SAP Girona 334/2008, 15 de Septiembre de 2008
| Ponente | JOAQUIN MIGUEL FERNANDEZ FONT |
| ECLI | ES:APGI:2008:1428 |
| Número de Recurso | 299/2008 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 334/2008 |
| Fecha de Resolución | 15 de Septiembre de 2008 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Girona, Sección 2ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE GIRONA
SECCIÓ SEGONA
Rotlle d'apel·lació civil núm. 299/2008
Prové: JUTJAT PRIMERA INSTÀNCIA 1 SANTA COLOMA DE FARNERS
Procediment núm. 652/2005
Classe: procediment ordinari
SENTÈNCIA 334 / 08
Il·lms. Srs:
PRESIDENT
JOSÉ ISIDRO REY HUIDOBRO
MAGISTRATS
JOAQUIM FERNANDEZ FONT
JAUME MASFARRÉ COLL
Girona, quinze de setembre de dos mil vuit
En aquesta segona instància ha comparegut com a part apel·lant María Teresa , representada per la procuradora ROSA BOADAS VILLORIA, i com a part contra la qual s'apel·la GERMA JULI S.L., representada per la procuradora IMMACULADA
BIOSCA BOADA, i defensada pel lletrat ALBERT FONTANET CALOPA.
ANTECEDENTS DE FET
Aquest procés es va iniciar arran de la demanda presentada en nom de GERMÀ JULI, S.L contra María Teresa .
La decisió de la Sentència que va posar fi a la primera instància diu així: "Estimo íntegrament la demanda interposada instància de l'entitat Germà Juli SL contra la Sra. María Teresa els següents termes:
-
- He de condemnar i condemno a la Sra. María Teresa al pagament de 12.020,24 euros.
-
- He de condemnar i condemno a la Sra. María Teresa a abonar l' interès legal del diner meritat desdel dia 21 de novembre de 2005.
-
- He de condemnar i condemno a la Sra. María Teresa al pagament de les costes processals."
En aplicació de les normes de repartiment vigents en aquesta Audiència Provincial, aprovades per la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ha correspost el coneixement d'aquest recurs a la Secció Segona.
En la seva tramitació s'han observat les normes processals aplicables a aquesta classe de recurs, les parts han efectuat les al·legacions que es poden veure en els respectius escrits presentats en aquesta segona instància, als quals es respon en els fonaments jurídics següents. Per a la deliberació i votació del recurs, s'assenyala el dia 15 de setembre de 2008.
Conforme al que estableixen les normes de repartiment indicades, es va designar com a ponent d'aquest recurs l'Il·lm. Sr. JOAQUIM FERNANDEZ FONT, qui expressa en aquesta Sentència el criteri unànim de la Sala.
FONAMENTS DE DRET
La societat demandant, una agència immobiliària, sol·licita que la demandada li pagui una quantitat de diners en concepte de comissió per la seva intervenció i mediació en la venda d'un pis propietat de la segona.
La demandada defensa que no tenia cap interès en contractar una immobiliària per la venda del seu pis. Per això va publicar anuncis a una revista de Badalona, ciutat on és l'immoble. Que l'agència es va assabentar de la voluntat de vendre el pis per aquests anuncis i es va posar en contacte amb ella per oferir-li la possibilitat de portar-li clients. Que un cop publicat l'anunci, la persona que després va comprar el pis el va anar a visitar i que poc després també hi va anar el seu marit. Que després la primera el va anar a veure un altre cop amb personal de la demandant. Que els comercials li van fer signar un document tot dient- li que era només un full de control de visites i que en cap moment va entendre que estigués firmant un contracte amb l'agència. Conclou que ja que la futura compradora es va assabentar de la voluntat de vendre el pis mitjançant els anuncis publicats pels venedors en una revista, no ha de pagar cap comissió a l'agència.
La sentència de primera instància ha estimat la demanda.
La part demandada no està d'acord amb aquesta decisió i la ha apel·lat. En el recurs reitera el que ja defensava a la contestació a la demanda. Resumint-ho sintèticament diu que el contracte en el que es basa la pretensió de la demandant el va signar enganyada, tot pensant que només era un full de control de visites per justificar l'actuació del comercial davant la seva empresa. Que va signar un altre document més petit. Que més que un contracte d'agència el que hi hauria seria un arrendament de serveis. Que és veritat que l'agència es va posar en contacte amb ella oferint-li la possibilitat de portar els seus clients a visitar el pis, cosa que la apel·lant va acceptar però sense cap compromís. Conclou que el contracte de venda del pis no es va perfeccionar per la intervenció professional de l'agència doncs la compradora ja havia vist el pis abans d'anar-hi amb els comercials d'aquesta.
Per situar correctament la qüestió litigiosa, cal recordar que aquest tribunal ja ha definit el contracte d'agència immobiliària i els efectes que produeix entre les parts vinculades, per exemple a les sentències de 30 de gener i 20 de setembre de 2.006, 24 de setembre de 2.007 i 18 de juny de 2.008, tot dient que "las sentencias del Tribunal Supremo de 2 de mayo de 1963 y 21 de octubre de 1964 definen el contrato de mediación o corretaje como aquél por el cual una persona, llamada oferente, mediado o comitente encarga a otra, que recibe el nombre de corredor o mediador, que la informe acerca de la ocasión u oportunidad de concluir con persona o personas distintas un negocio jurídico, o que realice las oportunas gestiones para conseguir el acuerdo de voluntades, encaminado a lograr su realización comprometiéndose a cambio de ello a satisfacerle una retribución, que denomina premio, en el supuesto de que dicho ulterior contrato llegue a perfeccionarse.
La sentencia del Tribunal Supremo de fecha 21 de mayo de 1992, señala que en el contrato de agencia inmobiliaria (que no es sino el corretaje de bienes inmuebles), predomina la función de gestión mediadora, por lo que reviste naturaleza de pacto de encargo, cesando el mediador cuando pone en relación a las partes, que son las que han de celebrar un futuro convenio final. Por su parte la sentencia del Tribunal Supremo de fecha 1 de diciembre de 1986 declara que en el contrato de corretaje el mediador o corredor asume una prestación de actividad en la que no se compromete la obtención de un resultadoconcreto y en la que la retribución normalmente sólo tiene lugar en el caso de que llegue a tener realidad el negocio jurídico objeto de la mediación como consecuencia de la actividad desplegada por el mediador.
La de 5 de noviembre de 2.004, citando la de 30 de abril de 1.998, señala que "en esta clase de contratos -mediación o corretaje-, como se deja dicho, la relación que los conforman...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba