SAP Girona 40/2019, 7 de Febrero de 2019
| Jurisdicción | España |
| Número de resolución | 40/2019 |
| Fecha | 07 Febrero 2019 |
Secció núm. 02 Civil de l'Audiència Provincial de Girona (UPSD AP Civil Sec.02)
Plaça Josep Maria Lidón Corbí, 1, pl. 5a - Girona
17001 Girona
Tel. 972942368
Fax: 972942373
A/e: aps2.girona@xij.gencat.cat
NIG 1718042120188031947
Recurs d'apel lació 54/2019 2
Matèria: Apel lació civil
Òrgan d'origen: Secció Civil. Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Santa Coloma de Farners
Procediment d'origen: Procediment ordinari 117/2018
Part recurrent / Sol licitant: Roberto, Camila
Procurador/a: SANTIAGO CAPDEVILA BROPHY, SANTIAGO CAPDEVILA BROPHY
Advocat/ada: Daniel Gomez Martin
Part contra la qual s'interposa el recurs: CAIXABANK S.A.
Procurador/a: Pere Ferrer Ferrer
Advocat/ada: Carlos Baixeras Torrecilla
SENTÈNCIA NÚM. 40/2019
Il lms. Srs:
PRESIDENT
JOSÉ ISIDRO REY HUIDOBRO
MAGISTRATS
JOAQUIM FERNÁNDEZ FONT
JAUME MASFARRÉ COLL
Girona, 7 de febrer de 2019
ANTECEDENTS DE FET
El 22 de gener de 2019 es van rebre les actuacions de Procediment ordinari 117/2018, procedents del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 de Santa Coloma de Farners, a fi de resoldre el recurs d'apel lació interposat pel procurador Santiago Capdevila Brophy en representació de Roberto i de Camila, contra sentència de 2 de novembre de 2018, en què consta com a part apel lada el procurador Pere Ferrer Ferrer, en representació de CAIXABANK S.A.
El contingut de la decisió de la Sentència objecte de recurs és el següent:
"Se desestima íntegramente la demanda interpuesta por el Procurador de los tribunales D. Santiago Capdevila Brophy, en nombre y representación de D. Roberto y DOÑA Camila, contra CAIXABANK, representada por el Procurador de los Tribunales D. Pere Ferrer Ferrer, y todo ello con expresa condena en costas a la parte demandante.".
El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos.
Assenyalat l'acte de deliberació, votació i decisió, ha tingut lloc el dia 06/02/2019.
En la tramitació d'aquest procediment s'han observat les normes processals essencials aplicables al cas.
Es va designar com a ponent el Magistrat JOAQUIM FERNÁNDEZ FONT.
FONAMENTS DE DRET
Tema litigiós.
Els demandants reclamaven que es declarés la resolució del contracte d'adquisició de bons Fergo Aisa SA que van signar amb Bankpyme, el negoci del qual va ser adquirit per Caixabank SA, el dia 14 d'agost de 2.006, per un import de 6.000 euros, i que se'ls indemnitzés pels danys i perjudicis que havien sofert arran d'aquesta compra.
El perjudici el concretaven en els 6.000 euros invertits, més les despeses de custòdia i administració del compte instrumental, que xifraven en 237,27 euros.
Igualment sol licitaven que la quantitat resultant es compensés amb el que havien rebut en concepte de rendiments del producte esmentat.
Aquesta pretensió la fonamentaven sobre la base de l'incompliment de les obligacions legals i contractuals de Bankpyme de donar-los una informació suficient sobre les característiques, funcionament i riscos del producte financer que van adquirir.
La sentència de primera instància, després de desestimar els motius d'oposició del banc demandat fonamentats en la seva manca de legitimació passiva i en la caducitat de l'acció exercitada, ha refusat íntegrament la pretensió dels demandants.
La raó d'aquesta decisió se centra en què, d'acord amb el criteri de la jurisprudència, no seria possible que un incompliment del deure d'informació de les entitats financeres al seus clients determini la resolució del contracte.
Aquesta falta d'informació el que hauria produït és un error vici en el consentiment, que només es podria reclamar per la via de l'anul labilitat del contracte per error.
Els demandants no estan d'acord amb aquesta decisió.
El seu recurs es fonamenta en una infracció del dret aplicable.
Segons el recurs, el banc que va intervenir com a mediador en l'operació de compra no va complir les seves obligacions relatives a la informació que ha de procurar als seus clients abans de fer una operació financera com la que ara ens ocupa.
El jutge no hauria tingut en compte que aquest incompliment permet demanar la resolució del contracte i la correlativa indemnització de danys i perjudicis produïts.
A continuació estudiarem aquest motiu del recurs.
Abans de fer-ho, però, volem introduir un seguit de consideracions sobre el procediment que s'ha seguit, la legitimació passiva del banc demandat i la prescripció de l'acció.
Procediment adequat a la quantia del litigi.
Els demandants van quantificar el valor de la demanda en 6.000 euros, tot sol licitant que es tramités un judici declaratiu ordinari per raó de la quantia.
El decret que va admetre a tràmit la demanda, sobre la base de l'esmentada quantia, va decidir tramitar el procediment sol licitat.
El banc demandat no la va impugnar.
L' article 249.2 de la LEC preveu que es tramiti un procediment declaratiu ordinari quan la quantia del litigi sigui superior als 6.000 euros i també en els casos que especifica en el seu número primer.
Cap d'aquests casos és aplicable a la pretensió deduïda pels demandants.
Per la seva banda, l' article 250.2 de la mateixa llei processal determina que es segueixin els tràmits del judici declaratiu verbal quan la quantia del litigi no excedeixi de 6.000 euros.
Finalment, l'article 254.1 imposa el control d'ofici del procediment que s'hagi de tramitar en funció de la quantia del plet, sense que el tribunal resti vinculat per la petició que faci el demandant, sinó que haurà d'ajustar el procediment al que correspongui en funció de la quantia que tingui el litigi.
Del que acabem d'exposar queda clar que aquest procediment s'hauria d'haver tramitat com un judici declaratiu verbal per raó de la seva quantia.
Com que ha quedat fixada en l'import esmentat, més enllà que sigui o no correcta, és la que s'hauria d'haver tingut en compte a l'hora de determinar quin procediment s'hauria d'haver tramitat.
D'acord amb el que disposa l' article 82.2 de la LOPJ, en el coneixement i decisió dels recursos contra resolucions dictades pels Jutjats de Primera Instància en els procediments verbals per raó de la seva quantia l'Audiència es constituirà amb un sol magistrat.
Per altra banda, tant el Tribunal Suprem com el TSJC han interpretat reiteradament que en aquests casos la sentència que es dicti no tindrà accés als recursos extraordinaris atès que la sentència ha estat dictada per un sol magistrat.
En aquest sentit, interlocutòries del Tribunal Superior de Justícia de 14 de desembre, 19 de juny i 25 de maig de 2.017, i del Tribunal Suprem de 14 de desembre, 20 i 5 d'octubre, 13 i 6 de juliol i 22 de juny, totes de 2.016 i acord de 27 de gener de 2.017.
El procediment erroni que s'ha tramitat no ha generat cap indefensió a les parts, que durant la primera instància han pogut defensar, fins i tot amb més actes processals dels que haurien tingut en el procediment que corresponia, allò que respectivament han considerat convenient per a les seves respectives pretensions.
Ara bé, aquest error en la tramitació del procediment no es pot perpetuar en el temps més enllà d'aquesta segona instància, permetent un accés eventual als recursos extraordinaris que la jurisprudència no admetria en el cas que s'hagués tramitat correctament el procediment.
Per tot el que hem exposat, contra aquesta sentència no es podrà presentar cap mena de recurs extraordinari, com hauria succeït si s'hagués seguit el declaratiu verbal que pertocava.
Consideracions prèvies.
El banc demandat, malgrat que ha vist desestimades les seves al legacions relatives a la seva manca de legitimació passiva i a la caducitat /prescripció de l'acció, no ha impugnat la sentència de primera instància.
Atès que aquesta resolució ha desestimat la pretensió, fins i tot seria dubtós que en el cas que l'hagués volgut recórrer, hagués tingut el gravamen que condiciona la legitimació per fer-ho.
Com que aquesta sentència revocarà la de primera instància pels motius que explicarem més endavant, entenem que el dret a la tutela judicial efectiva ( article 24 CE ), exigeix que entrem a valorar, ni que sigui breument, la correcció de la desestimació que ha fet la sentència impugnada de les al legacions esmentades.
Pel que fa a la legitimació passiva de Caixabank, coincidim totalment amb el criteri del jutge de primera instància, que fa cita de la sentència del Ple de la Sala Primera del Tribunal Suprem de 29 de novembre de 2.017.
El mateix Tribunal ha reiterat el seu criteri, entre altres, a les sentències de 11 de gener de 2.019 i de 23 de novembre de 2.018 .
Per tant, la legitimació passiva de Caixabank en casos com el que ara ens ocupa, és una qüestió resolta en sentit contrari al que pretenia aquesta entitat financera.
Respecte de la caducitat de l'acció, també coincidim totalment amb el criteri argumentat en el fonament jurídic quart de la resolució impugnada.
Els demandants no han exercit l'acció d'error vici en el consentiment sinó la de resolució del contracte per incompliment contractual, acumulant la petició d'indemnització de danys i perjudicis.
Per tant, si no han fet servir la primera acció, difícilment es pot entrar a valorar si ha caducat o no.
Tanmateix, de la lectura dels fonaments jurídics de la contestació a la demanda, resulta que el banc demandat també va al legar la prescripció de l'acció de responsabilitat contractual, el que fa que igualment s'hagi d'examinar si aquesta acció ha prescrit.
D'acord amb l' article 121-20 del Codi civil de Catalunya, el termini de prescripció aplicable és el de deu anys.
Segons el que disposa l'article 121-23.1 de la mateixa llei...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
SAP Barcelona 322/2019, 14 de Junio de 2019
...de este producto financiero en concreto resuelven de idéntica forma la SAP de Gerona, Civil sección 2 del 07 de febrero de 2019 (ROJ: SAP GI 106/2019 - ECLI:ES:APGI:2019:106 ), SAP de Madrid, Civil sección 9 del 22 de enero de 2019 (ROJ: SAP M 1288/2019 - ECLI:ES:APM:2019:1288 ) y SAP de Mad......