contrato de arrendamiento fuese anual". En realitat, la sentència de primera instància no diu en cap moment que la duració del contracte fos anual, sinó que s'aplica la LAR 1980 modificada per la LMEA, essent correcte que la duració legal del contracte és de cinc anys, prorrogables per triennis. El que probablement pretén la part demandada es tornar a fer qüestió de l'existència de dos contractes distints, un sobre les finques del nucli de Lluçars i un altre sobre les finques del nucli de Santa Maria, qüestió que ja hem abordat al fonament de dret anterior tot assenyalant que no hi ha prou elements probatoris que permetin concloure que certament eren dos els contractes verbals subscrits entre les parts. Per consegüent, aquesta al·legació no pot ser estimada, com tampoc la menció que es fa al principi de la protecció més feble en el contracte d'arrendament rústic, ja que en cap moment no es concreta com hauria pogut infringir la sentència apel·lada aquest principi.
-
Pagament de les rendes
L'al·legació que porta aquest encapçalament torna a ser una acumulació poc ordenada de manifestacions adreçades a combatre la valoració probatòria realitzada per la jutgessa a quo, en què es reitera l'existència de dos contractes distints d'arrendament, aspecte en el qual és innecessari tornar a entrar. La sentència aplica correctament la càrrega de la prova: el demandant ha de provar l'impagament, ja que és qui ho al·lega, i el demandat el pagament, ja que aquesta és la seva defensa. I és evident que no hi ha cap prova que s'hagi pagat l'arrendament de l'any 2007, amb...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
ATS, 25 de Enero de 2011
...contra la Sentencia dictada, con fecha 21 de julio de 2009, por la Audiencia Provincial de Lleida (Sección 2ª) en el rollo de apelación nº 242/2009, dimanante de los autos de juicio ordinario nº 533/2007 del Juzgado de Primera Instancia nº 2 de - Mediante Providencia de 4 de noviembre de 20......