SAP Barcelona 64/2018, 8 de Febrero de 2018
| Ponente | JOSE MARIA BACHS ESTANY |
| ECLI | ES:APB:2018:343 |
| Número de Recurso | 469/2016 |
| Procedimiento | Recurso de apelación |
| Número de Resolución | 64/2018 |
| Fecha de Resolución | 8 de Febrero de 2018 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Barcelona, Sección 11ª |
Secció núm. 11 de l'Audiència Provincial de Barcelona. Civil
Passeig Lluís Companys, 14-16, pl. 2a - Barcelona
08018 Barcelona
Tel. 934866150
Fax: 934867109
A/e: aps11.barcelona@xij.gencat.cat
NIG 0801942120138265499
Recurs d'apel lació 469/2016 C
Matèria: Judici Ordinari
Òrgan d'origen: Jutjat de Primera Instància núm. 42 de Barcelona
Procediment d'origen: Procediment ordinari 1381/2013
Part recurrent / Sol licitant: Prudencio, HELVETIA COMPAÑIA SUIZA S.A. DE SEGUROS Y REASEGUROS
Procurador/a: Víctor De Daniel Carrasco-Aragay, Ines Beltri Vicente
Advocat/ada: Xavier Coca Verdaguer, Ramon Estebe Blanch
Part contra la qual s'interposa el recurs:
Procurador/a:
Advocat/ada:
SENTÈNCIA NÚM. 64/2018
Il lms. Srs.
Josep Maria Bachs Estany (President i Ponent)
María del Mar Alonso Martínez
Antonio Gómez Canal
Barcelona, 8 de febrer de 2018
La Secció Onzena de l' Audiència Provincial de Barcelona ha vist amb el núm. 469/2016 les actuacions de sengles recursos d'apel lació interposats respectivament per la procuradora Sra. Beltri i Vicente, en representació del Sr. Prudencio, part actora, i pel procurador Sr. De Daniel i Carrasco-Aragay, en representació d' Helvetia, companyia suïssa d'assegurances i reassegurances, part codemandada; i ha pronunciat la següent Sentència.
-
Antecedents de fet:
La part dispositiva de la Interlocutòria Definitiva apel lada és la següent: "FALLO.- Que estimando parcialmente la demanda interpuesta por D. Prudencio, representado por el procurador Dª Inés Beltri Vicente, contra Helvetia, Compañía Suiza Sociedad Anónima de Seguros y Reaseguros, debo condenar y condeno a la demandada al pago al actor de la suma de 26.388,57 € más los intereses del artículo 20.4 LCS desde la producción del accidente, sin expreso pronunciamiento sobre las costas".
Ha comparegut en aquesta alçada la part recurrent actora a través de la procuradora Sra. Beltri i Vicente.
Ha comparegut en aquesta alçada la part apel lant demandada a través del procurador Sr. De Daniel i CarrascoAragay.
Ha estat assenyalada per a deliberació, votació i decisió del recurs l'audiència del dia 31 de gener de 2018, el que ha tingut lloc a l'hora prevista.
HA ESTAT VIST, essent ponent l'Il lm. Sr. Magistrat Josep Maria Bachs Estany, President de la Secció.
-
Fonaments Jurídics:
Apel la la part demandada Helvetia la Sentència d'instància (f. 169 i ss.) pels següents motius:
1er) Manca de motivació de la sentència: perquè no es resolen totes les qüestions controvertides. Aquesta part va plantejar pluspetició basada en si part de les lesions no eren conseqüència del sinistre (genoll, ruptura parcial de lligaments creuats anterior i ruptura de menisc) per manca de nexe causal. Els perits de cada part van discutir sobre això al judici. La sentència però segueix sense deixar clar si aquesta lesió de genoll és o no causada pel sinistre les admet. Infracció de l' art. 218 LEC quant a exhaustivitat i congruència.
2on) errònia valoració de la prova: respecte de les lesions invocades per l'actora només diu que estan acreditades a l'actuat. Tant les seqüeles establertes com la majoria del temps de sanitat són conseqüència, però, de la lesió de genoll que aquesta part nega sigui d'aquest accident (només admet aquesta part la lesió de la nansa del cub del menisc, cosa ben diferent).
Aquesta part entén que no està acreditada dita lesió de genoll, atès que al Sr. Prudencio se li va diagnosticar al CUAP de Cornellà el 24-12-2010 un esquinç del turmell dret, quin tractament consistia en analgèsics, curació de ferida i col locació d'un tubilar al turmell dret (doc. 3 demanda) de manera que a dit diagnòstic no consta cap lesió de genoll; ni un sol hematoma.
Només s'hi refereix dolor que no es va referir dos dies després quan es va anar a urgències. Efectivament, va tornar a urgències el 26-12-2010. Segons la demanda, aquest segon informe confirmava el primer, però la realitat és que el motiu de consulta del dia 26 fou l'accident de moto del dia 24 amb dolor a turmell dret, a nivell cervical, regió costal esquerra, amb marejos intermitents sense sensació de vegetatisme.
Res de genoll. Se'l va adreçar a la clínica del Pilar per continuar tractament amb el Dr. Ildefonso i el Dr. Pedro, els quals fan constar en un primer moment al seu informe d'evolució de les lesions que "va anar el 10-1-2011 a Clínica Sant Jordi per haver estat atès al CUAP de Cornellà com a conseqüència d'un accident en data 23-12-2010 amb diagnòstic d'esquinç cervical i policontusions. Contusió a turmell dret amb dolor residual. Refereix dolor cervical sobretot els matins en aixecar-se, amb lleu mareig ocasional, dolor a la mobilització a la rotació esquerra i laterització, havent remès el dolor costal esquerre; es sol licita exploració radiològica de cervicals i li pautem tractament analgèsic a demanda".
És a dir que a 10-1-2011 segueix sense manifestar cap molèstia a genoll dret, essent que no diu res fins 7-2-2011. És aleshores quan se li fa una RMN el 10-2- 2011 on es diagnostica una patologia prèvia (osteosíntesi en el fèmur) i una ruptura de la nansa de cub del menisc extern. I l'exploració reflecteix un "vessament +" a Clínica del Pilar Sant Jordi.
A banda d'aquestes troballes es fa constar que el menisc intern és normal i els lligaments creuats i col laterals es consideren íntegres. No és fins 20-9-2011, quan es fa una artroscòpia, que es comprova que el cert és que hi havia una ruptura parcial del lligament creuat.
L'actora ho considera un error en la valoració de la RNM i a resultes de la mateixa que el Sr. Prudencio patia des del sinistre aquest problema. Ens vol fer creure que va arrossegar més de 9 mesos una lesió en sí mateixa limitativa de la mobilitat i funcionalitat del genoll sense referir-ne cap molèstia, durant mesos.
Els perits han estat clars en que una ruptura parcial de lligament creuat i una ruptura de menisc generen dolor, incomoditat en caminar, pèrdua completa de mobilitat. Però el perit de l'actora ha dit (min. 5:15-5:30 DVD)
que inicialment no hi havia ni hematoma, que el febrer va referir un dolor al que fins aleshores no havia donat importància (min. 7:45 DVD), que el pacient és monitor d'esquí (min. 14:10 DVD), que la ressonància de data 10-2-2011 fou molt mal interpretada (min. 17:55 DVD) tota vegada que no hi havia ruptura de la nansa del cub del menisc ni material d'osteosíntesi.
Ernesto sosté que sempre va manifestar dolor, però no és veritat, no consta documentat. No explica per què no hi havia hematoma inicial. 46 dies després hi ha vessament. En realitat el que no hi ha és cap prova objectiva de que aquest quadre estigués present l'endemà de l'accident. No hi ha el necessari nexe causal després de 9 mesos.
Ressalta la recurrent que el Dr. Mario va assenyalar que existien dubtes de que la lesió del lligament creuat anterior del genoll dret pogués ser deguda a aquest accident perquè
1) al llarg d'aquests mesos mai va demostrar dolor i en canvi, des de 14-3-2011 en que refereix dolor intens resulta un quadre d'atròfia del quàdriceps dret,
2) la maniobra del caixó anterior resulta positiva (abans -el 7-2-2011- era negativa);
3) manté inestabilitat anteroposterior del genoll dret -12-4-2011. I no hi ha vessament tot i ser una lesió intraarticular on hi hauria d'haver vessament. Una patologia que si no es tractada va en augment.
4) a l'exploració de 7-2-2011 no hi havia cap prova de la lesió del lligament creuat.
5) La RMN l'hauria detectat, com va detectar la ruptura de la nansa del cub del menisc amb desplaçament del marge intern cap a l'espai inter-condileu; i no diria, com diu, que els lligaments creuats i col laterals es considera que resten íntegres.
Hi ha una clara valoració errònia de la prova.
Demana que la indemnització es limiti a allò en que es va assentir la demanda, 20 dies no impeditius, a 29,75 e/dia, 595 €.
Apel la la part actora (f. 180 i ss.) la sentència d'instància pels següents motius:
1er) La jutgessa s'equivoca en tres qüestions fonamentals: 1) valora el perjudici estètic en un punt quan se n'ha acreditat 6; 2) no valora el factor de correcció del perjudici econòmic per incapacitat temporal de la Taula Vb del RD-Leg. 8/2004 de 29-10-2004 modificat per la Llei 21/2007 d'11 de juliol; 3) s'equivoca al sumar el perjudici estètic al funcional donant-li al punt el valor dels dos perjudicis sumats i no el valor de cadascun d'ells per separat, d'acord amb la legislació vigent.
2on) Quant al perjudici estètic: el perit Dr. Ernesto li dona 6 punts després d'haver-lo visitat 5 vegades i apreciat dues cicatrius de 6 cm. en cara externa a l'alçada del còndil femoral, de característiques quirúrgiques (perjudici estètic lleuger, 6 punts); età perfectament acreditat que fou intervingut per dues patologies, la de menisc i la de lligament creuat. El Dr. Mario reconeix que no ha visitat al pacient.
3er) Quant al factor de correcció: la doctrina de la sent. TC 181/2000 permet entendre que el factor s'aplica solament als casos sense culpa (sent. TS 30-4- 2012), de manera que s'ha d'incrementar en 2.077,41 e la condemna.
4rt) aplicació errònia de la fórmula de Balthazar. La sentència suma els punts de perjudici estètic i funcional abans d'aplicar-la. Segons el RD-Leg. 8/2004 se sumen sense més al resultat, en el seu cas, d'aplicar-la a les seqüeles funcionals. 838,09 € del punt aplicat s'hauria d'haver sumat als 4.190,45 € de les funcionals. Total, són 9.294,47 e i el factor funcional altres 929,44 €.
Postula la revocació parcial incrementant la condemna en la forma expressada.
S'oposa l'actor al recurs de la demandada (f. 200 i ss.) pels següents motius:
1er) No hi ha manca de motivació. No hi ha infracció de l' art. 218 LEC . La pluspetició ha estat plantejada i analitzada lligada al nexe causal. Mai sobre una pura quantificació de lesions o seqüeles.
Entén la part actora que sí ha...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
AAP Barcelona 197/2018, 10 de Julio de 2018
...de los propios contratos. Señala al respecto el AAP de Barcelona, Civil sección 16 del 09 de febrero de 2018 (ROJ: AAP B 343/2018 - ECLI:ES:APB:2018:343 A): "Ocurre que, además de que de nuevo nos encontraríamos ante un defecto subsanable, la expuesta exigencia se ha de entender cumplida cu......