SAP Barcelona 361/2017, 30 de Junio de 2017
| Ponente | MARTA RALLO AYEZCUREN |
| ECLI | ES:APB:2017:8670 |
| Número de Recurso | 962/2015 |
| Procedimiento | CIVIL |
| Número de Resolución | 361/2017 |
| Fecha de Resolución | 30 de Junio de 2017 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 16ª |
AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA
SECCIÓ 16a
ROTLLE n. 962/2015-A
JUDICI ORDINARI 1022/2012
JUTJAT DE PRIMERA INSTÀNCIA 4 DE BARCELONA
SENTÈNCIA núm. 361/2017
Magistrats Srs./Sres.:
JORDI SEGUÍ PUNTAS
INMACULADA ZAPATA CAMACHO
MARTA RALLO AYEZCUREN
Barcelona, 30 de juny de 2017
La Secció 16a d'aquesta Audiència Provincial ha vist, en apel lació, les actuacions de judici ordinari número 1022/2012, seguides davant el Jutjat de Primera Instància número 4 de Barcelona, a instàncies del CONSORCIO DE COMPENSACIÓN DE SEGUROS, representat per l'advocada de l'Estat substituta Sra. Elisa Martín González, contra el Sr. Apolonio, representat per la procuradora Sra. María Elena de Temple Salinas i defensat pel lletrat Sr. Santiago Grau Viñallonga. Aquest tribunal coneix de les actuacions en virtut del recurs d'apel lació formulat pel Sr. Apolonio, contra la Sentència dictada pel Jutjat el 12 de gener de 2015 .
ANTECEDENTS DE FET
La Sentència del Jutjat diu en la part dispositiva:
"Estimo la demanda sustanciada por el Consorcio de Compensación de Seguros y condeno a Don Apolonio, al pago del importe de 9.255,09 €, más intereses legales y costas " .
El Sr. Apolonio va apel lar contra la Sentència dictada pel Jutjat. Admès el recurs a ambdós efectes, les actuacions es van remetre a aquesta Sala, després de citar les parts a termini. Compareguts els litigants, es van seguir els tràmits legals i es va assenyalar el 29 de juny de 2017, per a la votació i decisió.
Ponent: la magistrada MARTA RALLO AYEZCUREN.
FONAMENTS DE DRET
Demanda del Consorcio de Compensación de Seguros
El Consorcio de Compensación de Seguros (en endavant, CCS) va demandar el Sr. Apolonio, en exercici de l'acció de repetició de l' article 10.b) de la Llei de responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles a motor (LRCACVM), text refós aprovat per Reial decret legislatiu 8/2004, de 29 d'octubre .
La demanda exposava, en síntesi, que, el dia 11 de març de 2011, el demandat Sr. Apolonio conduïa el seu cotxe, BMW XS, matrícula .... YSP, pel carrer de Santa Teresa, de Sant Cugat del Vallès, i va perdre el control del vehicle, el qual va col lidir amb dos vehicles estacionats, que van patir danys. El vehicle del Sr. Apolonio no tenia assegurança de responsabilitat civil en vigor i el CCS va haver de satisfer la indemnització pels danys (article 11.1.b LRCACVM), per import total de 9.255,09 euros. El CCS al legava que havia reclamat aquella suma, mitjançant burofax, al Sr. Apolonio, sense èxit.
Contestació del Sr. Apolonio
El Sr. Apolonio va oposar a la demanda les excepcions de falta de litisconsorci passiu necessari -per no haver estat demandada l'asseguradora Caser-, de falta de legitimació activa del CCS i de prescripció de l'acció de repetició.
Pel que fa al fons del litigi, el demandat sostenia que tenia assegurança en vigor; que no va ser responsable del sinistre, produït per força major o causa fortuïta. Va al legar pluspetició. Va afirmar, finalment, que el CCS no li havia reclamat extrajudicialment la responsabilitat.
La Sentència del Jutjat
La Sentència del Jutjat estima la demanda. En primer lloc, entra en el fons de la controvèrsia i descarta la força major, per falta de prova. Seguidament, rebutja la prescripció de l'acció de repetició. Més endavant, conclou que el vehicle del demandat mancava d'assegurança en el moment de l'accident i, atesa la responsabilitat del Sr. Apolonio en la col lisió i el pagament efectuat pel CCS als perjudicats, condemna el demandat a pagar el que es reclamava, amb imposició de les costes del judici.
Recurs d'apel lació
El recurs d'apel lació del Sr. Apolonio combat, en primer lloc, la denegació de determinada prova documental per part del Jutjat. La prova, de requeriment a l'asseguradora Caser, ha estat practicada en la segona instància, tot acollint la sol licitud formulada en el recurs d'apel lació.
La part demandada al lega l'error en la valoració de les proves del judici. Afirma que el vehicle estava assegurat a Caser.
Al lega també la incongruència de la Sentència del Jutjat, per no pronunciar-se sobre la falta de litisconsorci passiu necessari al legada.
Subsidiàriament, reitera l'al legació de prescripció de l'acció.
Sobre la incongruència de la Sentència
Per raons sistemàtiques, començarem per examinar l'al legació d'incongruència.
El nucli de la defensa de la part demandada, en les dues instàncies, el constitueix l'al legació que el vehicle conduit pel Sr. Apolonio, que va causar els danys, es trobava assegurat a Caser en el moment de l'accident, l'11 de març de 2011. Atès que l'asseguradora, extrajudicialment, ha negat la vigència del contracte en aquella data, el demandat sol licitava que es cridés al judici Caser.
Ateses les circumstàncies del cas, que es tractaran després, la petició de la part demandada, de cridar al judici a Caser, sembla raonable. Un dels pressupòsits de l'acció de repetició del CCS el constitueix el fet d'haver indemnitzat els perjudicats, per la falta d'assegurança del vehicle causant (article 11.1.b LRCACVM).
En qualsevol cas, el recurs d'apel lació no sol licita que s'apreciï ara la falta de litisconsorci. Només impugna l'omissió de pronunciament del Jutjat sobre el particular.
Però la lectura de la Sentència del Jutjat porta a concloure, sense dubtes, que el Sr. magistrat va desestimar la falta de litisconsorci, encara que no en fes una proclamació específica. Va considerar degudament provat que l'assegurança no estava en vigor; que, en conseqüència, el pagament del CCS als perjudicats era legítim i exigible i que, per tant, havia de prosperar l'acció de repetició contra el Sr. Apolonio, com a tercer responsable dels danys, sense necessitat de cridar Caser com a part del judici.
No apreciem la incongruència denunciada.
Sobre la prescripció de l'acció
El demandat reitera l'al legació que l'acció de repetició del CCS estava prescrita quan va ser presentada la demanda d'aquest judici.
No es discuteix: la data de presentació de la demanda (el 24 de juliol de 2012); el termini de prescripció de l'acció (un any, conformement a l'article 10, final, per remissió de l'article 11.4 LRCACVM) ni les dates dels pagaments del CCS (12 de juliol de 2011, a un dels perjudicats, i 26 de juliol de 2011, a l'altre).
La controvèrsia sorgeix perquè la part demandada considera que, si més no, l'acció derivada del primer dels pagaments, per 1.740,09 euros, estaria prescrita....
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
SAP Barcelona 592/2018, 18 de Octubre de 2018
...La siguiente resolución lo expresa con claridad. AP de Barcelona sección 18 del 12 de diciembre de 2017 (ROJ: 8670/2017- ECLI: ES: APB: 2017:8670 "PRIMERO.- La Sra. Isidora en noviembre de 2016 presentó demanda de juicio ordinario con la finalidad de, una vez realizado el inventario, se pro......