SAP Lleida 360/2016, 26 de Julio de 2016
| Ponente | ALBERT MONTELL GARCIA |
| ECLI | ES:APL:2016:538 |
| Número de Recurso | 613/2015 |
| Procedimiento | RECURSO DE APELACIÓN |
| Número de Resolución | 360/2016 |
| Fecha de Resolución | 26 de Julio de 2016 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Lleida, Sección 2ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL
DE LLEIDA
Secció segona
El Canyaret, s/n
Rotlle núm. 613/2015
Modificació mesures definitives núm. 58/2014
Jutjat Primera Instància 1 Cervera
SENTÈNCIA núm. 360/2016
PRESIDENT:
ALBERT GUILANYA I FOIX
MAGISTRATS:
ALBERT MONTELL GARCIA
MARIA DEL CARMEN BERNAT ALVAREZ
Lleida, vint-i-sis de juliol de dos mil setze
La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Lleida, integrada per les persones que s'esmenten al marge, hem vist, en grau d'apel lació, les actuacions de modificació mesures definitives número 58/2014, del Jutjat de Primera Instància núm. 1 de Cervera, en virtut del recurs interposat per Lorenza, representada pel procurador ISIDRO GENESCA LLENES i assistit per la lletrada MAGDA CUÑE BADIA contra sentència de data vint-i-nou de maig de dos mil quinze dictada en el procediment esmentat, rotlle de sala núm. 613/2015. Anton, representat pel procurador JORDI DAURA RAMON i assistit pel lletrat AUGUSTO DE NOBREGAS GOMEZ impugna l'apel lació i també impugna la Sentència. L'apel lant es va oposar a la impugnació formulada de contrari. És ponent d'aquesta resolució el magistrat ALBERT MONTELL GARCIA.
ANTECEDENTS DE FET
La transcripció literal de la part dispositiva de la sentència dictada en data vint-i-nou de maig de dos mil quinze, és la següent: "
QUE ESTIMANDO PARCIALMENTE la demanda de modificación de medidas de divorcio formulada por el Procurador D. Ramón María Razquin Carulla, en nombre y representación de D. Anton y asistido por el Letrado Sr. De Nóbregas, contra Dña. Dña. Lorenza ; y, en consecuencia DEBO DECLARAR Y DECLARO LA MODIFICACIÓN de las medidas adoptadas en la sentencia de divorcio de mutuo acuerdo dictada por este mismo Juzgado en fecha 12 de noviembre de 2.010, sentencia número 147/2010, en el seno de los autos de divorcio de mutuo acuerdo registrados bajo el número 824/2010, tan sólo en lo referente a la contribución de los gastos de la que fuere la vivienda conyugal cuyo uso está atribuido a la demandada y a la hija común Marisa, de tal forma que los gastos derivados del préstamo hipotecario sobre la vivienda, los de la póliza de seguro de la misma, y los tributos y tasas de devengo anual serán a cargo de cada uno de ellos por mitad (IBI, basuras, según lo peticionado); a excepción de los gastos de mantenimiento del ascensor que deberán ser sufragados por completo por los beneficiarios del uso del inmueble, esto es, la demandada y la hija común. Y en relación al seguro de vida contratado en su momento por las partes, se extingue también la obligación de ser sufragado íntegramente por el actor, debiendo decidir cada una de las partes individualmente si siguen manteniendo la vigencia del mismo corriendo en tal caso a cargo de cada una de ellas el pago de la prima correspondiente.
En lo demás se mantienen las medidas acordadas en la mencionada sentencia de divorcio.
No procede condenar en costas a ninguna de las partes. [...]"
Contra l'anterior sentència, Lorenza va interposar un recurs d'apel lació, que el Jutjat va admetre, i un cop seguits els tràmits de rigor va trametre les actuacions a aquesta Audiència, Secció Segona.
La Sala va decidir formar rotlle i va designar magistrat ponent, al qual es van lliurar les actuacions perquè, després de deliberar, proposés a la Sala la resolució oportuna. Es va assenyalar el dia 19 de juliol de 2016 per a la votació i decisió.
En la tramitació d'aquesta segona instància s'han observat les prescripcions legals essencials del procediment.
FONAMENTS DE DRET
La sentència de primera instància modifica en els termes que han quedat transcrits als antecedents de fet d'aquesta resolució, la sentencia de divorci de data 12-11-10, la qual aprovava el conveni de mutu acord adoptat pels litigants. Contra aquesta resolució interposa recurs la Sra. Lorenza, per a que sigui revocada íntegrament i es mantingui tot el conveni aprovat amb la sentència de divorci. Parteix de la conclusió a la qual arriba la sentència, i que comparteix, segons la qual no s'ha acreditat que Don. Anton hagi patit una reducció substancial de la seva capacitat econòmica, i, per tant, si no s'ha produït cap canvi de circumstàncies, la Disposició Transitòria Tercera de la Llei 25/10, de 29 de juliol, del llibre segon del Codi civil de Catalunya, no permet modificar allò que s'hagi acordat en un conveni de divorci aprovat abans de l'entrada en vigor d'aquesta norma per adaptar-lo al contingut de les seves disposicions, que és el que fa la sentència de primera instància quan adapta allò que es va acordar en relació a les obligacions de l'habitatge familiar al contingut del seu nou art. 233-23. Per la seva banda, el Sr. Anton impugna la sentència per omissió de pronunciament, doncs guarda total silenci pel que fa als fets al legats a l'acte del judici i que justifiquen la seva pretensió de modificació: primer, la seva malaltia cardíaca que l'obliga a fer repòs i, per tant, no pot obtenir ingressos realitzant el seu treball de transportista autònom; i, segon, per la impossibilitat d'obtenir ingressos per haver hagut de vendre els dos camions de la seva propietat que constituïen la seva eina de treball. Aquesta venda estaria motivada, precisament, per la malaltia cardíaca que pateix. Per això, demana que sigui extingida la pensió compensatòria convinguda en 450 € al mes o, com a mínim, que es redueixi la seva quantitat (sense que en concreti cap); que la pensió d'aliments de la filla petita, que ja és major d'edat, sigui reduïda a 100 € al mes, en lloc dels 300 € acordats al conveni; que es deixi sense efecte la seva obligació de satisfer la despesa de manteniment de l'ascensor de la casa familiar; i que cada litigant assumeixi la meitat del préstec hipotecari que grava l'habitatge familiar, de la seva assegurança de la llar, IBI i taxa d'escombreries; i finalment, que cadascun assumeixi la seva assegurança de vida. Argumenta també que la Sra. Lorenza treballa des del 10-1-11 a l'Associació Alba, per la qual cosa ja no està en la situació de necessitat que va motivar el contingut dels pactes del conveni, i que l'habitatge familiar és sumptuari, atès que té tres plantes, piscina i ascensor interior.
En primer lloc, hem de precisar que, tal i com indica la Sra. Lorenza al seu escrit de recurs, la DT 3ª de la Llei 25/10, no permet, en general, que un conveni de divorci aprovat abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei, sigui objecte d'adaptació a les innovacions normatives que introdueix. Això només és possible en relació a les matèries expressament enunciades al seu apartat tercer, entre les quals no s'inclou l'art. 233-23 i la regulació que fa de les despeses de l'habitatge familiar. Només seria possible aplicar aquest precepte per la via que ofereix el paràgraf segon de la mateixa DT 3ª, és a dir, en cas que s'hagin produït noves circumstàncies que tinguin prou entitat com per justificar la modificació d'allò que va ser acordat en el conveni aprovat per la sentència de divorci, estant ja vigent la nova llei en el moment d'interposar la demanda de modificació. En aquest supòsit sí que seria aplicable la nova regulació. No sent aquest el cas, l'art. 233-23 ha estat incorrectament aplicat.
Ha de constituir el punt de partida per a resoldre la controvèrsia plantejada que la modificació de les mesures o dels efectes secundaris consegüents a la separació o al divorci tan sols poden tenir lloc en aquells supòsits en els quals efectivament es produeixi una alteració seriosa o substancial de les circumstàncies previstes en dictar l'esmentada resolució i que, a més, aquesta alteració representi i se sustenti en l'aparició d'uns fets o d'unes situacions noves, d'alguna manera imprevistes o que no van ser tingudes en consideració en aquell moment, cosa que al seu torn exigiria el replantejament de les seves relacions personals o econòmiques, conforme estableix l' art. 233-7 del CCCat, quan diu que les mesures establertes per la sentència poden ser modificades "si varien substancialment les circumstàncies...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
SAP Lleida 240/2019, 13 de Mayo de 2019
...de mayo, dictada en autos de Modificación de medidas definitivas 58/2014, parcialmente revocada por Sentencia de la Audiencia Provincial de Lleida, sección 2ª, 360/2016, de 26 de julio ; debiendo mantenerse inalterados los pronunciamientos contenidos en la resolución El recurso se admitió......