AAP Lleida 164/2020, 27 de Julio de 2020
| Ponente | ALBERT MONTELL GARCIA |
| ECLI | ES:APL:2020:257A |
| Número de Recurso | 708/2018 |
| Procedimiento | Recurso de apelación |
| Número de Resolución | 164/2020 |
| Fecha de Resolución | 27 de Julio de 2020 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Lleida, Sección 2ª |
Secció núm. 02 de l'Audiència Provincial de Lleida. Civil
Carrer Canyeret, 1 - Lleida
25007 Lleida
Tel. 973705820
Fax: 973700281
A/e: aps2.lleida@xij.gencat.cat
NIG 2504042120178082440
Recurs d'apel·lació 708/2018 C
Matèria: Procediment Ordinari
Òrgan d'origen: Servei comú processal d'execució Balaguer (secció civil)
Procediment d'origen: Incident d'oposició a l'execució per motius de fons 580/2017
Part recurrent / Sol·licitant: Estibaliz
Procurador/a: SILVIA BERGE ARRONIZ
Advocat/ada: ALBA BOHER BARÓ
Part contra la qual s'interposa el recurs: SAREB,S.A
Procurador/a: Jose Manuel Jimenez Lopez, FRANCISCO JOSE ABAJO ABRIL
Advocat/ada: Ramiro Navio Alcala
INTERLOCUTÒRIA 164/2020
President:
Il·lm. Sr. Albert Montell Garcia
Magistrades :
Il·lma. Sra. Mª Carmen Bernat Álvarez
Il·lma. Sra. Beatriz Terrer Baquero
Ponent: Albert Montell Garcia
Lleida, 27 de juliol de 2020
FETS
El 10 d'octubre de 2018 es van rebre les actuacions de Incident d'oposició a l'execució nº 580/2017, procedents del Servei comú processal d'execució Balaguer (secció civil), a fi de resoldre el recurs d'apel·lació interposat per la procuradora Silvia Berge Arroniz, en representació de Estibaliz, contra la Interlocutòria de data 23/05/2018, en què consta com a part apel·lada el procurador José Manuel Jiménez López, en representació de SAREB, S.A.
El contingut de la part dispositiva de la interlocutòria objecte de recurs és el següent:
"DESESTIMO LA OPOSICIÓN A LA EJECUCIÓN planteada por la representación procesal de las partes ejecutadas y en consecuencia:
ACUERDO que el procedimiento continúe su tramitación en los mismos términos en que había sido despachado.
Condeno en coas a la parte ejecutada. [...]"
El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos.
En la tramitació d'aquest procediment s'han observat les normes processals essencials aplicables al cas.
Es va assenyalar la data per dur a terme la deliberació, votació i decisió, que han tingut lloc el 27/07/2020.
Es va designar com a ponent al magistrat Albert Montell Garcia .
FONAMENTS DE DRET
El recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Estibaliz planteja, en primer lloc, l'existència d'un vici processal causant d'indefensió, consistent en que des de que es va personar al procediment i va formular oposició a l'execució, no se li ha notificat cap resolució fins la interlocutòria ara apel·lada que resolt l'oposició. Considera que li causa indefensió perquè no ha pogut conèixer en cada moment l'estat en què es trobava el procés; perquè no ha pogut recórrer les resolucions dictades pel Jutjat; i perquè no ha pogut efectuar al·legacions, defensar els seus drets ni ha pogut contradir les al·legacions realitzades per la part contrària. Té raó la part recurrent quan indica que s'ha comés la irregularitat processal al·legada, doncs no consta a les actuacions que se li hagi notificat cap resolució fins que va ser dictada la interlocutòria que resolt l'oposició plantejada tant per la Sra. Estibaliz com per la també executada Visegre SLU. Tant és així que la Sra. Lletrada de l'Administració de Justícia del Servei comú processal d'execució de Balaguer dicta diligència de data 29-6-18 on fa constar el defecte processal comés. Ara bé, una cosa és que existeixi una irregularitat processal, o vàries, i una altra de diferent és que el vici processal pugui originar la declaració d'una nul· litat d'actuacions, tal i com pretén l'apel·lant. Per a que es produeixi aquesta conseqüència cal que, a més del defecte denunciat, es causi una indefensió efectiva a la part litigant ( art. 225.3 de la LEC), cosa que no es produeix en aquest supòsit. Així, la Sra. Estibaliz va presentar oposició a l'execució per motius de fons, en concret, per existir clàusules contractuals nul·les per abusives a l'empara de l' art. 557.1.7ª de la LEC. El tractament processal d'aquest tipus d'oposició l'estableix l' art. 560 de la LEC, que disposa que l'executant pot presentar escrit d'impugnació a l'oposició plantejada i que tant l'executant com els executats han de manifestar als seus respectius escrits d'oposició i impugnació si els interessa que es celebri una vista, de manera que "Si no se solicitara la vista o si el tribunal no considerase procedente su celebración, se resolverá sin más trámites la oposición". Això és el que va succeir, atès que la Sra. Estibaliz no va demanar que es celebrés vista al seu escrit d'oposició, mentre que la part executant va manifestar expressament al seu escrit d'impugnació a l'oposició que no considerava necessària la celebració de vista. Per tant, no s'ha privat a l'ara apel·lant de poder efectuar noves al·legacions ni de proposar proves, atès que no està previst poder-ho fer quan no s'ha demanat la celebració de vista, com va succeir aquí, per la qual cosa cap indefensió se li ha causat. Quan no es demanda al celebració de vista, un cop plantejada l'oposició per l'executat i impugnada per l'executant, l'únic tràmit que hi ha és la resolució judicial que la resolt, sense que es prevegi cap més fase per efectuar al·legacions ni proposar prova per cap de les parts litigants. En relació a la convocatòria de vista prevista a l'esmentat art. 560 de la LEC, ja hem dit a la nostra interlocutòria d'1-2-08 que:
"como apunta el auto de la Audiencia Provincial de Madrid, sec. 9º, de 21 de septiembre de 2005 "Lo primero que debe resaltarse es que la Ley procesal no prevé expresamente que el Tribunal deba denegar la convocatoria por medio de una resolución independiente cuando no considere necesaria la vista, sino, todo lo contrario, pues dice que "si el tribunal no considerase procedente su celebración, se resolverá sin más trámites la oposición conforme a lo dispuesto en el artículo siguiente". La referencia expresa a la ausencia de otro trámite permite afirmar que el legislador ha querido dotar de celeridad a este tipo de incidentes, de forma que el Tribunal puede
resolver directamente la contienda a la vista de las alegaciones escritas de las partes, lo que en modo alguno causará indefensión a las partes, quienes, en su caso, podrán invocar la infracción de normas o garantías procesales al recurrir la resolución de fondo".
Y en cuanto a la decisión del juzgador de primera instancia sobre la petición de celebración de vista, apunta esta misma resolución de la AP de Madrid de 21-9- 2005 que "Tanto la doctrina (SENÉS MOTILLA, Estudios de Derecho Judicial, 53, 2004) como la jurisprudencia sostienen el carácter discrecional de le celebración de vista para el Tribunal. La S.A.P. de Murcia, Sección 2ª, de 5 de febrero de 2002 considera que la celebración de vista "no es obligatoria conforme se desprende del artículo 560, párrafos segundo y tercero, que permite al Tribunal dictar auto resolutorio de la oposición una vez oídas las partes". En parecido sentido, se pronuncia el Auto de la A.P. de Ciudad Real, sección 1ª, de 30 de diciembre de 2003 y el Auto de la A.P. de Zaragoza de 10 de marzo de 2003 ." [...] En definitiva, no se ha infringido el art. 560 de la LEC porque la convocatoria de vista es discrecional para el juzgador de instancia que, en este caso, ejerció esa discrecionalidad de forma no arbitraria sino plenamente ajustada a derecho. Y ello comporta que no quepa apreciar la situación de indefensión que denuncia el recurrente dado que pudo aportar la prueba documental que consideró oportuna en prueba de sus alegaciones, sin que, por otro lado, efectuara en su escrito de oposición la más mínima mención a cualquier otro medio de prueba con el que pretendiera justificar sus alegaciones, siquiera a los efectos de que el juzgador a quo pudiera tener cabal conocimiento del motivo por el que se solicitaba la celebración de vista."
Insisteix l'apel·lant en la seva condició de consumidora i, per tant, que s'ha d'examinar la nul·litat, per abusives, de les clàusules de l'escriptura de préstec amb garantia hipotecària de 6-5-10 i la seva modificació efectuada per escriptura de 31-12-12. Aquest motiu de recurs no pot ser estimat. En primer lloc, la Sra. Estibaliz va intervenir a l'escriptura notarial en nom propi i en qualitat de prestatària, però també com administradora única de les dues societats fiadores, Visegre SLU i Celistiaprom SL. Però, a més, resulta que el préstec és per import de 2.392.850 €, és a dir, per una quantitat no compatible amb una necessitat de consum propi. S'hi afegeix...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
AAP Barcelona 146/2021, 22 de Marzo de 2021
...que si no se convoca haya existido indefensión para las partes. Así señala el AAP de Lérida, Civil sección 2 del 27 de julio de 2020 ( ROJ: AAP L 257/2020): "...como apunta el auto de la Audiencia Provincial de Madrid, sec. 9º, de 21 de septiembre de 2005 "Lo primero que debe resaltarse es ......