SAP Lleida 780/2020, 9 de Diciembre de 2020
| Ponente | ALBERTO GUILAÑA FOIX |
| ECLI | ES:APL:2020:973 |
| Número de Recurso | 450/2019 |
| Procedimiento | Recurso de apelación |
| Número de Resolución | 780/2020 |
| Fecha de Resolución | 9 de Diciembre de 2020 |
| Emisor | Audiencia Provincial - Lleida, Sección 2ª |
Secció núm. 02 de l'Audiència Provincial de Lleida. Civil
Carrer Canyeret, 1 - Lleida
25007 Lleida
Tel. 973705820
Fax: 973700281
A/e: aps2.lleida@xij.gencat.cat
NIG 2507242120178020934
Recurs d'apel·lació 450/2019 A
Matèria: Procediment Ordinari
Òrgan d'origen: Secció Civil. Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 2 de DIRECCION000
Procediment d'origen: Divorci contenciós 339/2017
Part recurrent / Sol·licitant: Ismael
Procurador/a: MARIA ALBA RAZQUIN CARULLA
Advocat/ada: FRANCESC DE PAULA JOSEP TRILLA PLANA
Part contra la qual s'interposa el recurs: José
Procurador/a: DAMIA CUCURULL HANSEN
Advocat/ada: Joaquin De Miquel Sagnier
SENTÈNCIA NÚM. 780/2020
President:
Il·lm. Sr. Albert Guilanyà i Foix
Magistrades :
Il·lma. Sra. Mª Carmen Bernat Álvarez
Il·lma. Sra. Beatriz Terrer Baquero
Ponent: Albert Guilanyà i Foix
Lleida, 9 de desembre de 2020
FETS
El 25 d'abril de 2019 es van rebre les actuacions de Divorci contenciós núm. 339/2017, procedents de la Secció Civil del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 2 de DIRECCION000, a fi de resoldre el recurs d'apel·lació interposat per la procuradora Maria Alba Razquin Carulla en representació de Ismael, contra la Sentència de fecha 13/02/2019, en què consta com a part apel·lada el procurador Damià Cucurull Hansen, en representació de José .
El contingut de la decisió de la Sentència objecte de recurs és el següent:
"1-Que debo acordar la disolución por divorcio del matrimonio celebrado entre Mercedes y Ismael el día 26 de diciembre de 1983. Igualmente, procede la disolución y extinción del régimen económico matrimonial vigente.
2-Que debo acordar las siguientes medidas definitivas:
-
Se atribuye el uso y disfrute de la vivienda que fue familiar sita en C/ DIRECCION001 nº NUM000 de DIRECCION002 a Mercedes por un plazo de 15 años, sin perjuicio de prórroga posterior.
-
Ismael habrá de abonar a Mercedes, en concepto de pensión compensatoria, la cantidad de 300 euros mensuales en la cuenta designada por su tutor a tal efecto, los cinco primeros días de cada mes y con las variaciones anuales que experimente el IPC.
-
Ismael abonará a Mercedes, en concepto de compensación por razón de trabajo, la cantidad de 137.612,34 euros.
3-Que no procede pronunciamiento expreso en costas.
El recurs es va admetre i es va tramitar de conformitat amb la normativa processal per a aquest tipus de recursos.
Es va assenyalar la data per dur a terme la deliberació, votació i decisió, que han tingut lloc el 09/12/2020.
En la tramitació d'aquest procediment s'han observat les normes processals essencials aplicables al cas.
Es va designar com a ponent el magistrat Albert Guilanyà i Foix .
FONAMENTS DE DRET
La part demandada recorre contra la sentència de primera instància i ho fa tant en el relatiu a l'atribució de l'ús del domicili familiar que entén s'hauria de fixar en 5 anys prorrogables, la prestació compensatòria que considera que no procedeix atès que s'atribueix l'ús del domicili, i la compensació econòmica per raó de treball que així mateix considera no escau fixar-ne o subsidiàriament fer-ho conforme als patrimonis acreditats.
La part actora apel·lada s'oposa al recurs i demana la íntegra confirmació de la sentència de primera instància.
Es discuteix en el cas present l'atribució de l'ús del domicili familiar, concretament la seva durada ja que la part apel·lant no discuteix que s'ha de fer a favor de la demandant però si el seu caràcter temporal que entén s'hauria de fixar en 5 anys prorrogables; la prestació per raó de treball i la pensió compensatòria. I ens sembla necessari abans d'endinsar-nos en el seu examen i revisió del que s'ha decidit a primera instància, palesar el caràcter excepcional del supòsit atès que la demanda la presenta el tutor de l'esposa demandant (que és el fill comú) ja que aquesta pateix una incapacitat total que la converteix en una gran dependent des de fa més de 17 anys trobant-se pràcticament en estat quasi vegetatiu.
Dit l'antecedent i començant per l'anàlisi del motiu de recurs referent a la temporalitat de l'atribució de l'ús del domicili familiar, ningú discuteix que aquell és propietat exclusiva del pare i que en aquell hi viuen ara l'esposa, el fill major d'edat i l'avia materna i que són els que tenen cura de la incapaç. La part actora va demanar l'atribució amb caràcter indefinit i mentre visqui la mare, la sentència fixa un termini de 15 anys prorrogables i en el recurs es demana es redueixi a 5 anys prorrogables. Ja hem dit que la situació és força excepcional i que la llei per definició temporalitzi l'atribució de l'ús del domicili quan aquell és propietat exclusiva de l'altre cònjuge, però no hem de perdre de vista la situació concreta. Així podem estar d'acord amb la sentència de primera instància, de que no es pot fer una atribució indefinida, atès que l'article 233-20.5 CCCat ho impedeix, però cal preguntar-se si fer una atribució per 15 anys (quan el propietari en te més de 60) i amb possibilitat de prorroga-ho, no s'atansa ja al que és una atribució quasi indefinida. Atès doncs, la situació concreta considerem que una atribució per 10 anys prorrogables té en compte de manera suficient la excepcionalitat del supòsit atès també l'edat dels cònjuges i la seva situació de necessitat i econòmica.
Pel que fa a la prestació compensatòria per raó de treball, el primer que cal recordar és que la prestació té un caràcter indemnitzatori i ni té ni ha tingut mai un caràcter alimentari atès que, per exemple, es pot excloure per pacte, a diferencia del que succeeix amb els aliments d'origen familiar que no hi possibilitat de cap pacte d'exclusió. També cal fer notar que la compensació per raó de treball es merita exigint, no solament l'existència de l'increment patrimonial d'un cònjuge respecte de l'altre (únic requisit que per exemple s'exigeix en el règim de participació en els guanys), sinó que a més aquell increment s'ha pogut produir precisament perquè el cònjuge creditor de la compensació s'ha dedicat a la casa substancialment més que l'altre o ha treballat pel segon sense remuneració o amb una remuneració insuficient, és a dir, que aquesta contribució pot tenir el seu origen en el treball per a la llar i el fills, o per haver treballat per a l'altre cònjuge sense retribució o amb retribució insuficient.
Començant per la primera font d'aquesta compensació, l' art. 232-5 exigeix que la dedicació per treball domèstic i criança dels fills sigui "substancialment" superior a la de l'altre cònjuge. Tot i que el CCCat no defineix que és la substancialitat, el que si és clar és que aquella no concorre si ambdós cònjuges s'han dedicat a la casa en la mateixa proporció per bé que un ho hagi estat fent els primers anys i l'altre els següents. I diem això perquè, en aquest cas, tot i que poguéssim entendre que la Sra. Mercedes ho va fer durant els primer anys de matrimoni i fins que va esdevenir incapaç a l'any 1996 (l'únic fill tenia aleshores 9 anys), és pla que el Sr Ismael ho ha estat fent durant la resta del temps que ha viscut amb ells, això es fins 2013, per impossibilitat de que ho fes ella, i si més no, per lògica, ho ha estat fent de forma substancialment superior a aquella que (des de l'accident pulmonar patit a l'any 1996 es troba en estat de gran dependent), entre d'altres raons perquè ha hagut d'estar tenint cura del fill i de la incapacitat de l'esposa, com de fet així resulta dels testimonis, Sra. Jacinta i el Sr Gumersindo, doncs ambdós expliquen la dedicacio que ha requerit per part del Sr Ismael el tenir cura de la seva esposa incapaç i això malgrat hi hagi pogut també haver...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba
-
STSJ Cataluña 18/2022, 1 de Abril de 2022
...han sido interpuestos por la representación procesal de D. Primitivo, como tutor judicial de su madre, Dª. Enma, contra la sentencia núm. 780/2020 de 9 diciembre dictada por la Sección 2ª de la Audiencia Provincial de Lleida en su Rollo de apelación núm. 450/2019, dimanante del procedimient......