SAP Tarragona 324/2014, 15 de Octubre de 2014

PonenteANTONIO CARRIL PAN
ECLIES:APT:2014:1241
Número de Recurso562/2013
ProcedimientoCIVIL
Número de Resolución324/2014
Fecha de Resolución15 de Octubre de 2014
EmisorAudiencia Provincial - Tarragona, Sección 1ª

AUDIENCIA PROVINCIAL

TARRAGONA

SECCION PRIMERA

ROLLO NUM. 562/2013

ORDINARIO NUM. 390/2011

TARRAGONA NUM. 6

S E N T E N C I A NUM. 324/14

ILTMOS. SRES.:

PRESIDENTE

D. Antonio Carril Pan

MAGISTRADOS

Dª Mª Pilar Aguilar Vallino

D. Joan Perarnau Moya

En Tarragona, a 15 de octubre de 2014.

Visto ante la Sección 1ª de esta Audiencia Provincial el recurso de apelación interpuesto por Bernardo, Trinidad, Araceli, Eulogio, Jesús, Porfirio, Hortensia, Sacramento, Luis Manuel y Adoracion

, Amadeo, Edurne, Lidia, Rosalia y Adriana, representados por el Procurador Sr. Pascual Valles y defendida por el Letrado Sr. Escudé Nolla, en el Rollo nº 562/2013, derivado del procedimiento de Ordinario nº 390/2011 del Juzgado de Primera instancia nº 6 de Tarragona, al que se opuso Llarnatur 2005, S.L., representada por la Procuradora Sra. García Solsona y defendida por el Letrado Sr. Pascual Navarro.

ANTECEDENTES DE HECHO

ACEPTANDO los Antecedentes de Hecho de la sentencia recurrida; y

PRIMERO

La sentencia recurrida contiene la siguiente parte dispositiva: "Que desestimo íntegramente la demanda formulada por la representación procesal de Trinidad, Bernardo, Araceli, Eulogio, Jesús

, Porfirio, Hortensia, Sacramento, Luis Manuel, Adoracion, Amadeo, Edurne, Lidia, Rosalia Y Adriana frente a la mercantil LLARNATUR 2005 S.L., condenando en costas a las actoras.

Y estimo la demanda reconvencional formulada por la representación procesal de LLARNATUR 2005 S.L. declarando:

  1. - La extinción de los derechos de servidumbre que en su día se habían constituido y que gravaron la finca NUM000 inscrita en el Registro de la Propiedad número 3 de Tarragona.

  2. -Declarar que la finca NUM001, inscrita en el Registro de la Propiedad de Tarragona número 3 al tomo NUM002, libro NUM003, folio NUM004, se halla libre de cargas con excepción de la servidumbre de paso constituida a favor de la finca registral NUM005, en virtud de escritura pública de fecha 5 de julio de 2005.

Se condena en costas al demandado reconvencional".

SEGUNDO

Contra la mencionada sentencia se interpuso recurso de apelación por Bernardo, Trinidad, Araceli, Eulogio, Jesús, Porfirio, Hortensia, Sacramento, Luis Manuel y Adoracion, Amadeo, Edurne, Lidia, Rosalia Y Adriana, en base a las alegaciones que son de ver en el escrito presentado.

TERCERO

Dado traslado a las demás partes personadas del recurso presentado para que formulasen adhesión o se opusieran al mismo, Llarnatur 2005, S.L. formuló oposición

CUARTO

En la tramitación de ambas instancias del procedimiento se han observado las normas legales.

VISTO, siendo Ponente el Ilmo. Sr. Presidente D. Antonio Carril Pan.

FUNDAMENTOS DE DERECHO
PRIMERO

Contra la sentencia que desestimó la demanda que ejercita una acción confesoria de servidumbre de paso a favor de las fincas de los actores, se alza la apelación invocando error en la valoración de la prueba, ausencia de buena fe en la demandada y necesidad de utilizar la servidumbre por no haber perdido la finalidad para la que fue creada.

Para la resolución de la apelación conviene explicitar que la demanda solicita:

Que se condene a la mercantil demandada a ejecutar las actuaciones necesarias para el establecimiento de dicho paso y la supresión de cualquier elemento que impida el libre acceso al mismo aperturando un espacio de acceso de 2.20 metros y el restablecimiento del camino de carro con un ancho interior de 3 metros, hasta enlazar libremente con el paso de herradura existente en la actualidad y despejando cualquier obstáculo que impida o dificulte su maniobrabilidad.

SEGUNDO

La acción ejercitada es la confesoria de servidumbre, que, según dispone el art. 566-13 del CCC, es una acción real que corresponde a los titulares de la servidumbre para mantener y restituir el ejercicio de la misma contra cualquier persona que se oponga al mismo, que lo perturbe o que amenace hacerlo. De lo referido se deriva que la acción se puede dirigir no solamente contra el titular de la finca sirviente, sino también contra terceros ajenos a la misma cuya conducta perjudique o amenace el ejercicio de la servidumbre.

La Disposición transitoria 16 de la Llei 5/2006 establece que las servidumbres constituidas antes de la entrada en vigor del presente libro se rigen por las normas del mismo a partir del día de su entrada en vigor, pero, tal y como señala la sentencia del TSJC 30/2012, de 10 de mayo, ello supone que "en cuanto a su ejercicio y extinción, las servidumbres ya constituidas se rigen por el Libro V del CCCat pero que, en orden a los requisitos necesarios para su constitución, opera el sistema ordinario, esto es la aplicación de la legislación en vigor en aquel momento conforme al axioma tempus regit actum consagrado en el art. 2, 3 del Código Civil ( STS entre otras de 17-1-2012 )".

A lo anterior debemos agregar, con la sentencia del TSJC 19/2009, de 30 de abril, que "Com tohom sap, la regulació de la servitud en el dret civil català anterior a la Llei 13/1990 es trobava inspirada pel dret romà i completada amb algunes especialitats de creació consuetudinària. Aquesta regulació, clarament "fragmentària" (veg. preàmbul de la Llei 13/1990, § 2), estava continguda en el títol 3r llibre 3r de la CDCC (1960) al costat de les relacions de veïnatge i mitgeria, que recollia essencialment, tot just amanides amb algunes notes modernitzadores, les anomenades "Ordinacions d'en Sanctacilia" (segle XIV), a partir de la transposició d'aquestes efectuada en el vol. 2 títol 2 llibre IV de la tercera recopilació de les "Constitucions i altres drets de Catalunya" (1704).

En tota aquesta època normativa, la servitud -en realitat, tots els drets reals restrictius del domini- era concebuda exclusivament com una limitació del dret de domini aliè, raó per la qual, d'acord amb el principi d'origen romà nemini res sua servit (D 8, 2, 26: "...nulli enim res sua servit"; D. 8, 3, 33 § 1: "...nullum praedium ipse sibi servire..."), no va ser coneguda entre nosaltres la figura de la servitud de propietari -no introduïda fins l'aprovació de la Llei 13/1990 (art. 17 )-, ja que el dret romà només preveia la possibilitat de relacions de servei o d'utilitat entre dues finques pertanyents al mateix propietari com meres relacions de fet sense conseqüències jurídiques, i, per tant, qualsevol servitud s'havia d'entendre extingida per "confusió", és a dir, quan la propietat del predi dominant i la del servent arribaven a coincidir per qualsevol motiu en la mateixa persona (D 8, 6, 1: "Servitutes praediorum confunduntur, si idem utriusque praedi dominus esse cooperit"), sense possibilitat de ressorgiment en cas d'ulterior separació del domini dels immobles, tret que aquella tornés a establir-se expressament de nou en tal moment (en el mateix sentit, la partida 3a, títol XXXI, Llei 17a in fine).

De la mateixa manera, tampoc estava admesa en el dret romà clàssic la constitució tàcita de les servituds, per la qual cosa llavors no es concebia la creació per destinació del pare de família o per signe aparent -D 8, 2, 30: "Si quis aedes, quae suis aedibus servirent.."; i D 8, 4, 7: "In tradendis unis aedibus ab eo, qui binas habet..."-, cosa que, certament, no va impedir que els postglossadors italians del segle XIV (BÁRTOLO, BALDO) l'elaboressin doctrinalment a partir d'alguns textos clàssics, que, en qualsevol cas, representaven supòsits excepcionals - entre d'altres, D 8, 4, 8: "Si, quum duas haberem insulas, duobus eodem momento tradiderum..", y el D 8, 4, 6: "Si quis duas aedes habeat, et alteras tradat, potest legem traditioni dicere..."-, tot advertint que en determinades situacions i sota certes condicions el dret romà podia arribar a atribuir conseqüències jurídiques a les relacions d'utilitat establertes entre dos predis pel propietari únic dels mateixos quan un d'ells o els dos passaven a les mans d'un tercer. Fins i tot, entre nosaltres, algun autor (PELLA FORGAS) va voler veure un supòsit d'aquests en la "Ordinació 59" de les d'en Sanctacilia ("...que servitut sie cuberta, ó amagada.."). De qualsevol forma, l'origen més clar de la servitud constituïda tàcitament per signe aparent es situa en el dret consuetudinari francès (1510-1580), del que va passar al codi civil napoleònic i d'aquest a l'espanyol ( art. 541 CC ), en el qual des de llavors coexisteix, no sense tensions, amb el principi romà nemini res sua servit ( art. 530.1 i 546.1r CC ).

Així les coses, no té gens d'estrany que, a la vista de l'específic procés de formació del dret civil català, aquesta Sala hagi declarat reiteradament (S TSJC 29/2003 de 18 set., 35/2003 de 2 oct., 9/2004 de 4 març., 39/2005 de 13 oct. i 11/2007 de 25 abr.) que, en aquesta matèria, no existia -amb més raó després de l'aprovació de la Llei 13/1990 ( art. 7), substituïda per la Llei 22/2001 ( art. 8.2) i ara pel llibre 5è del CC ( art. 566-3.2)- una llacuna jurídica que pogués justificar l'aplicació supletòria entre nosaltres de l ' art. 541 CC, raó per la qual vam concloure categòricament, corregint una línia jurisprudencial certament majoritària del TS -i ara no existeixen raons per a desdir-se-, que es considera "una incoherencia de nuestro sistema legislativo admitir en el lapso temporal anterior a la Llei de 1.990 la servidumbre por destino del padre de familia".

Esta sentencia añade más adelante: "sense que la descripció registral del "signe aparent" en relació amb la finca pretesament dominant (que no en la suposadament servent) comporti cap eficàcia afegida a la pròpia aparença o publicitat material del pas entre les finques del mateix amo (S TS 1a 20 des. 1965, 21 des. 1970, 30 des. 1975, 29 maig 1979, 21 des. 1990 i 15 març 1993, 11 nov. 1988 i 7/2002 de 17 gen.; i R DGRN de 21 oct. 1980, BOE 11/11/80), a manera de constitució condicionada d'una...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba
1 sentencias
  • SAP Tarragona 458/2015, 4 de Diciembre de 2015
    • España
    • 4 Diciembre 2015
    ...que en su art. 6 dice que entre otros, las servidumbres se establecen por "título". Por ello, como tiene dicho esta Tribunal en SAP Tarragona, de fecha 15.10.14, entre otras, de lo referido se deriva que la constitución de las servidumbres requiere título, al tiempo que los titulares del de......

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR